Política

Ultimàtum talibà a Biden

Els islamistes adverteixen als EUA que si es retiren més enllà de la data límit del 31 d’agost “hi haurà conseqüències”

Els aliats de Washington reclamen més temps per poder completar el procés d’evacuació

Mentre l’evacuació d’estrangers i de civils afganesos continuava ahir a l’aeroport de Kabul en condicions extremament complicades, els talibans van advertir ahir als EUA i als seus aliats occidentals de la impossibilitat d’ajornar la sortida del país més enllà de la data del 31 d’agost fixada pel president Biden.

Els talibans van responsabilitzar, a més, els nord-americans de les morts de civils a l’aeroport de la capital afganesa assegurant que l’“efecte crida” provocat per l’inici de les evacuacions va degenerar en l’actual caos a l’aeròdrom. Diumenge al vespre, un guàrdia afganès va morir a l’aeroport de Kabul durant un tiroteig en què haurien intervingut militars alemanys i nord-americans i que hauria causat també tres ferits.

Quant a la data límit del 31 d’agost, incomplir aquest termini “equivaldria a creuar una línia vermella”, va avisar ahir el nou poder a Kabul. “Si ho prolonguen [la seva presència a l’Afganistan], això vol dir que prolonguen l’ocupació”, va declarar el portaveu dels talibans Suhail Shaheen. “Si els EUA o el Regne Unit demanen més temps per continuar les evacuacions, la resposta és no. Si no és així, hi haurà conseqüències”, hi va afegir.

Tot i que va ser el mateix Biden que, diumenge passat, va deixar la porta oberta a retardar la retirada, el Pentàgon va insistir ahir en la voluntat de complir el termini previst. “Estem concentrats a acabar això a finals de mes”, va assegurar ahir el portaveu del Departament de Defensa dels EUA, John Kirby, en una roda de premsa a Washington. Amb tot, va indicar que si cal allargar el termini el Pentàgon oferirà opcions al president perquè prengui la decisió correcta.

Els aliats de Washington, però, pressionen en direcció contrària. Durant la reunió virtual d’avui del G7, el primer ministre britànic, Boris Johnson, demanarà a Biden que prolongui el termini de retirada de les forces militars de l’Afganistan per tal de “poder evacuar com més gent millor”, segons van avançar els mitjans.

UE: “Deure d’acollir”

Amb tot, l’ambaixador britànic a Kabul, Laurie Bristow, va avisar el seu govern que prolongar l’estada a Kabul seria extremament perillós perquè els talibans hi podrien respondre, segons revelava ahir el diari The Guardian.

“Estem preocupats [...], cal un termini suplementari per acabar les operacions en marxa”, deia al seu torn el ministre francès d’Afers Estrangers, Jean-Yves Le Drian, en una visita a una base militar als Emirats Àrabs Units que França utilitza com a escala i plataforma per als vols d’evacuació des de Kabul. Le Drian va viatjar ahir fins a aquesta base acompanyat de la ministra de Defensa, Florence Parly, per supervisar l’operació d’evacuació de ciutadans francesos i afganesos. També el govern alemany negocia amb els Estats Units i Turquia com mantenir l’operació a l’aeroport de Kabul més enllà del 31 d’agost, una qüestió que caldrà “abordar” amb els talibans, segons va reconèixer ahir el cap de la diplomàcia alemanya, Heiko Maas.

I amb les operacions d’evacuació penjant d’un fil, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va revelar ahir que ha parlat amb diversos líders europeus per evitar que el seu país es converteixi en la primera destinació dels refugiats afganesos que intenten arribar a Europa. “Hem fet constar que Turquia, que ja acull 5 milions de refugiats, no pot assumir una càrrega afegida de migrants”, va dir el líder turc en referència a una conversa, diumenge passat, amb el cap del Consell Europeu, Charles Michel.

La Unió Europea (UE) “té el deure” d’acollir els refugiats afganesos, encara que no tots els estats membres hi estiguin d’acord, va declarar ahir el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, per a qui la unanimitat en les decisions no pot ser “una coartada”. Per al comissari, aquestes decisions s’han de prendre en el marc de la “cooperació reforçada”, és a dir, que “la protecció temporal es decideix per majoria, i no per unanimitat”, va explicar.

LES FRASES

Prolongar la presència [a l’Afganistan] equival a prolongar l’ocupació
Suhail Shaheen
PORTAVEU TALIBÀ
Estem preocupats [...], cal un termini suplementari per acabar les operacions en marxa
Jean-Yves Le Drian
MINISTRE FRANCÈS D’AFERS ESTRANGERS

Refugiats repartits per l’Estat

Redacció

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, va explicar que fins ahir havien arribat 566 refugiats afganesos a la base militar de Torrejón de Ardoz (Madrid), i que més de la meitat ja havien sol·licitat protecció internacional a Espanya. Segons Escrivá, 230 afganesos col·laboradors d’Espanya i les seves famílies han estat traslladats ja a centres de la xarxa estatal d’acollida i avui ho seran 59 més. Segons una primera distribució d’aquests 230 afganesos –que encara s’havia de completar–, una desena vindrien a centres de Catalunya i 37 al País Valencià. També anirien a l’Aragó (29), Castella-la Manxa (24), Castella i Lleó (28), Madrid (32), Múrcia (34), País Basc (9) i Navarra (7).

D’altra banda, Espanya ha acordat amb els EUA que les bases militars de Rota (Cadis) i Morón de la Frontera (Sevilla) puguin acollir durant dues setmanes fins a 4.000 afganesos que van col·laborar amb els nord-americans al país centreasiàtic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El PSC insisteix en la urgència de reprendre l’allargament de la C-32

GIRONA
judicial

El jutge del Tsunami cita dos policies nacionals ferits a Barcelona en una acció contra la sentència del procés

barcelona
estats units

Criden a testificar l’actriu porno Stormy Daniels en el judici penal contra Trump

barcelona
unió europea

La UE aprova la primera llei europea contra la violència de gènere

barcelona
estat espanyol

El Constitucional torna a tancar la porta a investigar els crims del franquisme

barcelona
Estat espanyol

El Suprem tomba la designació de Delgado com a fiscal de Memòria Democràtica

Barcelona
guerra a europa

Ucraïna afirma haver frustrat un complot per assassinar Zelenski

barcelona
societat

Víctimes d’abusos sexuals en institucions catòliques exigeixen un pla català integral de reparació

barcelona
Rússia

Putin ofereix diàleg a Occident si acaba la “política d’agressió”

Barcelona