Juvillà al·lega que no li competia, a ell, garantir la neutralitat a la Paeria
Considera que retirar el llaç groc lesionava la llibertat ideològica de la CUP i que la responsabilitat era de l’alcalde
El TSJC ha de decidir ara si l’inhabilita
El secretari tercer de la mesa del Parlament i diputat de la CUP, Pau Juvillà, va defensar ahir la seva innocència en el judici en què se l’acusa d’un delicte de desobediència per no haver retirat els llaços grocs de la façana de la Paeria. Juvillà va declarar que com a regidor i membre d’un partit polític no era responsable de garantir la “neutralitat institucional” que li requeria la junta electoral, sinó el llavors paer Àngel Ros.
Distància amb Torra
La defensa de Juvillà, a càrrec de l’advocat Carlos López, va voler trencar les similituds que el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio havia establert minuts abans entre Juvillà i l’expresident Quim Torra, a qui el 2019 es va inhabilitar per no haver tret la pancarta en defensa dels presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat a requeriment també de la junta electoral. Juvillà, en el cas que ara s’ha portat a judici, no era l’autoritat obligada a garantir la neutralitat. Al contrari: “Ens obligaven a retirar uns símbols que no són partidistes, sinó que són molt compartits, de denúncia de la repressió política, i que a més ens defineixen com a formació política. Enteníem que no podíem autocensurar-nos i lesionar la nostra llibertat ideològica”, va declarar Juvillà en el judici celebrat ahir al Tribunal Superior de Justícia i que va quedar vist per a sentència en poc menys de dues hores.
La fiscalia demana vuit mesos d’inhabilitació per no haver fet cas dels requeriments de la junta electoral, que l’obligaven a retirar quatre llaços grocs que penjaven de les columnes del despatx de la CUP durant les eleccions generals de l’abril del 2019, uns comicis als quals, a més a més, la formació anticapitalista tampoc es presentava. Aquest va ser un altre dels arguments utilitzats per la defensa conjuntament amb el fet que aquesta mateixa simbologia estava penjada al mateix lloc des del 2017, quan l’assemblea de la CUP va decidir exposar-la amb motiu de l’empresonament de Cuixart i Sànchez. No els van dir res, malgrat l’existència d’altres cites electorals, fins que una regidora de Cs, ara al grup mixt, va denunciar-ho el 2019.
Juvillà va fer ús de l’ultim torn de paraula per citar el filòsof Henry Thoreau. “No és convenient conrear més respecte a la llei que al just”, declarava Juvillà. Amb aquesta cita considerava que era més just evitar “l’autocensura” a la qual els condemnava el requeriment de la junta electoral i també donar visibilitat a la “repressió contra l’independentisme”, per la qual cosa es van negar a retirar-los per no autocensurar-se ni lesionar la seva llibertat ideològica.
El fiscal, d’altra banda, assegurava que concorren tots els elements, ja que se li van notificar personalment els requeriments i fins i tot l’acusat va fer una piulada “jocosa” sobre aquests advertiments i va reivindicar la “desobediència” en un article.
