Ultradreta sota sospita a Alemanya
Els serveis secrets estrenyen la vigilància sobre els extremistes, tant al Parlament com al carrer
L’estratègia policial afebleix el partit Alternativa per Alemanya, dividit entre radicals i corrents més moderats
Set anys han trigat els serveis secrets de Saxònia, on va néixer el moviment Pegida, a col·locar sota el seu objectiu aquesta organització transversal i sense plataforma política. La notícia, aquesta setmana, que els anomenats Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident (Pegida) quedava sota la vigilància de l’espionatge en aquest land de l’est alemany semblava una ironia.
Pegida ja no treu desenes de milers de persones als carrers de Dresde, la capital saxona, com feia cada dilluns el 2014 i sobretot el 2015, l’any que Alemanya va rebre prop d’un milió de refugiats.
La lentitud no es repeteix, però, amb els Querdenker, els anomenats pensadors transversals, convocants de les marxes negacionistes contra les restriccions per la pandèmia. El Ministeri de l’Interior ha observat que, a més de ciutadans descontents pel tancament de la seva botiga o del seu bar, hi ha una poderosa infiltració ultradretana, responsable de l’agressivitat creixent tant contra els mitjans de comunicació com contra els mateixos policies. En conseqüència, aquests elements seran vigilats per l’espionatge d’Interior, va advertir el ministeri fa uns dies.
La mateixa estratègia s’ha dirigit cap a Alternativa per Alemanya (AfD), el primer partit de l’oposició al Bundestag (Parlament federal) des de les eleccions generals del 2017. Primer va declarar-se sota vigilància l’anomenat Der Flügel, l’Ala, el corrent intern més radical, liderat pel Björn Höcke, el cap del partit al land de Turíngia, a l’est del país. Després la vigilància s’ha estès per diferents regions, fet que complica les activitats d’un partit que té escons a totes les cambres regionals, a més del Bundestag i l’Eurocambra.
La ultradreta és la principal amenaça per a la seguretat d’Alemanya, va admetre el ministre de l’Interior, Horst Seehofer, de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU). No es referia al principal partit de l’oposició parlamentària, com a enemic polític, sinó als grups de neonazis que circulen pel país, als quals s’afegeix ara el fenomen dels Querdenker.
Preocupa molt el creixement dels Reichbürger, o Ciutadans del Reich, un moviment que no reconeix les autoritats alemanyes ni les fronteres actuals del país. De ser un grup marginal ha passat a infiltrar-se en el negacionisme contra la pandèmia, amb tocs d’efecte com ara l’intent d’assalt al Reichstag, la seu del Bundestag, de l’any passat.
2020, rècord de delictes
El 2020 va haver-hi un rècord de delictes atribuïbles a la ultradreta, tant atacs xenòfobs com antisemites. L’estadística d’Interior en va registrar 23.604, que vol dir un augment del 5,6 % respecte a l’any anterior.
Uns 3.000 són delictes de violència, mentre que la resta es reparteixen entre propaganda, hostilitats o insults. El més greu va ser a Hanau, el febrer de l’any passat, quan un ultradretà va matar nou persones en diferents locals d’immigrats o musulmans.
Que el 2020 s’hagi tancat amb un màxim històric no vol dir que l’any anterior no hi hagués hagut sotragades. El juny del 2019, un neonazi va matar a la terrassa de casa seva, de nit i d’un tret al cap, Walter Lübcke, un polític local de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d’Angela Merkel, compromès amb l’acollida dels refugiats. Uns mesos després, un altre ultradretà va matar dues persones més, després d’haver intentat irrompre armat a la sinagoga de Halle, a l’est.
L’espionatge d’Interior ha estat vigilant aquests grups, corrents o partits de manera puntual. Que ara ho declari obertament no vol dir que tot aquest temps no se’ls hagués “seguit”, especialment en actes públics. El fet que se’ls declari “sota sospita” permet una observació sistemàtica i amb mitjans propis de l’espionatge.
Fi de la innocència
És també part d’una estratègia. Qualsevol que vagi als seus actes, mítings o marxes sap que pot ser filmat, identificat, i que, per tant, entrarà en bancs de dades. És la fi de la innocència, pel que fa a les manifestacions del negacionisme contra la Covid-19 i també per al vot de protesta, sense una base ideològica declaradament ultra, contra els partits tradicionals.
Implica un perill per a l’AfD, que tem passar en tot el seu conjunt sota el focus de l’espionatge, cosa que afectaria no només la militància, sinó també els seus parlamentaris, nacionals, regionals o municipals.
La cúpula més o menys moderada, representada per un dels copresidents, Jörg Meuthen, ha intentat arraconar l’ala radical. De moment, però, sense cap mena d’èxit.
La branca extremista és un bon captador de vots de l’est alemany. Però també té un efecte afeblidor per al partit, que exhibeix a cada congrés o debat intern la lluita oberta entre la línia que defensa Meuthen i la del sector més radical.
LES XIFRES
La socialdemocràcia s’encalla
Gemma C. SerraL’SPD va ser el primer a designar el seu candidat, Olaf Scholz, per conquerir la cancelleria en les eleccions del setembre. Ahir el van ratificar amb un 96% dels vots en un congrés virtual de “proclamació”. Scholz va presentar-s’hi decidit a guanyar el lloc que ara ocupa la seva cap, Angela Merkel. L’objectiu: corregir “totes les mancances” quant a innovació i justícia social que arrossega Alemanya. L’afirmació és perillosa per al mateix partit –present en cinc dels sis darrers governs, dos amb Schröder i tres amb Merkel–. De moment, res indica que pugui recuperar el lideratge: Scholz ocupa el tercer lloc en intenció de vot i se li pronostica un 16%, 12 punts per sota de la verda Baerbock i 10 menys que el conservador Laschet.
