Via Laietana: de tortures a vetllador de drets humans

Malgrat que el govern espanyol ha posat en el congelador l’aprovació de convertir la prefectura superior de la Policía Nacional de la Via Laietana de Barcelona en un espai de memòria democràtica, a proposta del grup d’ERC al Congrés el 2017, l’Ajuntament de Barcelona en fa via i ja té un projecte d’usos per a aquest destacat edifici, amb cinc plantes, que vol recuperar per a la ciutat, amb el consens de les entitats, seguint la iniciativa d’altres centres de memòria, com ara a Alemanya o a l’Argentina.

Com va avançar aquest diari , la regidoria de Memòria Democràtica, que encapçala Jordi Rabassa, ha encarregat el projecte. Ahir es va desvelar el seu contingut, elaborat per l’historiador Antoni Nicolau, el qual proposa un programa “ambiciós”, per fer que la comissaria de Via Laietana passi de ser “un espai de tortures a un de defensa dels drets humans”. Un espai necessari perquè, a parer de qui fou el director del Museu d’Historia de Barcelona “els drets humans s’estan trepitjant i cada cop estem pitjor”. Nicolau va voler visitar l’interior de l’edifici, desestimat pel consistori, i que el Ministeri de l’Interior també denega adduint qüestions de seguretat.

En desconèixer si s’han fet reformes a les insalubres cel·les i als despatxos, on els dissidents del dictador eren torturats, l’historiador proposa que, si no queda res, que s’hi recreïn. A banda de l’espai museïtzat, Nicolau planteja que s’ocupin totes les plantes amb accions relacionades amb els drets i la violència, com ara un “projecte de resistències”, polítiques i socials que estiguin passant arreu del món, amb presentació de llibres i documentals, o una oficina de documentació, on es puguin demanar arxius del Tribunal d’Ordre Públic. “Un espai de memòria, de present i de futur perquè no es torni a repetir”, advoca Nicolau.

Precisament, ahir, en la vigília del 20-N, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, juntament amb representants d’entitats memorialistes i de partits polítics, va concentrar-se davant la comissaria de Via Laietana per exigir la seva reconversió. Pilar Rebaque, Blanca Serra i Carles Vallejo van explicar el seu testimoni de tortures, mentre a la façana de l’edifici es projectaven imatges de represaliats, com ara l’estimat Xirinacs. L’advocada Norma Pedemonte va relatar casos actuals de vexacions. “Estem units contra aquesta vergonya de la democràcia. No s’ha de posar ni un euro en aquests edifici si no és perquè sigui un espai de dignitat col·lectiva”, va cloure Cuixart.