Política

Massiva marxa pels drets dels presos bascos a Sant Sebastià

L’acte convocat en el marc del desè aniversari de la fi d’ETA uneix EH Bildu, PNB i Podem

Representants d’ERC i de Junts participen en l’acte per reclamar la derogació de la política penitenciària d’excepció

Milers de persones van sortir, ahir, als carrers de Sant Sebastià per defensar els drets del presos bascos. Just la setmana que es compleixen deu anys en què ETA va anunciar la fi de l’activitat armada, una manifestació multitudinària va recórrer el principals carrers de la capital guipuscoana per reclamar la fi de la política penitenciària d’excepció que aplica el govern espanyol als presos d’ETA.

La manifestació va transcórrer amb normalitat, tot i que al començament i des dels jardins del Palau de Miramar, sobre el túnel del barri de l’Antiguo, que va ser el punt de partida, membres del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) van desplegar unes pancartes. La mobilització, convocada per Sare, organització de suport als presos bascos, va unir representants de l’esquerra abertzale, del PNB i de Podem, així com del principals sindicats, a excepció de CC.OO.

En l’acte també van participar representants d’Esquerra Republicana i de Junts, entre ells Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Montse Bassa, Josep Rull i Aurora Madaula, que anaven darrere de la pancarta de la capçalera de la manifestació, que tenia com a lema Ibilian, etxerako bidean (‘Pas a pas en el camí a casa’).

Unes files per darrere caminava el coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, que, abans prèviament, va intercanviar efusives salutacions amb els polítics catalans, en nom de qui van parlar, abans de començar la marxa Junqueras i Rull. El president d’Esquerra va celebrar l’anomenada Declaració del 18 d’octubre, que va qualificar de “sincera” i també de “valenta, en termes d’expressar el dolor causat per l’acció armada”. “En aquest moment, el País Basc segueix també un camí pel que sempre hem apostat nosaltres, que és el camí del diàleg, la negociació i l’acord per a la resolució del conflicte polític que té plantejada la societat catalana, i també la basca, amb l’Estat espanyol”, va destacar.

Rull va dir que amb la seva presència al País Basc estan retornant “les tones de suport” que els polítics presos catalans van rebre dels bascos durant la seva “captivitat”, alhora que donen suport a les reivindicacions de Sare a favor dels presos d’ETA i “que tenen el suport de la majoria de la societat basca”.

Al final de l’acte, els portaveus de Sare, Joseba Azkarraga i Arantza Aldezabal, van llegir un comunicat en castella i basc. “Ens uneix alguna cosa fonamental com és la defensa dels drets humans, de tots els drets per a totes les persones, sense excepció. Perquè els drets humans no poden parcel·lar-se i defensar-ne uns i obviar-ne uns altres”, van dir. Van assegurar que no exigeixen “privilegis”, sinó “justícia”. “Demanem una legislació de caràcter ordinari, que impedeixi cadenes perpètues encobertes, que possibiliti la progressió de graus i els permisos penitenciaris a què tenen dret els presos bascos”, van destacar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rufián augura un “front comú” dels socis d’esquerres contra la reforma laboral de Díaz

madrid

El Tribunal de Cassació de Bèlgica demana examinar si es pot extradir Valtònyc per insults i injúries comunes

brussel·les

Autocrítica de la CUP sobre els privilegis al Parlament: “No ho hem fet prou bé”

barcelona

La Sindicatura de Comptes va demanar al Parlament diversos cops que “s’arreglés” la llicència per edat

barcelona

Borràs assegura que la Mesa del Parlament tenia els detalls

barcelona

La cambra es conjura ara per suprimir els privilegis

Barcelona

Bèlgica repetirà el judici per l’euroordre de Valtònyc

El govern descarta accions legals per les afirmacions de Villarejo

Barcelona

L’antiavortista Metsola, nova presidenta de l’eurocambra

Brussel·les