Crisi amb el Marroc
Sánchez desplega l’exèrcit a Ceuta per frenar les entrades massives d’immigrants, encoratjades per la passivitat de Rabat
La UE manifesta el seu suport a Madrid i recorda que les fronteres espanyoles són també europees
La crisi diplomàtica oberta dilluns amb el Marroc per l’arribada massiva d’immigrants a Ceuta va continuar ahir per segon dia consecutiu enmig del silenci oficial de Rabat i sense que la seva policia intervingués per impedir les entrades il·legals per la frontera.
Durant 48 hores, gairebé 8.000 persones –un terç menors d’edat– havien aconseguit entrar a la ciutat autònoma espanyola nedant o caminant resseguint l’espigó de la platja del Tarajal. Al vespre, la policia marroquina hauria començat a frenar les entrades irregulars.
De les 8.000 persones que ahir i abans-d’ahir van entrar, la meitat van ser retornades al Marroc, segons va informar el ministre espanyol de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que es va desplaçar a la zona. Les autoritats espanyoles van blindar la frontera de Ceuta enviant-hi desenes de policies, guàrdies civils i soldats de l’exèrcit de terra amb tanquetes. També hi van desplaçar embarcacions per vigilar l’espigó del Tarajal.
En la franja d’un quilòmetre que forma l’anomenada terra de ningú, situada entre els posts fronterers de l’Estat espanyol i el Marroc, centenars de joves continuaven esperant ahir el moment oportú per intentar creuar la tanca. Des de primera hora, milers de persones procedents de Tànger, Tetuan i Fnideq i també d’altres zones de l’interior del Marroc s’anaven dirigint en un degoteig imparable cap a la frontera amb Ceuta.
Hi havia molts joves amb xancletes o descalços i nens amb banyador disposats a entrar nedant vorejant l’espigó. Famílies senceres, mares amb nadons, adolescents i joves van escalar també el turó de Belyunesh, que mira cap a Ceuta, mentre alguns es colaven pels forats fets a la tanca metàl·lica que serveix de frontera entre el Marroc i la terra de ningú. Els immigrants penetraven en aquesta zona intrafronterera davant la mirada passiva de les autoritats marroquines i arribaven fins a l’última tanca mentre, des de l’altre cantó, les forces espanyoles disparaven gasos lacrimògens contra els que intentaven forçar el mur filat o vorejar-lo.
Els milers de joves aglomerats a la terra de ningú, que esperaven pacientment el moment propici per entrar, responien algunes vegades als trets de gasos –que omplien l’aire de fum picant– llançant pedres.
En un gest d’autoritat, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es va traslladar a la tarda en helicòpter a Ceuta, on va ser rebut per Grande-Marlaska. Tots dos tenien previst viatjar posteriorment a Melilla, on també s’han registrat entrades irregulars, per entrevistar-se amb el president de la ciutat autònoma, Eduardo de Castro, i la delegada del govern, Sabrina Moh.
Hores abans, en una declaració institucional al palau de La Moncloa, Sánchez va garantir als ciutadans de Ceuta i Melilla que defensarà la integritat territorial d’Espanya “amb tots els mitjans necessaris” i davant de tot “desafiament, eventualitat o circumstància”.
“Xantatge” i “invasió”
Sánchez va parlar d’una “greu crisi per a Espanya i per a Europa” i es va comprometre a “restablir l’ordre i les fronteres amb la màxima celeritat”. El líder socialista va qualificar el Marroc de país “amic i soci” i es va mostrar disposat a “estrènyer” les relacions bilaterals insistint, alhora, en el “respecte a les fronteres mútues”. També va agrair el suport en aquesta crisi de les diverses institucions de la Unió Europea (UE), que van deixar clar ahir que “les fronteres espanyoles són fronteres europees”, mentre reclamaven a Rabat que respecti els seus compromisos i combati la immigració irregular. El cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, va dir que la “màxima prioritat és mirar d’evitar morts” entre els que intenten arribar nedant a territori espanyol i “retornar la normalitat” a Ceuta. Per la seva banda, els socis parlamentaris de Sánchez van denunciar el “xantatge” del Marroc a Espanya tot reclamant fermesa amb l’entrada massiva d’immigrants, però també acollida humanitària. Per contra, els partits de l’oposició van aprofitar per carregar contra Sánchez. El líder del PP, Pablo Casado, el va acusar d’haver ignorat “incomprensiblement” una crisi de la qual ja l’havia alertat. El portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, va proclamar que “Espanya està sent atacada amb el propòsit de ser envaïda”, mentre que el líder del partit, Santiago Abascal, anunciava per Twitter una visita ahir a Ceuta.
LES FRASES
L’ombra del Sàhara Occidental
RedaccióTot i la citació de l’ambaixadora del Marroc –posteriorment cridada a consultes per Rabat–, el govern espanyol es resisteix a vincular públicament l’actitud permissiva del Marroc en aquesta última crisi a Ceuta amb la presència a l’Estat espanyol del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, hospitalitzat a Logronyo per Covid. El fet, però, és que l’arribada massiva d’immigrants a la ciutat autònoma es produeix després de les protestes de Rabat per l’acollida de l’Estat espanyol a Ghali. El govern marroquí ja va advertir Madrid que no “minimitzés” el malestar provocat per aquesta presència, mentre retreia no haver estat informat prèviament de l’entrada de Ghali a l’Estat espanyol.
Durant els últims mesos, Rabat ha reafirmat la seva reivindicació sobre Ceuta i Melilla i ha exigit a la justícia espanyola que actuï en les denúncies presentades contra Ghali per “genocidi” i “tortures” perpetrades als camps del Polisario a Tindouf (Algèria). Finalment, tot i que el govern espanyol nega haver rebut cap queixa formal del Marroc, en aquest país no va caure gens bé el suport del ja exvicepresident Pablo Iglesias a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació del Sàhara Occidental.
Amb tot, el representant del Front Polisario per a l’Estat espanyol, Abdulah Arabi, va descartar ahir que l’última crisi diplomàtica tingui l’origen en l’hospitalització de Ghali a La Rioja. “Es tracta d’una estratègia més del Marroc i entra dins la seva política de pressió per condicionar els altres”. Ja des d’abans del cas Ghali, hi va afegir, Rabat “pressionava i enviava la seva gent a les Canàries”.
