Política

Le Pen evita l’autocrítica i obre la campanya presidencial

La líder del Rassemblement National anuncia que abandonarà la presidència del seu partit al setembre per centrar-se en la cursa cap a l’Elisi

Els pobres resultats en els comicis regionals marquen el congrés de l’extrema dreta

Ignora aquells que la veuen com una eterna perdedora

Fugida endavant de Marine Le Pen. La líder del Rassemblement National (RN) va iniciar ahir la seva campanya per a les presidencials franceses del 2022 amb un discurs marcat per un triomfalisme impostat.

L’aspirant ultradretana a l’Elisi va cloure el congrés que el seu partit ha celebrat aquest cap de setmana a Perpinyà sense haver-se recuperat encara de la ressaca electoral dels decebedors resultats en les regionals i departamentals. Un sotrac que ha multiplicat els dubtes sobre les decisions estratègiques dels últims anys de l’RN, marcades per un acostament als postulats de la dreta tradicional en matèria de política econòmica i europea.

“Malgrat tot el respecte que tenim per la nostra pròpia història, no tornarem al Front National [el nom de la formació fins al 2018]”, va assegurar Le Pen en el discurs de gairebé una hora amb què va clausurar el concili dels ultres organitzat a la principal ciutat de la Catalunya del Nord. Amb aquestes paraules, volia respondre als que l’han acusat de moderar-se en excés i allunyar-se de les essències d’aquesta formació ultranacionalista i xenòfoba.

“El fracàs de l’RN es deu a [...] la deslepenització, que consisteix a retirar del Front National els elements més dinàmics de les seves campanyes electorals”, va criticar la setmana passada Jean-Marie Le Pen, expulsat del partit el 2015. Després de la seva derrota contra Macron el 2017, la formació va iniciar un viratge estratègic per seduir votants d’altres partits conservadors. Ha abandonat la proposta de sortir de la zona euro i l’espai Schengen i defensa una visió econòmica business friendly. Tot i que aquesta línia li va servir per guanyar les europees del 2019, també ha vingut acompanyada de resultats molt pobres en les municipals de l’any passat i les regionals d’aquest juny. L’RN no només ha caigut del 27% al 20% dels vots respecte a les regionals del 2015, sinó que ha perdut 105 consellers regionals dels 358 que tenia.

Aquesta patacada ha fet aflorar crítiques en el si de la família ultradretana entre aquells que veuen en Le Pen una eterna perdedora. Ella, però, prefereix fer l’orni. Tot va bé, no canviem res. Així es podria resumir el discurs d’ahir amb què va desgranar els plans per als pròxims mesos: “Començarem la campanya al setembre i abandonaré aleshores la direcció del nostre partit.” Una previsible renúncia a la presidència de l’RN que tindrà com a objectiu construir “una candidatura que superi les divisions”. La substituirà l’eurodiputat Jordan Bardella, de 25 anys, que ja havia liderat amb èxit la llista en les últimes europees i és la parella sentimental d’una neboda de Le Pen.

Formació vertical

En aquesta formació vertical i amb un evident component familiar, el debat intern i l’autocrítica no són habituals. Per això, els seus dirigents atribueixen els pobres resultats només a l’abstenció rècord, al voltant del 65%. “L’abstenció no és una marca de contestació, sinó d’evaporació cívica. És una desaparició del ciutadà”, va lamentar Le Pen. “L’armilla groga que s’absté només afavoreix un únic guanyador: Macron”, hi va afegir.

Le Pen confia a canalitzar el rebuig que suscita en amplis sectors de la població. Tot i que els sondejos la continuen situant al capdavant juntament amb Macron, res garanteix que es repeteixi el mateix duel del 2017. Aquest escenari es podria veure alterat per la irrupció d’un candidat potent d’Els Republicans (dreta). O pels vots que podria restar a la líder de l’RN la possible candidatura del periodista ultradretà Éric Zemmour.

LA FRASE

Malgrat tot el respecte que tenim per la nostra pròpia història, no tornarem al Front National
Marine Le Pen
PRESIDENTA DEL RASSEMBLEMENT NATIONAL

LA XIFRA

0
governs regionals
va obtenir el Rassemblement National en les eleccions de finals de juny.

Perpinyà, laboratori de la ultradreta

Enric Bonet

L’elecció de Perpinyà com a seu del congrés que el Rassemblement National celebra cada dos anys no és cap casualitat. La principal ciutat de la Catalunya del Nord es va convertir l’any passat en l’única localitat de més de 100.000 habitants dirigida per l’extrema dreta a l’Estat francès. Des de llavors, l’alcalde Louis Aliot, exparella sentimental de Le Pen, l’ha convertit en un laboratori dels ultres. Ha centrat la gestió en la lluita contra la inseguretat, amb l’obertura d’una nova comissaria i la contractació de 30 agents de la policia local. Més polèmica ha estat l’eliminació de les referències a la identitat catalana de l’eslògan de la ciutat, que va passar de ser Perpinyà, la catalana a Perpinyà, la radiant. També va generar controvèrsia l’organització d’una exposició amb una visió molt esbiaixada de la guerra d’Algèria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

França aprova una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona