Política

Atac “defensiu” dels EUA en vigílies de la retirada total

Llancen un míssil contra un vehicle amb “terroristes suïcides” que, segons Washington, es dirigien a perpetrar un atemptat a l’aeroport de Kabul

Biden rep els fèretres dels 13 soldats morts en la massacre d’Estat Islàmic

Un coet cau en un habitatge i mata sis civils, inclòs almenys un nen

A menys de 48 hores per a la sortida de l’últim soldat nord-americà de l’Afganistan, els EUA van llançar ahir un atac “defensiu” contra Estat Islàmic a Khorasan (EI-K), responsable de la massacre de dijous passat a l’aeroport de Kabul, en què van morir almenys 175 persones.

Després d’haver liquidat dos suposats gihadistes d’“alt perfil”, dissabte, com a represàlia per aquell bany de sang, un míssil va impactar ahir contra un vehicle en què viatjava almenys un “terrorista suïcida” d’EI-K que, segons Washington, es disposava a perpetrar un atac a l’aeroport de Kabul.

Després de l’impacte contra el cotxe, es van produir “explosions secundàries significatives”, fet que indicaria que el vehicle transportava “una quantitat substancial” de material explosiu. El Pentàgon avaluava si l’operació havia causat víctimes civils. Els talibans, per la seva banda, van condemnar l’atac al·legant que Washington havia violat la sobirania afganesa i van retreure no haver estat prèviament informats.

En el que sembla un incident separat, un coet va impactar contra un habitatge del barri de Khajeh, a Baghra, a prop de l’aeroport, i va matar sis civils, incloent-hi un nen.

Tots aquests incidents es van produir en una jornada tensa per les amenaces d’atemptats imminents d’EI i en un moment en què els EUA continuaven la fase final del seu replegament, la retirada de material militar i l’inici de l’evacuació d’alguns dels seus 5.000 soldats destacats a l’aeroport de Kabul. Al matí, estudiants de la Universitat Americana i les seves famílies pujaven en autobusos cap a l’aeroport, en el que podia ser l’últim dia d’evacuacions de civils.

I mentre s’efectuaven aquestes operacions, als EUA, el president Biden acudia ahir a la base aèria de Dover (Delaware) per rebre els fèretres dels tretze soldats morts en l’atemptat de dijous a l’aeroport de Kabul. Les víctimes tenien entre 20 i 31 anys, segons va revelar el Pentàgon. Entre els morts, hi ha un marine de 20 anys de Wyoming que havia de ser pare d’aquí a tres setmanes. Tots eren nens quan els EUA van envair l’Afganistan el 2001 per evitar que els talibans continuessin donant refugi a Al-Qaida i eliminar Ossama Bin Laden, el cervell dels atemptats de l’11-S. Del tretze militars morts a Kabul, 11 pertanyien al cos dels marines, un a l’armada i l’altre a l’exèrcit. El president i la primera dama, Jill Biden, tenien previst reunir-se a porta tancada amb les famílies de les víctimes.

Els talibans van informar ahir que el seu líder suprem, el mul·là Hibatullah Akhundzada –que mai ha fet cap aparició pública i del qual es desconeix normalment el seu parador–, és a l’Afganistan. “Puc confirmar que és a Kandahar. Apareixerà aviat en públic”, va anunciar el viceportaveu del moviment, Bilal Karimi. Els talibans solen mantenir els seus màxims dirigents a l’ombra.

LA XIFRA

24
hores
queden per al 31 d’agost, data límit per a la retirada de totes les tropes estrangeres de l’Afganistan.

LA FRASE

Condemnem totes les operacions [dels EUA] comeses en territori afganès
Bilal Karim
PORTAVEU TALIBÀ


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Les càbales sobre pactes donen color a la campanya

barcelona

Energia i renovables: sortir de la cua sense prendre-hi mal

Girona
Guillem Agulló Lázaro
Pare de Guillem Agulló Salvador, assassinat pel feixisme

“L’extrema dreta és incapaç de donar un premi per les llibertats”

Banyoles
Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta
Editores de “Màtria o barbàrie”

“El nom de ‘màtria’ és un revulsiu, una altra manera de relacionar-nos políticament”

Barcelona
la crònica

Llum a Rull amb el somni de Muriel

La llavor de la dignitat

Banyoles
GIRONA

Cañigueral (ERC): “Hem de garantir l’accés a una educació pública i de qualitat”

GIRONA
política

Més de 100 candidatures opten al Secretariat Nacional de l’ANC

barcelona
política

Paneque: “El municipalisme, el gran damnificat pels governs nacionalistes”

girona