Xi i Biden s’enfronten per l’hegemonia de Taiwan
El líder xinès alerta que el suport a la independència de l’illa és com “jugar amb foc”, en una reunió virtual
El dirigent dels EUA planteja la situació dels drets humans a Hong Kong, Xinjiang i el Tibet
El president xinès, Xi Jinping, i el seu homòleg nord-americà, Joe Biden, van mantenir ahir una llargament esperada cimera entre els dos països que, malgrat les cordials formes inicials, va estar tenyida de retrets i amenaces velades i no va servir ni per destensar les tensions entre la Xina i els EUA ni per resoldre cap de les disputes que mantenen les dues potències mundials. La trobada, que es va fer de manera virtual per videoconferència i va durar més de tres hores, era la primera que mantenien els dos líders des que Biden va arribar a la Casa Blanca, el gener passat, tot i que ja havien parlat un parell de cops per telèfon.
A propòsit de la qüestió més espinosa de Taiwan, que Pequín veu com una regió rebel que ha de tornar a reintegrar-se a la Xina continental, els dos líders van mantenir un dur intercanvi de paraules. Biden va advertir el president xinès que els EUA “s’oposen fermament” a qualsevol “intent unilateral de canviar l’statu quo o soscavar la pau i l’estabilitat a l’estret de Taiwan”, segons una nota publicada per la Casa Blanca.
Xi no va deixar marge per a l’ambigüitat i, segons el diari oficial Global Times, el líder xinès va culpar de les recents tensions els “intents repetits de les autoritats de Taiwan de buscar el suport dels EUA per a la seva agenda independentista, així com la intenció d’alguns nord-americans d’utilitzar Taiwan per contenir la Xina”. A més, Xi va advertir Biden que “aquests moviments són extremament perillosos, igual que jugar amb foc”. “Qui juga amb foc, es cremarà”, va avisar.
Aquesta és només una de les moltes disputes que tenen els dos països, com la que va esmentar Biden sobre les vulneracions de drets humans a Hong Kong, Xinjiang i el Tibet. Pequín sempre assenyala que els EUA estan interferint en els seus temes interns i declina referir-s’hi. Pel que fa al dossier sobre comerç, el mandatari nord-americà va destacar la “necessitat de protegir els treballadors i les indústries de les pràctiques econòmiques i comercials deslleials de la Xina”. Xi també va respondre agrament a Biden que els EUA haurien de deixar d’“abusar del concepte de seguretat nacional per oprimir les empreses xineses”.
Malgrat aquests episodis de tensió, els dos líders van destacar la seva responsabilitat davant del món per evitar el conflicte. “Em sembla que la nostra responsabilitat com a líders de la Xina i els EUA és garantir que la competència entre els nostres països no entri en conflicte, ja sigui intencionat o no”, va dir Biden. “Competició senzilla i directa”, va reblar. Per la seva banda, Xi va dir que els dos països han de millorar la “comunicació” i afrontar els reptes “junts”. “La humanitat viu en un poble global i ens enfrontem a múltiples reptes junts. La Xina i els EUA necessiten augmentar la comunicació i la cooperació”, va remarcar el líder asiàtic.
Biden hauria preferit reunir-se amb Xi en persona, però el líder xinès no ha sortit del seu país des de l’inici de la pandèmia i la Casa Blanca va plantejar la idea d’una reunió virtual com la millor opció per permetre als dos líders mantenir una llarga conversa sobre l’àmplia llista de diferències que tenen les dues potències. L’agència de notícies Xinhua va afirmar que el govern xinès va acordar adoptar una via ràpida millorada per a l’entrada d’executius dels EUA a la Xina, un dels únics resultats concrets anunciats després de la trobada.
LES FRASES
Tensió per una prova russa de míssils antisatèl·lit
Els EUA i l’OTAN van acusar ahir Rússia d’haver posat en perill l’Estació Espacial Internacional (EII), després d’haver destruït un dels seus satèl·lits amb un míssil. Una prova que els EUA i l’OTAN van qualificar de “perillosa” i “irresponsable”. Moscou va admetre la destrucció del satèl·lit, però va negar haver posat en perill l’EEI. “El Ministeri de Defensa rus va fer amb èxit una prova, arran de la qual el Tselina-D, que ha estat en òrbita des del 1982, va ser destruït”, va indicar el departament de Serguei Xoigú en un comunicat. Segons Washington, els set astronautes a bord de l’EEI van haver de refugiar-se temporalment per preparar-se per a una eventual evacuació d’urgència. L’impacte, segons els EUA, va escampar més de 1.500 peces de deixalles orbitals rastrejables i centenars de milers de trossos més petits de restes orbitals que “ara amenacen els interessos de totes les nacions”. Moscou va qualificar d’hipòcrites les acusacions dels EUA, que, juntament amb la Xina i l’Índia, eren els únics que havien llançat fins ara míssils espacials. El xoc evidencia el risc d’una militarització de l’espai, on Rússia i els EUA mantenen una cooperació estable tot i les discrepàncies.
