Política

QUIM CALATAYUD

JXCAT

“Quan vull esmorzar tranquil, me’n vaig del poble”

“L’únic que vaig tallar en sec va ser que la gent em vingués a buscar a casa per qualsevol gestió”

“Tant de bo em pogués jubilar com a alcalde”

A PEU DE CARRER
Calatayud explica que des de sempre li ha agradat implicar-se en les activitats que es fan al seu poble. Ha escollit aquesta imatge d’una festa major de les Borges del Camp vestit amb la samarreta de diables durant la Tronada.
No tinc cap intenció de tancar-me en un despatx del Parlament, vull estar a disposició del territori
La política local és una bona base per a qualsevol cosa que et puguis trobar a la vida
És alcalde de les Borges del Camp des del 2007, però arriba al Parlament de rebot i sense esperar-ho?
De fet, aquesta vegada jo no m’esperava ni ser candidat. Ara bé, abans de les eleccions del febrer em van dir que convindria que anés de número cinc. Dic que no m’ho esperava perquè a les eleccions passades sí que vaig ser a la llista del president Puigdemont, però anava als llocs de darrere, era un paper de suport i de reforç en representació del món municipal. Aquesta vegada, la veritat és que ni m’ho plantejava, perquè estava centrat en fer els meus quatre anys d’alcalde i dos anys de president del Consell Comarcal. Llavors, quan em van proposar ser als llocs de davant, vaig tenir clar que era una possibilitat entrar directe o, si no, que acabés entrant perquè els de davant meu, Albert Batet, Teresa Pallarès o Eusebi Campdepadrós, accedirien a algun càrrec, com així va ser. Ara bé, ser al Parlament en cap cas ha estat una aspiració que perseguís especialment, però va sorgir aquesta oportunitat.
No és estrany que, sent tants anys alcalde i amb tan bons resultats, no hagués estat mai abans en llocs més avançats de la llista al Parlament?
Sincerament, no hi havia tingut mai cap interès. Sent alcalde i president del Consell Comarcal jo era l’home més feliç del món. Sempre que m’han necessitat he procurat col·laborar, però no he perseguit càrrecs.
Quina valoració en fa, d’aquests mesos al Parlament?
És un entorn molt diferent, amb un llenguatge propi i amb una manera de treballar determinada. M’hi hauré d’adaptar. Al món municipal, per exemple, una esmena la pots aclarir parlant dos minuts amb l’oposició i, en canvi, al Parlament per una esmena et pots passar tot un matí parlant amb tots els grups polítics. M’hi hauré d’anar fent, igual que em vaig haver d’adaptar quan em va tocar fer la primera intervenció des del faristol.
Imposa?
Molt. M’ho havien dit, però no em pensava que fos tant, perquè jo ja estava acostumat a intervenir en plens, a anar a actes públics i a parlar amb gent. Però sí, imposa. M’imagino que per als diputats que no tenen cap experiència prèvia encara deu ser pitjor, perquè el cert és que és molt intimidant aquella solemnitat.
Entra al Parlament marcant-se algun objectiu concret?
Formo part de tres comissions: la del Síndic de Greuges, la d’Acció Climàtica i la d’Afers Institucionals, que toca molt de prop el tema del món local. No tinc cap intenció de quedar-me tancat en un despatx del Parlament, sinó que vull posar-me a disposició del territori per ajudar i col·laborar en tot el que pugui beneficiar les comarques de Tarragona i la seva gent.
Venir de la política municipal li aporta un bon bagatge?
La política local és una bona base per a qualsevol cosa que et puguis trobar a la vida. Fa que et relacionis amb molta gent, amb tota classe de gent, i això és un enriquiment personal. A més, et dona picardia. No seria el mateix, per mi, arribar al Parlament havent sortit de treballar d’un banc que fer-ho després d’haver passat per l’Ajuntament. El món municipal és una gran base.
Ho diu per la proximitat? Als ajuntaments, i més en el cas dels pobles, els veïns saben a qui han d’anar a trobar quan hi ha un problema.
La política municipal és més humana, és política de servei. Et fa estar molt a prop de la gent, en tots els sentits. Perquè un alcalde, quan es passeja pel seu poble, no està mai tranquil. Jo sempre repeteixo que em dic de tres maneres: uns em diuen Quim, d’altres em diuen alcalde i uns altres em diuen “Ara que et veig”. Com a anècdota t’explico que si un dissabte o un diumenge vull esmorzar tranquil·lament, llegint el diari, me’n vaig del poble. Vaig a un bar de Reus perquè ja tinc assumit que a les Borges no ho podré fer. I entenc perfectament que la gent s’adreci a mi com a alcalde, però és evident que jo també necessito el meu espai i els meus moments.
Que la gent se li apropi potser també és pel seu tarannà?
Podria ser. L’única cosa que vaig tallar en sec va ser que la gent em vingués a buscar a casa per qualsevol gestió. Gent que venia a les 7 de la tarda a picar-me al timbre demanant explicacions del perquè s’havien trobat el cementiri tancat. Allò no podia ser.
El Parlament queda més lluny del ciutadà?
És un altre món, allò és política institucional, política de gestió.
Diu tenir la capacitat de mantenir bona relació amb tothom. Potser li resultarà útil al Parlament, tenint en compte que comparteixen govern amb Esquerra i que han donat mostres de tenir unes relacions, com a mínim, tenses.
És que políticament som dos partits enemics. A nivell municipal ho sabem bé, les dues forces de l’àmbit independentista s’enfronten i s’han d’enfrontar per governar. Per Junts l’enemic serà Esquerra i per Esquera l’enemic serà Junts, i no passa res. Si això no et sembla bé, dedica’t a ser president de l’equip de futbol del poble. És cert que a vegades es donen situacions complicades, perquè hi ha gent que ho porta al terreny personal. Jo no crec que en política s’hagi de tenir amics per força, però sí que cal respectar els companys.
Doncs la rivalitat que esmenta, a l’elector independentista a vegades sembla que li faci mal.
Hi pot haver unitat de cara a plantejaments de país, però s’ha d’entendre que l’enfrontament hi serà. És com tenir un cunyat del Reial Madrid. Te’l pots estimar molt, però el dia de partit la rivalitat serà màxima.
Va entrar a l’Ajuntament quan encara no havia complert 30 anys. Tenia vocació prematura?
Jo ja havia participat en diverses iniciatives al poble, com ara la colla de diables o la junta directiva del futbol. I si se’m demanava de col·laborar en qualsevol cosa, m’hi implicava. És que a mi m’agrada molt fer coses, per això dic que tant de bo em pogués jubilar com a alcalde, m’ho passo molt bé. I estic convençut que tinc més il·lusió jo que portaré setze anys d’alcalde que no pas qualsevol altre que pugui entrar de nou.
Què hi troba, a l’alcaldia, que li agradi tant?
És la feina de la meva vida.
Tot i que als polítics se’ls senyali permanentment?
S’ha de tenir la consciència tranquil·la, i jo l’hi tinc. Els calés que cobro, a segons qui li semblaran molts i d’altres pensaran que són pocs, me’ls guanyo dignament.

Saber veure quan és l’hora

Quim Calatayud explica que connecta amb la gent perquè sempre ha estat un defensor de la senzillesa. “No soc una persona que necessiti càrrecs ni grans coses per estar satisfet. Si vaig bé amb un Renault 5, no em cal un Ferrari, i el millor dinar del món és la patata i bajoca de la meva mare, no em calen grans restaurants”, diu. Mig s’emociona quan recorda una conversa que va mantenir recentment amb un veí: “El meu pare va morir no fa gaire, i un conegut em va dir que ell estava molt orgullós de mi perquè jo no havia deixat mai de ser com soc”, diu. I s’explica: “Si entro en un bar del poble i hi ha deu taules ocupades, puc seure a totes perquè em porto bé amb tothom, independentment de si em voten o no.”

Per entrar al Parlament va renunciar a la presidència del Consell Comarcal del Baix Camp, però és rotund quan diu que mai abandonaria l’Ajuntament: “Ser alcalde del teu poble és el càrrec més important que es pot tenir.” Conscient que tot s’acaba algun dia, confia que sabrà veure quan li arriba l’hora de no tornar a presentar-se: “Quan vegi que no haig de guanyar, plego. No me’n puc anar de l’Ajuntament per la porta de darrere.”

Quim Calatayud

Va néixer el 1967 a les Borges del Camp, d’on és alcalde des del 2007. És tècnic comptable. Al Parlament substitueix Eusebi Campdepadrós, que va ser nomenat secretari per a l’Administració de Justícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cambray veu “imprescindible” més finançament als centres pels alumnes vulnerables en la lluita contra la segregació

BARCELONA

Albiach diu a ERC i JxCat que “no tindria sentit” que no donin suport als pressupost de l’Estat

Santa Coloma de Gramenet

Condemnen l’exalcalde d’Alcarràs a tres mesos d’inhabilitació per l’1-O

LLEIDA

El govern espanyol diu que té “absolut compromís amb els ajuntaments” per solucionar l’anul·lació de les plusvàlues

Madrid

Torrent valora positivament les dades de l’EPA

BARCELONA

La CUP no presentarà esmena a la totalitat als pressupostos generals de l’Estat tot i que els rebutja

MADRID

Brussel·les preveu que el govern espanyol demani al novembre un nou pagament del fons de recuperació

Brussel·les

JxCat es planteja una esmena a la totalitat als comptes de l’Estat si “no hi ha cap avenç significatiu”

Barcelona

ERC apunta a una esmena a la totalitat als pressupostos si el PSOE no respon satisfactòriament a les seves demandes

Barcelona