La fiscalia arxiva la investigació a la CUP pel referèndum
Sosté que no hi ha rellevància penal en la despesa d’uns 168.000 euros del grup parlamentari el 2017 de suport a l’1-O
La fiscalia ha arxivat la investigació que va obrir, el desembre del 2019, al grup parlamentari de la CUP-Crida Constituent en concloure que no hi ha rellevància penal en la despesa d’uns 168.000 euros provinents de la partida de subvencions als partits amb representació al Parlament català, que va rebre el 2017 i que va destinar a promocionar el referèndum de l’1-O.
La fiscal anticorrupció a Barcelona va obrir unes diligències d’investigació (1572/2019) al grup anticapitalista per dirimir si havia comès malversació de fons públics en certes despeses del 2017. Després de diverses pròrrogues en la investigació, la Fiscalia Superior de Catalunya ha ordenat arxivar aquestes diligències, després de consultar la Fiscalia General de l’Estat (FGE), que va resoldre que s’havia de tancar la investigació a la CUP perquè la secretaria tècnica d’aquest òrgan no havia vist fets delictius en el seu expedient, segons el decret d’arxivament, datat l’11 de maig passat. En els darrers anys, és habitual que la fiscalia de Catalunya consulti al seu superior jeràrquic, a Madrid, si valida o no els indicis delictius de certs casos.
Les subvencions que reben els grups polítics al Parlament no són finalistes, i per tant no hi ha límits clars de la seva destinació (en aquest mandat s’ha fixat que aquestes subvencions no poden incloure el contracte de personal, que ara es fa des de la cambra).
A més, la CUP argumenta que la despesa sota sospita es va fer l’estiu del 2017, és a dir abans de l’explícita i formal ordre dictada pel Tribunal Constitucional (TC) a certs càrrecs polítics i al Parlament de no promoure cap iniciativa per impulsar l’1-O. Primer va dictar la suspensió de la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica, la mateixa nit que eren aprovades pel Parlament, el 7 de setembre del 2017, que va declarar nul·les i inconstitucionals en la sentència del 17 d’octubre.
El grup parlamentari de Cs va derivar les despeses de la CUP a la fiscalia, després d’un informe de l’Oïdoria de Comptes del Parlament del 2019 i en considerar que s’havien destinat diners públics a un referèndum “il·legal”. La fiscal en cap de Barcelona va derivar a Anticorrupció la investigació, i la fiscal especialitzada va citar a declarar, l’estiu passat, prop d’una vintena de testimonis, la majoria relacionats amb els encàrrecs rebuts de la CUP (edició de libres, vídeos i díptics), i com a investigat un responsable del partit. Les dues partides investigades consten en un compte d’un banc ètic on el grup parlamentari va rebre la subvenció: 168.666 euros, amb el concepte “campanya referèndum”, i 13.000 euros, amb el concepte de “llibres”. El càrrec del partit va indicar que el grup parlamentari i la CUP són el mateix, i qui decidia les despeses era el secretariat nacional, un òrgan col·legiat format per unes tretze persones, els noms de les quals van ser aportats a la fiscalia, que també va rebre informació d’Hisenda i del banc.
Vídeos i llibres, a l’escorcoll
Cartells, barrets i llibres que la CUP va fer imprimir per promocionar la votació de l’1-O van ser comissats per la policia espanyola en una furgoneta, que el 20 de setembre del 2017 era davant la seu del partit, al carrer Casp, que també volien escorcollar sense ordre judicial. La militància i la ciutadania ho van evitar, fins que hores després van marxar, quan el titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investigava els organitzadors de l’1-O, no va validar l’operació. El setge policial a la seu de la CUP, arxivat sense retret penal, es va fer el mateix dia que els escorcolls en departaments de la Generalitat, a la recerca d’ urnes, aquests sí amb mandat judicial, i que després el Suprem va qualificar d’alçament tumultuari per bastir la condemna per sedició als presos polítics.
No tota la despesa de la CUP per l’1-O provenia de la subvenció parlamentària. De les partides sota sospita, hi ha 42.000 euros per editar díptics, encarregats l’agost del 2017, o 28.036 euros en vídeos de l’1-O, o 2.049 euros en l’edició de llibres, al juliol.
