Política

SERGI RAVENTÓS

DIRECTOR DE L’OFICINA DEL PLA PILOT DE LA RENDA BÀSICA UNIVERSAL

“Amb la renda bàsica seríem més forts i lliures per decidir”

“Estem en un escenari dantesc de desigualtats; una assignació universal i incondicional seria un pas de gegant per poder fer realitat projectes de vida”

“És important tenir dades per mostrar els avantatges i pressionar el govern de l’Estat que amb la renda estaríem millor”

“Per implementar la renda calen reformes fiscals que Catalunya no té competència per fer”

D’aquí a un any s’ha de posar en marxa el pla pilot de la renda bàsica universal fruit de l’acord d’investidura entre ERC i la CUP. Durant dos anys, 5.000 persones rebran una assignació mensual de 900 euros i l’oficina que dirigeix Sergi Raventós estudiarà els resultats per tal de valorar el que des de fa anys les teories econòmiques i socials assenyalen: la necessitat d’empoderar el ciutadà en un món on la concentració de la riquesa arriba a xifres alarmants. El 60% ja està en mans de l’1% de la població. La renda bàsica, una assignació mensual, universal, individual i incondicional, suposa tota una revolució social i econòmica.

Quins criteris s’establiran per escollir les 5.000 persones del pla pilot?
Pensem en territoris que siguin representatius de Catalunya. Pensem en zones de serveis, industrials i agrícoles. Es tracta de fer un pla al més representatiu possible. Si aconseguim fer-lo amb aquestes condicions serà un dels més ambiciosos que s’hagin fet mai.
Es parla d’una assignació mensual de 900 euros. Sense condicions?
Sense condicions. La renda bàsica s’assigna a tothom, a diferència d’altres ajudes que van adreçades a col·lectius determinats o persones que viuen en l’extrema pobresa. La idea de la renda bàsica universal és assignar-la a tothom, però no tothom guanya ja que si aquesta assignació estigués estesa a tot el territori caldria fer una reforma impositiva o una reforma fiscal.
Totes les teories avalen la renda, cal aplicar un pla pilot?
Cada vegada són més els països que aposten per fer aquestes proves i recollir dades empíriques de la conveniència que s’avanci cap a un sistema de rendes incondicionades. Als governs els costa molt prendre posicions fermes i més en temes d’innovació política com ho és la renda bàsica. De necessitats i motius n’hi ha de sobres, no només per la pobresa existent sinó pel nivell aclaparador de desigualtats. Per això cal distribuir la riquesa perquè arribi a totes les famílies. El fet que sigui incondicional, individual i universal dota la renda bàsica d’una potencialitat molt gran perquè permetria als ciutadans realitzar projectes de vida que, a vegades, no poden fer perquè estan atrapats en dinàmiques de feina, horaris llargs i salaris precaris. També donaria més autonomia a les dones per poder emancipar-se de determinades relacions. Un pla pilot ens pot aportar moltes evidències que ara encara són hipòtesis.
Quins resultats espera trobar en relació amb els beneficis de la implantació de la renda?
Un dels resultats que predominen és la reducció de l’estrès, l’augment de la tranquil·litat psicològica i la millora de la salut mental. En principi la gent no deixa de treballar, i menys en un pla pilot que dura dos anys, però la teoria confirma que tenir les necessitats cobertes o una seguretat econòmica permet a la gent engegar determinats projectes com ara estudiar, tenir cura dels familiars i compaginar feina i renda. Volem veure com aquests efectes que són individuals també funcionen en l’àmbit de la comunitat; quins efectes provoca en determinats àmbits com la participació ciutadana, projectes cooperatius o dinamització del comerç local quan totes les persones que formen la comunitat cobren una renda bàsica.
Els menors d’edat també rebrien la renda bàsica?
La idea és que a tots els domicilis es cobri la renda bàsica, però cal veure quines quantitats, si una tercera part o la meitat. S’haurà de ponderar segons el llindar de la pobresa establert, ja que no és el mateix el llindar per a un adult que viu sol que per a una llar amb adults i menors i, per tant, la quantitat resultant per a una família serà menor de 900 euros per persona. Ara estem creant l’equip de l’oficina i després començarem a estudiar quins municipis, barris i comunitats poden ser interessants per formar part del pla pilot.
La implantació de la renda depèn del resultat del pla o és qüestió de voluntat política?
Efectivament és una qüestió política. Cal dir que com a comunitat autònoma encara que hi hagués interès polític hauríem de tenir un marc fiscal que ho permetés, no és fàcil en termes de sobirania fiscal disposar dels recursos i impostos per tirar endavant la renda. Però és important tenir dades per mostrar els avantatges i pressionar el govern espanyol per demostrar que amb una renda bàsica estaríem millor, la gent sortiria de la pobresa, tindria més llibertat i augmentaria la capacitat de negociació en el marc laboral, les dones guanyarien poder en les relacions de parella, els joves tindrien més capacitat d’emancipar-se, hi hauria un conjunt de transformacions que creiem que val la pena posar sobre la taula. Són polítiques transformadores de veritat.
El cost del pla pilot és d’uns 50 milions d’euros, la renda només es finança a través d’impostos?
El pla pilot està adreçat a una mostra petita, no podem fer reformes fiscals. És una despesa de 50 milions l’any; ara bé, per a la implementació total de la renda bàsica parlaríem de quantitats importants. Una manera seria a través de l’IRPF o altres impostos a multinacionals o societats que ara no existeixen i que gravarien la gent més rica que actualment posseeix la majoria de la riquesa. De diners n’hi ha, però està concentrat en poques mans.
L’aplicació de la renda podria comportar la reducció de despeses?
Des d’una perspectiva d’esquerres, no. La proposta de renda bàsica suposa enfortir l’estat del benestar i no pas afeblir-lo, a diferència del que fan alguns defensors de la renda des de posicions de dreta. Nosaltres som partidaris de mantenir la despesa i, si cal, augmentar-la.
Què passaria amb altres retribucions que ja reben altres col·lectius com les pensions?
La renda bàsica substituiria les prestacions que són inferiors a la renda bàsica. En cap moment es perd. Sí que hi hauria altres temes a revisar com ara ajuts al lloguer o incentius a la contractació.
La renda bàsica pot posar fi a la pobresa?
Si s’aconseguís que fos al voltant del llindar de la pobresa, tècnicament sí. Però mitjançant la reforma fiscal i la redistribució de la riquesa també aconseguim reduir les desigualtats socials, cosa que a la vegada generaria canvis molt importants. Ara l’existència d’una persona depèn d’un salari i d’un empresari que un bon dia pot decidir que pot prescindir de tu. Quan t’adones d’això, valores la importància que té la llibertat de poder decidir si dius no a una feina determinada a un sou determinat. La llibertat per poder fer això no la podem tenir a menys que tinguem uns ingressos garantits de per vida. Aquesta és una de les grans virtuts de la renda: tu series molt més fort i lliure per poder dir a algú que no t’interessa això perquè et paga malament. Aquesta capacitat d’augmentar el poder de negociació és un dels grans avantatges de la renda bàsica i això en part és el que fa que alguns li tinguin cert pànic.
Com els que diuen que la renda bàsica desactivarà la gent o els convertirà en mandrosos?
Són prejudicis intencionats i fruit de determinades ideologies que volen mantenir l’statu quo. Desconfien de la capacitat de les persones de tenir projectes propis i creatius. La gent jove ara no s’emancipa, tenim nivells preocupants de deteriorament de la salut mental entre joves, addiccions i suïcidis i tot això sense una renda bàsica. Són dades molt bèsties, però alguns encara pensen en escenaris hipotètics. Les dades actuals ja haurien de ser motiu de canvis urgents perquè la gent jove té capacitat de crear negocis, cooperatives, d’estudiar, de cuidar familiars, de tenir relacions de parella i possibilitat de tenir fills. Disposar de seguretat econòmica per poder decidir el nostre futur ens hauria de fer contents a tots i no pas preocupats per si la gent no treballa o els joves van al bar. El problema social és entendre que tenim un escenari cada cop pitjor i dantesc i que la renda seria un pas de gegant en els projectes de vida de les persones.
Li preocupa que Junts no estigui en l’acord entre ERC i la CUP per aplicar la renda?
Dins de Junts hi ha sectors molts diversos i alguns no ho haurien de veure malament, igual que no veuen malament una sanitat universal. Hi ha sectors conservadors que poden veure la renda com un perill perquè augmenta la llibertat a l’hora de renunciar a segons quines condicions de feina.
Les reticències vindran per l’àmbit empresarial?
La Cecot de Terrassa ha fet un document a favor de la renda. Creu que és una proposta que cal considerar per fer front a tota una sèrie d’indicadors d’atur, pobresa, desigualtats. Es fan ressò d’una societat que realment necessita uns ingressos que poden o bé provenir del món laboral o bé dels impostos, de les prestacions i de la redistribució de la riquesa. Hi ha empresaris que se la deuen mirar negativament i d’altres que s’adonen que la gent necessita ingressos per comprar els productes que ells creen, si no l’economia no funcionarà.
És optimista?
La renda bàsica forma part d’un conjunt de polítiques per redreçar aquest planeta. De plans pilot i experiments n’hi ha molts però de governs que entomin el tema no. Tanmateix, estem assistint a propostes interessants i pronunciaments favorables a la renda des de l’ONU fins al papa Francesc. Ara Catalunya vol tirar endavant un pla pilot i és important perquè hem constatat que fins ara res del que s’ha fet ha pogut posar fi a la pobresa i les desigualtats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs