Una conferència vol fer de la repressió arma de victòria
Represaliats del procés i altres casos, juristes, psicòlegs i ciutadans analitzen el fenomen en una trobada a Girona
S’aposta per la denúncia internacional, la necessitat de prendre la iniciativa
La repressió és una tenalla, però segons com s’afronti es pot girar en contra dels interessos dels repressors i ser utilitzada com una palanca perquè aquells que són represaliats puguin fer un salt endavant assolint els objectius pels quals han estat perseguits. Per assolir aquest propòsit és indispensable la unitat, perquè la lluita individual no porta enlloc, però l’acció col·lectiva té molt més recorregut.
Aquesta és la idea que ha inspirat la celebració de la primera Conferència Nacional Antirepressiva, que es va fer ahir a Girona i que va reunir víctimes de la repressió contra el procés independentista, d’altres casos, juristes i experts en altres matèries de les disciplines socials. De fet el lema de la trobada va ser “Cap a un front comú contra la repressió”, i aquesta idea de la necessària unitat va impregnar bona part de les intervencions del ponents en les taules rodones que es van celebrar.
“Vaig sentir una gran soledat fins que no vam trobar altres famílies amb fills com el meu”, va dir Núria González, mare d’un noi detingut en el desallotjament del casal ocupat de Can Vies, a Barcelona. “Ens va passar el mateix a nosaltres, ens sentíem sols, culpables”, va explicar la Carme, mare del Guillem Agulló.
La necessitat de teixir xarxa a l’entorn dels represaliats la va confirmar la Sane, una jove de Sant Celoni que va ser detinguda en un tall d’autopista en protesta contra la sentència als líders del procés i que ahir es va posar a plorar explicant la importància del grup de suport que li fa costat per afrontar el seu cas judicial.
Els grups de suport han sorgit arreu del país per acompanyar gent com la Sane, i és una manera d’actuar, “proactiva”, que és la conducta per la qual van apostar molts ponents en la conferència.
Per exemple, va parlar de ser “proactius” i estar “organitzats” la jurista Neus Torbisco, que en l’acte inaugural va indicar la necessitat d’internacionalitzar el procés perquè, va dir, “són els tribunals internacionals els que permeten objectivar els fets”. Segons Torbisco, la via ha de ser “reconèixer el dret a l’autoderminació en el terreny internacional”.
El síndic perseguit
De l’estratègia internacional també en va parlar Marc Marsal, un dels síndics electorals perseguits. Ho va fer per dir que les imatges de protestes violentes no ajuden en aquesta estratègia. També va assenyalar la necessitat de ser “proactius”, i va alertar de la perversió del dret que ha comès l’Estat espanyol en dictar un seguit de lleis, el 2015, pensades per frenar el procés català. Una d’aquestes va ser la que va dotar el Tribunal Constitucional de capacitat coercitiva, llei que va patir Marsal quan va ser amenaçat amb multes de 12.000 euros al dia si continuava endavant amb el càrrec de síndic.
En les conclusions de la trobada es va posar damunt la taula la necessitat de coordinar les defenses dels encausats, per fer front a la “falta d’imparcialitat dels jutges d’Espanya”. Es va parlar d’una defensa que si cal ha de ser política, arriscant fins i tot la condemna, per denunciar la repressió.
Un dels punts que van ser criticats va ser l’acusació que fa la Generalitat en casos d’independentistes detinguts. Ana Regalón, mare de l’activista Marcel Vivet, va explicar que aquesta situació li provoca “incredibilitat, ràbia”. Regalón va recordar l’“apreteu” de Torra i es va preguntar: “Com és possible que ens empenyin a manifestar-nos i després ens peguin?”
L’acte el va cloure una actuació de Roger Espanyol, represaliat per la Policía Nacional i els Mossos.
