Política

Perpinyà recupera la senyalització en català després de la polèmica

L’ultradretà Aliot manté que la retirada dels cartells va ser deguda a “tasques de manteniment”

Els opositors atribueixen el canvi a la pressió popular

L’Ajuntament de Perpinyà ha tornat a instal·lar els cartells de senyalització en català a les entrades a la ciutat. Alhora, també s’ha recuperat el lema La catalana per a la vila, que l’alcalde, Louis Aliot, del partit ultradretà de Marine Le Pen, el Rassemblement National (RN) havia fet retirar i substituir per un nou epígraf: Perpignan, la rayonnante (Perpinyà, la radiant), al costat d’una imatge de Sant Joan Baptista i els colors de la bandera francesa envoltant les quatre barres catalanes.

La retirada dels cartells en català va desfermar una onada de protestes entre les entitats catalanistes de la Catalunya del Nord, que van convocar manifestacions i que ja fa temps que denuncien la gens subtil estratègia d’Aliot per anar diluint la identitat secular de Perpinyà amb gestos com ara situar una bandera francesa a les muralles de l’emblemàtic Castellet, o quan el 12 d’octubre va reemplaçar la senyera de l’edifici de l’ajuntament per la bandera espanyola.

Davant les crítiques de l’oposició i la societat civil, agrupades pels col·lectius Sí al País Català i Unitat Catalana, que van aplegar múltiples associacions catalanistes i que fins i tot van rebre el suport de líders occitans, com ara la vicepresidenta de la regió, Agnès Langevine, el consistori perpinyanenc ha fet marxa enrere, tot i que continua argumentant, com en el moment de la retirada dels cartells en català, que aquesta es devia a “tasques de manteniment”. Un pretext, aquest, que no va ser gaire convincent, ja que l’operació no va afectar els rètols en francès. De fet, en un primer moment, els responsables municipals havien assenyalat com a possibles culpables els aficionats seguidors de l’equip de rugbi de Perpinyà Dragons Catalans, que van assistir al partit del club local amb el britànic St. Helens.

Les reaccions a les xarxes van confirmar la desconfiança dels opositors a Aliot. Diverses piulades van atribuir ahir a la força de les protestes la reposició dels cartells, tot i que continuaven denunciant la progressiva “descatalanització” de la ciutat per part de l’equip que gestiona l’Ajuntament.

Manifestació en defensa de l’institut de La Bressola

Les entitats catalanistes han convocat una manifestació dissabte vinent, 23 d’octubre, per reclamar a l’Ajuntament de Perpinyà que retiri la preempció sobre el monestir de Santa Clara i no bloquegi el col·legi liceu de La Bressola. Els convocants argumenten que, “davant l’actuació incomprensible del municipi, demanem de fer sentir amb força la nostra veu i deixar clara la voluntat de mantenir viu el projecte de secundària a Perpinyà”. Per ells, “restar en silenci és adherir-se a l’actuació del municipi contra el projecte”.

El consistori va decidir exercir el dret de tanteig i retracte per la compra de l’edifici històric just quan La Bressola ja havia fet una paga i senyal –de 60.000 euros– per adquirir-lo per instal·lar-hi un centre de secundària.

La protesta partirà a les 11 del matí des de la plaça Catalunya, i marxarà fins a l’ajuntament per protestar contra “l’agressió a la cultura i la llengua catalanes”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Embrió constitucional

BARCELONA

Entre foc amic i enemic

Barcelona

El papa clama contra el tracte dels refugiats a Europa

MITILENE (GRÈCIA)

Escòcia, més secessionista

Londres
GABRIELA SERRA
MEMBRE DE LA COORDINADORA NACIONAL D’ENTESES TERRITORIALS DEL DEBAT CONSTITUENT

“Proposem passar de la protesta a la proposta”

SENTMENAT

El líder liberal alemany promet evitar que el nou govern “viri a l’esquerra”

BERLÍN

Violència en un míting de Zemmour a París

PARÍS
opinió

La UE i l’Alemanya post Merkel

Politòleg i economista

S. XV: dues compilacions i una impressió incunable