La CUP demana al Govern en funcions una moratòria a les energies renovables i la derogació del decret sobre la matèria
Els anticapitalistes veuen “vergonyosa” la normativa i reclamen l’aprovació d’una nova llei de transició energètica
La CUP ha demanat aquest dimecres que el Govern en funcions faci ja una moratòria de tots els macroprojectes de les energies renovables. En una compareixença a la sala de premsa del Parlament de Catalunya, la diputada de la formació, Laia Estrada, ha instat a l’executiu a derogar el Decret Llei 16/2019 i aprovar una nova llei de transició energètica abans del 2022. “És un autèntic insult acusar la CUP d’estar en contra de les energies renovables. Del que estem en contra és d’un model pervers que està pensat exclusivament per defensar els interessos dels de sempre”, ha lamentat. Estrada ha denunciat que el decret és una “autèntica vergonya” i ha reivindicat una transició energètica que sigui “real” i no una “eina al servei de l’IBEX 35”.
“Això significa desemmascarar la hipocresia que representa que avui el 65% de la potència eòlica es trobi en mans d’empreses com EDP, Endesa, Iberdrola, Naturgy o Acciona, que són precisament algunes de les principals empreses més contaminants en tot l’estat espanyol”, ha dit Estrada. En aquest sentit, ha celebrat que l’acord amb ERC contempli l’aprovació d’una nova llei d’energètica, tot i que encara estan negociant la derogació del decret amb els republicans.
En aquest sentit, els anticapitalistes han llançat la campanya ‘Sí a les renovables, salvem el territori!’. La iniciativa sorgeix com a resposta a les conseqüències sobre el territori que, diuen, està comportant aquest decret. La campanya denuncia la proliferació de molts projectes de macrocentrals eòliques i solars allunyats dels centres de consum energètic i amb “greus impactes” sobre el medi natural i les activitats econòmiques de les zones on s’estan promovent.
Per altra banda l’exdiputada de la CUP, Natàlia Sánchez, ha lamentat que l’any 2019 el decret es va treballar “d’esquenes al territori”, que no permetia escoltar experts ni el món municipal, que estava regit per criteris economicistes i que plantejava un mapa de la producció d’energies renovables “preocupant i desequilibrat”.
