Cop26, expedient cobert i deures ajornats

António Guterres, secretari general de l’ONU, valorava així l’acord final aprovat fa una setmana en la cimera del clima de Glasgow: “El resultat de la Cop26 és un compromís que reflecteix els interessos, les contradiccions i la voluntat política existent en el món actual. És un pas important, però no suficient.” Tot i la constatació generalitzada de falta d’ambició, alguns participants s’han esforçat a destacar èxits en l’acord “imperfecte” subscrit a la ciutat escocesa. Els EUA, el Regne Unit i la Comissió Europea, per exemple, han subratllat que la cimera ha preservat l’objectiu de delimitar l’escalfament global a 1,5°C, el límit fixat per evitar impactes climàtics irreversibles i incontrolables. Però, en demanar als països que presentin plans de reducció d’emissions més dràstics per a la Cop de l’any vinent, l’acord admet implícitament que els compromisos actuals són insuficients i que, si no es reforcen, la temperatura haurà pujat 2,4°C a final de segle. Rebaixar, com caldria, les emissions globals a gairebé la meitat per al 2030 i aconseguir la neutralitat de carboni per a mitjan segle és, ara per ara, una fita llunyana. Part de la dificultat de descarbonitzar el planeta va lligada al que va passar en l’últim minut de la cimera. Amb el suport de la Xina, l’Índia va aconseguir aigualir el compromís sobre l’abandonament del carbó com a font d’energia forçant un canvi en el text final per substituir l’“eliminació” d’aquest combustible altament contaminant per la seva “reducció gradual”. Recollia així el reclam dels països del sud de continuar consumint combustibles fòssils per desenvolupar-se, tal com ho va fer abans el nord industrialitzat. “Van canviar una paraula però no poden canviar el senyal que arriba d’aquesta Cop: l’era del carbó arriba a la seva fi”, afirma la directora executiva de Greenpeace, Jennifer Morgan, molt crítica amb el compromís “submís” i “dèbil” sorgit de la conferència.

Un altre punt fallit de Glasgow és la falta de solidaritat del nord, responsable de les emissions que han contribuït històricament a escalfar la Terra, amb el sud en els seus esforços per adaptar-se al canvi climàtic i activar la transició energètica. Els països rics han acceptat doblar aquestes ajudes però, un cop més, sense garanties i sense compensacions als estats vulnerables pels danys soferts a causa de l’alteració del clima. La falta de transparència s’estén al conjunt de la cimera, amb la inexistència de mecanismes per verificar la vigència i la solidesa dels anuncis fets públics pels diferents participants. La Cop26 es limita a cobrir l’expedient i deixa per a la Cop27, que ha de tenir lloc l’any vinent a Egipte, els deures pendents.