Sánchez es compromet a portar més afganesos en una segona fase operativa
El govern espanyol revela que l’evacuació arrenca al juliol
Parla de “missió complerta” tot i el “fracàs”
Contactarà amb talibans si és per a fins humanitaris
Amb un cop d’efecte doble d’anunciar la fi dels vols d’evacuació des de Kabul i de ser ell i no l’anunciat Félix Bolaños, ministre de la Presidència, qui donés la cara, Pedro Sánchez va entonar ahir la sentència militar d’un comandant en cap: “Missió complerta.” Amb un bagatge de vint anys a l’Afganistan i de 102 vides perdudes –62 morts només en l’accident del Yak-42 el maig del 2003– després d’una despesa de 3.500 milions, el president espanyol va fer un balanç d’“èxit” del dispositiu d’evacuació tot i admetre el paisatge de “fracàs” que deixa la retirada dels Estats Units, que ell considera un error. “Estem parlant d’una tragèdia de dimensions molt importants en política internacional. És una tragèdia, és una crisi i és un fracàs”, va afirmar. El govern espanyol, que ahir va desvelar que el seu dispositiu d’evacuació no va arrencar quan s’havia dit sinó que ho va fer a mitjan juliol, promet no abandonar sota el règim dels talibans els afganesos –i familiars– col·laboradors que no ha pogut evacuar, i ja ultima una segona fase operativa de la qual no preveu informar ni donar detalls prèviament perquè serà una “tasca discreta”. “Espanya no es desentendrà d’aquells afganesos que s’han quedat al seu país i no han pogut ser evacuats durant aquestes intenses jornades”, es va comprometre Sánchez en públic a La Moncloa.
Amb dos avions A400 enlairats a Kabul i que van fer escala a Dubai abans d’aterrar a Torrejón de Ardoz (Madrid), ahir es va donar per acabat el pla d’evacuació amb l’arribada de 81 espanyols que van continuar a l’Afganistan fins al final, entre personal de l’ambaixada –l’ambaixador Gabriel Ferrán, destituït el 4 d’agost, i la diplomàtica Paula Sánchez, entre ells– i militars, a més de quatre militars portuguesos i 85 col·laboradors afganesos d’Espanya, de Portugal i de l’OTAN.
2.206 salvats del terror
En total han estat 2.206 els rescatats del terror dels talibans, dels quals un 47% són dones i un 40% són menors. Una dada que ha sorprès el govern és que només s’ha detectat un únic contagi per Covid-19 –una menor de 15 anys– de tots els rescatats, la qual cosa ha facilitat molt l’acollida perquè ha evitat aïllar els refugiats. Tot i que es va ocultar una data límit, Sánchez va dir ahir que sempre ha treballat amb l’horitzó que l’últim vol de retorn fos el 27 d’agost i que la massacre de l’ISIS a l’aeroport de Kabul no ha fet variar el guió.
“Llavor de llibertat”
Sánchez es vanta que vint anys de tropes sobre el terreny –amb una base militar a Qala i Naw– planten una “llavor de llibertat”. Amb la incògnita de si l’aeroport podrà continuar sent la via d’escapada, Espanya obre ara una segona fase en què no reconeixerà els talibans però sí que hi preveu “contactes operatius amb fins humanitaris” –així és com ho defineixen fonts de La Moncloa– per continuar rescatant afganesos. “No tenim una quantitat exacta d’afganesos que s’han quedat allà”, avisa Sánchez.
Catalunya, disposada a acollir més refugiats
Catalunya comença a acollir els primers refugiats de l’Afganistan. Es tracta d’una desena de persones que s’instal·laran a les infraestructures d’asil i refugi que ja existeixen. De moment, Catalunya acollirà 136 afganesos, 70 homes i 51 dones, 54 dels quals menors, però el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va afirmar ahir que Catalunya està disposada a acollir-ne més dels que li correspondrien per població. Al final d’una visita a l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà (Cerdanya), Aragonès va reiterar que Catalunya “vol” i “ha” d’acollir refugiats de l’Afganistan perquè és una “responsabilitat humanitària”. Les dotze universitats catalanes acolliran estudiants refugiats procedents de l’Afganistan perquè puguin reprendre els seus estudis universitaris a Catalunya. Per a això, la Generalitat i el sistema universitari català estan elaborant un pla d’acolliment l’objectiu del qual és “donar resposta a la vulneració de drets fonamentals generada a la regió i que afecta especialment dones i nenes, així com també minories especialment vulnerables”, va informar el govern.
