Política

EL RADAR

Mar de fons

L’episodi de Jersey suposa l’última sacsejada causada pel ‘Brexit’

La tensió s’ha disparat aquesta setmana al canal de la Mànega, on desenes de vaixells pesquers francesos es van plantar davant de les costes de Jersey –situada a una vintena de quilòmetres del continent– en protesta per les restriccions imposades per les autoritats de l’illa al seu dret de feinejar en aquestes aigües. L’episodi va tenir un aspecte grotesc ja que la demostració de força dels pescadors normands i bretons va provocar una reacció teatral de Londres, que va enviar un parell de vaixells militars a la zona per “controlar la situació” –enmig de l’entusiasme patrioter de la premsa tabloide–, i de París, que va replicar desplaçant també dues patrulles de la gendarmeria entre amenaces de tallar el cable submarí que transporta electricitat de França a l’illa, territori autònom dependent de la corona britànica. La flotilla francesa va tornar a port després d’una entrevista amb un ministre de Jersey, a l’espera que la negociació continuï a terra entre el govern francès i la Comissió Europea, i Londres.

L’incident representa l’última disputa entre la Unió Europea i el Regne Unit després de la sortida britànica del mercat únic, el dia de Cap d’Any. L’acord que regula les relacions post-Brexit entre els antics socis garanteix als comunitaris mantenir fins al 2026 l’accés a les aigües britàniques on solien feinejar, però els obliga a demanar noves llicències de pesca. Els francesos es queixen que el govern de Jersey només els ha concedit 41 dels 344 permisos sol·licitats i que, a més, els reclama noves condicions, com ara demostrar que ja treballaven en aquella zona aportant dades de geolocalització que només poden subministrar aparells de què no disposen les petites embarcacions. Aquestes noves exigències, asseguren, “no s’han explicat i no s’han consultat amb les autoritats europees”, de manera que “entren en contradicció amb l’acord” del Brexit.

La crisi pesquera ha tornat a evidenciar el mar de fons existent entre britànics i europeus. La desconfiança mútua durant la negociació del Brexit –explicada ara pel negociador europeu, Michel Barnier, en un nou llibre– ha aflorat, després del divorci, en la guerra de les vacunes de la Covid-19, o abans, quan el govern de Johnson va decidir tirar pel dret i incomplir el protocol irlandès inclòs en l’acord de retirada de la UE, o quan es va negar, en un principi, a concedir l’estatus d’ambaixador al representant de la UE a Londres. El Financial Times adverteix que la crisi pesquera pot estendre’s a altres àmbits: “Demostra com de lluny està el Regne Unit de trobar l’equilibri amb la UE mentre intenta arribar a un acord en altres àrees clau de cooperació regulatòria.” Pels britànics, es tracta d’una sacsejada més del Brexit, que s’afegeix a les que ja ha provocat en la qüestió territorial, com els casos recents d’Irlanda del Nord i Escòcia acaben de demostrar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid
Pròxim Orient

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona