Política

EL RADAR

Mar de fons

L’episodi de Jersey suposa l’última sacsejada causada pel ‘Brexit’

La tensió s’ha disparat aquesta setmana al canal de la Mànega, on desenes de vaixells pesquers francesos es van plantar davant de les costes de Jersey –situada a una vintena de quilòmetres del continent– en protesta per les restriccions imposades per les autoritats de l’illa al seu dret de feinejar en aquestes aigües. L’episodi va tenir un aspecte grotesc ja que la demostració de força dels pescadors normands i bretons va provocar una reacció teatral de Londres, que va enviar un parell de vaixells militars a la zona per “controlar la situació” –enmig de l’entusiasme patrioter de la premsa tabloide–, i de París, que va replicar desplaçant també dues patrulles de la gendarmeria entre amenaces de tallar el cable submarí que transporta electricitat de França a l’illa, territori autònom dependent de la corona britànica. La flotilla francesa va tornar a port després d’una entrevista amb un ministre de Jersey, a l’espera que la negociació continuï a terra entre el govern francès i la Comissió Europea, i Londres.

L’incident representa l’última disputa entre la Unió Europea i el Regne Unit després de la sortida britànica del mercat únic, el dia de Cap d’Any. L’acord que regula les relacions post-Brexit entre els antics socis garanteix als comunitaris mantenir fins al 2026 l’accés a les aigües britàniques on solien feinejar, però els obliga a demanar noves llicències de pesca. Els francesos es queixen que el govern de Jersey només els ha concedit 41 dels 344 permisos sol·licitats i que, a més, els reclama noves condicions, com ara demostrar que ja treballaven en aquella zona aportant dades de geolocalització que només poden subministrar aparells de què no disposen les petites embarcacions. Aquestes noves exigències, asseguren, “no s’han explicat i no s’han consultat amb les autoritats europees”, de manera que “entren en contradicció amb l’acord” del Brexit.

La crisi pesquera ha tornat a evidenciar el mar de fons existent entre britànics i europeus. La desconfiança mútua durant la negociació del Brexit –explicada ara pel negociador europeu, Michel Barnier, en un nou llibre– ha aflorat, després del divorci, en la guerra de les vacunes de la Covid-19, o abans, quan el govern de Johnson va decidir tirar pel dret i incomplir el protocol irlandès inclòs en l’acord de retirada de la UE, o quan es va negar, en un principi, a concedir l’estatus d’ambaixador al representant de la UE a Londres. El Financial Times adverteix que la crisi pesquera pot estendre’s a altres àmbits: “Demostra com de lluny està el Regne Unit de trobar l’equilibri amb la UE mentre intenta arribar a un acord en altres àrees clau de cooperació regulatòria.” Pels britànics, es tracta d’una sacsejada més del Brexit, que s’afegeix a les que ja ha provocat en la qüestió territorial, com els casos recents d’Irlanda del Nord i Escòcia acaben de demostrar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Indultatsmés de 1.300 dies després

madrid

El TEDH condemna Espanya per haver empresonat Erkizia

Estrasburg

El govern exigeix a l’Estat que obeeixi el Consell d’Europa

barcelona

L’ANC posa en qüestió que els indultats liderin el procés

barcelona

I els exiliats?

Brussel·les

Els presos sortiran avui junts un cop signats els indults

madrid

Els sobiranistes pacten revisar el model policial en una comissió

barcelona

Marta Felip torna a fer de secretària a Castelló

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

La repressió dels opositors s’accelera a Nicaragua

Buenos Aires