Primera represàlia, amb dron
Els EUA compleixen l’amenaça i maten dos membres d’Estat Islàmic, responsable de la massacre de Kabul
Comencen a retirar tropes enmig de noves alertes d’atemptats imminents a l’aeroport
Els EUA van llançar ahir la primera acció de represàlia per la massacre de dijous a les portes de l’aeroport de Kabul, que va causar la mort de centenars de civils afganesos i de tretze soldats nord-americans. El Pentàgon va informar que un dron enviat cap a l’est de l’Afganistan, on tenen la base els milicians d’Estat Islàmic de Khorasan (EI-K), responsables del bany de sang a Kabul, va matar dos membres “d’alt perfil” de l’organització gihadista i en va ferir un altre, segons va dir el subdirector de Logística de l’Estat Major dels EUA, el general Hank Taylor. L’alt militar va assegurar que l’atac no va ferir cap civil.
Els individus executats tenien, suposadament, un paper de planificació dins d’EI, però el Pentàgon no va especificar si havien participat d’alguna manera en la massacre de dijous.
L’atac es va produir enmig de noves alertes del Departament de Defensa sobre “amenaces molt reals” i “molt dinàmiques” contra les tropes nord-americanes que són encara a l’aeroport de Kabul, segons va revelar el portaveu, John Kirby. Pel mateix president dels EUA, Joe Biden, és “altament probable” que hi hagi un nou atemptat contra l’aeroport “en les pròximes 24 a 36 hores”, segons va advertir en un comunicat fet públic després de reunir-se amb el seu equip de seguretat nacional. Enmig d’aquest clima, els EUA van començar a repatriar ahir part dels 5.000 militars que va desplegar a l’Afganistan per protegir l’aeroport internacional de la capital, des d’on es fan les evacuacions massives abans de la data límit del pròxim 31 d’agost. “Hem començat un moviment enrere”, va declarar ahir el portaveu de Defensa sense voler revelar, però, detalls exactes sobre el nombre de soldats encara presents a l’aeròdrom.
Per contra, un alt funcionari de la Casa Blanca sí que va informar de l’evacuació de 6.800 afganesos durant les darreres 24 hores tot i l’estat de màxima alerta per atemptat. Els refugiats van ser transportats en 32 vols militars nord-americans i 34 de l’OTAN. Amb aquests, Washington ha tret de l’Afganistan més de 117.000 persones des del 14 d’agost, quan va accelerar les evacuacions en vista del ràpid avanç dels talibans cap a Kabul.
Més ponts aeris tancats
Mentrestant, els altres països que participaven en el dispositiu internacional a l’Afganistan van completant les seves missions. L’endemà que la majoria dels països europeus treiessin per últim cop refugiats abans de repatriar les respectives tropes, el Regne Unit va posar punt final ahir a l’evacuació d’afganesos. En total, les forces britàniques han evacuat 14.000 persones en menys de dues setmanes, segons dades del Ministeri de Defensa, però unes 1.100 més que tenien permís per sortir es van quedar finalment a terra.
I mentre surten els últims avions, els talibans van assegurar ahir que les seves forces han començat a prendre el control de la zona militar de l’aeroport de Kabul, que ja ha estat cedida pels nord-americans. En paral·lel, afirmen que continuen treballant en la formació d’un govern per tenir-lo completat abans del 31 d’agost i van anunciar noves mesures. El principal portaveu del moviment, Zabihulla Mujahid, va donar un termini d’una setmana a totes les persones que tenen béns i armes dels serveis públics per entregar aquest material. “Els infractors seran tractats d’acord amb la llei i els béns i equips públics seran recuperats per la força si no es tornen de manera voluntària.” Durant l’ofensiva amb què els talibans van reconquerir el poder, s’estima que una gran quantitat d’equipaments militars –incloent-hi vehicles, pistoles i altres armes– van ser saquejats per civils després que els funcionaris públics haguessin abandonat els seus llocs.
Finalment, van emergint noves revelacions sobre l’atemptat suïcida de dijous a Kabul, que va provocar almenys 170 morts. Segons l’enviat de la cadena britànica BBC, “moltes” de les víctimes d’aquell atac “van morir per trets de soldats nord-americans” disparats enmig de la confusió que va seguir l’explosió. El Departament de Defensa dels EUA no va voler confirmar els fets a la BBC.
LES FRASES
L’Iraq vol fer de mediador a la regi
RedaccióEl primer ministre iraquià, Mustafa al Kazemi, va reivindicar ahir en una conferència que va organitzar a Bagdad i que va aplegar líders i representants de l’Orient Mitjà el seu nou paper de mediador a la regió, amb el suport del president francès, Emmanuel Macron, convidat a la trobada. Tot i que ningú s’hi va referir de manera explícita, un dels objectius de la cimera era reunir a la mateixa taula l’Iran i l’Aràbia Saudita, enemics aferrissats i que van enviar a Bagdad els respectius ministres d’Afers Estrangers. L’Iraq, de majoria xiïta, ocupa la línia divisòria entre el xiïta Iran i la resta de països àrabs de la zona, majoritàriament sunnites i liderats per l’Aràbia Saudita, rival de Teheran per la supremacia de la regió.
Des de Bagdad, Macron va confirmar ahir que França ha evacuat 2.834 persones de l’Afganistan i que el seu país manté “converses” amb es talibans i Qatar per continuar les evacuacions “humanitàries” després de la data límit del 31 d’agost.
