Política

El govern espanyol aclareix que no es tocarà la llei d’amnistia

El ministre de la Presidència admet que l’esmena presentada pel PSOE i Unides Podem a la llei de memòria democràtica no permetrà jutjar els crims del franquisme

Assegura que no canvia res

La llei d’amnistia del 1997 continuarà vigent. L’esmena registrada dijous pel PSOE i Unides Podem –corregint la seva pròpia llei– per supeditar al dret internacional la llei d’amnistia del 1977 en casos de delictes de lesa humanitat no suposa derogar ni deixar sense efecte aquesta normativa que ha impedit jutjar crims franquistes. No canvia res. Així ho va admetre ahir el ministre espanyol de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, que va precisar que l’esmena el que fa és ratificar la vigència de la llei d’amnistia del 1977. En una entrevista a Onda Cero va dir que les esmenes l’únic que fan és ratificar la situació vigent des del 2002, quan l’Estat espanyol va subscriure l’Estatut de Roma. “Des d’aquell moment s’aplica la llei d’amnistia i els tractats internacionals. Les esmenes valoren totes dues circumstàncies”, va explicar. Així, el ministre de la Presidència va admetre que això no implica cap canvi pel que fa a la possibilitat de jutjar crims franquistes, ja que la llei no es pot aplicar retroactivament. “No podem establir una norma l’any 2021 i que s’apliqui a actuacions que van tenir lloc l’any 1970 o 1972”, va assegurar Bolaños. Va insistir que la llei de memòria democràtica “no toca res”. Aquesta norma “no pot tocar la legislació penal”, ja que no és una llei orgànica i, a més, va reiterar que la Constitució Espanyola diu que les lleis penals no poden ser retroactives.

Això està lluny del que demanen els partits necessaris per aprovar la llei de memòria democràtica, com ara ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, EH Bildu i el BNG, que aquesta setmana han presentat fins a cinc esmenes conjuntes a la normativa. Durant l’entrevista, Bolaños va admetre converses amb Cs sobre la llei de memòria democràtica.

L’exhumació de víctimes del Valle de los Caídos

El jutjat contenciós administratiu número 10 de Madrid va suspendre cautelarment ahir les obres iniciades al Valle de los Caídos per exhumar les restes de víctimes de la guerra del 1936 i del franquisme que hi ha enterrades al mausoleu franquista. Sense entrar en el fons de la qüestió, la jutgessa Eva María Bru Peral ha atès les demandes de l’Associació per la Reconciliació i la Veritat Històrica, que va recórrer davant els tribunals contra la llicència d’obres concedida el 24 de juny passat per l’Ajuntament de San Lorenzo del Escorial a Patrimonio Nacional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez aposta per la “distensió” i el “diàleg” per resoldre la crisi entre Rússia i Ucraïna

Barcelona

Berlusconi renuncia a aspirar a la presidència d’Itàlia

Roma

Govern i sindicats insten a no cedir i a defensar la immersió

Barcelona

Madrid qüestiona que Sassoli reconegués Puigdemont

Brussel·les

El Parlament reté l’escó de Juvillà i recorre al Suprem

Barcelona

Gay promet diàleg, consens i escoltar la ciutadania

BARCELONA
Societat

L’equip de Colau veu “intencionalitat política” en la querella

Rússia i els EUA s’encallen en un diàleg sense avenços

Brussel·les

El govern circumscriu a l’Alt Pirineu i l’Aran la consulta sobre els Jocs d’hivern

Barcelona