Política

La coalició, a examen

L’acord entre ERC i Junts inclou quatre equips de coordinació per resoldre crisis, però, tot i estar creats, encara no s’han reunit pel darrer xoc

Experts veuen com a punts febles del pacte que els líders dels partits no són al govern i que les discrepàncies no es pactin

Neguen que coalició impliqui confrontació

La pandèmia i la crisi econòmica i social també dificulten la gestió en el si dels governs de coalició

L’acord de govern entre ERC i Junts va esgotar terminis per poder disposar d’un bon document que permetés desbrossar del camí les crisis eternes entre els dos partits que es disputen el lideratge de l’independentisme, un dels moviments europeus més actius i participatius, com va quedar demostrat la Diada passada amb milers de persones al carrer. D’aquelles negociacions va sortir amb fòrceps un acord de 46 pàgines molt elogiat per les parts negociadores i que, segons els experts consultats, és un bon text d’inici que inclou la creació de fins a quatre equips de coordinació que han de vetllar per corregir i posar pau als conflictes.

Tanmateix, el darrer xoc com a conseqüència de la tria de membres de la delegació catalana en la taula de diàleg amb el govern espanyol ha posat en evidència la vulnerabilitat de l’acord. Els òrgans de control són bons, però, segons els experts, perquè un govern de coalició funcioni calen també altres elements que en el cas català es troben a faltar.

El vicerector de la UB i director de l’Observatori dels Governs de Coalició, Jordi Matas, assenyala que des del punt de vista teòric el contingut de l’acord “és bo, però no acaba de funcionar”. Com a fet positiu, destaca la creació dels equips de coordinació, però adverteix que la situació és “complexa”, ja que es tracta d’un govern de coalició format per dos partits amb dues visions molt diferents de l’estratègia que cal seguir per abordar un dels principals temes de la legislatura, el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Per aquest motiu, i tot i que aquest govern té poc més de 100 dies de recorregut, l’historial de crisi que arrossega l’executiu obliga a blindar molt bé totes les negociacions, i molt especialment les discrepàncies entre ERC i Junts. En aquest sentit, el catedràtic de ciència política indica que “el que hauria d’haver quedat molt ben pactat” són precisament les desavinences entre els socis de govern, i sembla que, de moment, això no ha estat així. Un altre punt clau per al bon funcionament dels governs de coalició és que precisament, si sorgeixen desavinences entre socis, que sol ser habitual, s’han de resoldre “a dins de casa” i no pas exposant-les públicament o fent del desacord “un torcebraç mediàtic” per veure qui de tots dos cedeix com ha passat aquesta darrera setmana.

Quant a les vulnerabilitats de l’acord, un altre punt feble està relacionat amb l’estructura i té a veure amb els lideratges, o amb la falta de lideratge. Per Matas, la coalició funciona millor quan els líders dels partits estan integrats i tenen pes en l’executiu, un fet que no succeeix en el cas català. La falta d’un lideratge clar és més evident en el cas de Junts, ja que es tracta d’un partit relativament nou en què s’uneix la independència de nouvinguts en la política amb l’experiència que acumulen altres membres després del pas per l’antiga Convergència. En els dos casos, però, també en el cantó republicà, “la sensació que un rep és que les persones que dominen ERC i Junts no són al govern”, assenyala l’expert.

La coalició, sinònim de guirigall?

El professor de ciència política de la UAB Gabriel Colomer sosté que un govern de coalició no comporta que hagin de saltar espurnes de manera constant entre els socis de govern i comparteix amb Matas que és primordial que els socis abans de començar a governar sàpiguen pactar les desavinences. En aquest sentit, Matas també assegura que un govern de coalició no és sinònim d’“olla de grills”. “De cap manera aquesta estructura ha de comportar un cúmul de crisis”, afegeix, tot i aclarir que aquest tipus d’executius, en canvi, sí que requereixen més “habilitat, perícia i domini de les arts de la política”, remata.

“L’acord és bo; el protocol, també. Ara cal desplegar-lo i posar a funcionar tots aquests mecanismes”, assenyala. Fonts del govern van assenyalar a aquest diari que ja estan creats els quatre espais de treball: els dos equips de coordinació, un del Parlament (ECP) i l’altre del govern (ECG); l’equip de seguiment de l’acord (ESA), i la coordinació de comunicació (CC). Ja s’han reunit tots una vegada, a excepció del CC, però cap trobada va estar relacionada amb la crisi de la darrera setmana, que encara fumeja. L’òrgan més polític que es podria reunir aquesta mateixa setmana per analitzar i tancar la darrera crispació seria l’ESA, format per tres persones de cada partit, cadascuna de les quals pertany al Parlament o al govern, o bé al partit.

La pandèmia i la crisi econòmica i social que ha provocat la Covid-19 han debilitat i malmès el context en què treballen els governs de coalició, tant el d’ERC i Junts com el del PSOE i Podem a l’Estat espanyol. Tant Matas com Colomer assenyalen que en aquesta situació el context no ajuda a una correcta gestió.

Cultura de coalició

A més a més, els dos professors també assenyalen “la falta de cultura de coalició” que té la població espanyola, tot i que Matas la delimita al cas del govern espanyol i no pas a Catalunya, on recorda la llarga coalició entre Convergència i Unió, que va governar el país del 1980 al 2003, i des de finals del 2010 fins al 2015. “Negociació, pacte i acord” han estat una constant en la política catalana, diu Matas, tot i que dins de CiU també es vivien “batalles campals”, hi afegeix. En el cas del govern espanyol, el sistema sí que era inèdit fins ara, una situació que contrasta amb les coalicions que governen en dos terços dels estats europeus, en tres de cada quatre comunitats autònomes i en el 80% de les capitals de província espanyoles. Per Colomer, un dels problemes de la falta de cultura de coalició comença ja en les campanyes electorals, que els partits enfoquen com si es tractés d’un sistema presidencial. “En els cartells predomina el cap de llista. Fa pensar que si guanya hauria de ser escollit el president, i no: tenim un sistema parlamentari i és president qui rep més suports”, recorda. També lamenta que són sovint els mateixos partits els que carreguen contra els governs de coalició qualificant-los d’il·legítims, com va fer CiU amb el tripartit o com fan actualment el PP i Vox amb l’executiu del PSOE i Podem. Matas assenyala que en les enquestes del CIS es veu clarament com la població espanyola “veu amb mals ulls” una coalició, que es percep “com un xantatge o un intercanvi de cromos” quan, contràriament, el diàleg, la negociació i el pacte són “mecanismes polítics altament positius”, remarca. Una altra cosa és el còctel en què viuen les coalicions.

Òrgans i espais per fer catarsi
L’acord de govern inclou, a més dels equips de coordinació, un comitè de direcció política (CDP), que es reuneix de manera excepcional i està format per les dues persones amb més responsabilitat de cada partit. També s’ha establert una reunió de monitoratge de l’acord (RMA), que es reunirà cada sis mesos amb membres del govern, del Parlament i del partit. També hi ha previstos grups de treball sectorials.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona