Erra, la primera gota del desglaç

La vicepresidenta de Junts i fins ara alcaldessa de Vic, Anna Erra, esdevindrà avui l’onzena presidenta del Parlament de Catalunya, la quarta dona, en l’actual etapa democràtica –la 18a si es compten els presidents des de la restauració de la institució en la II República–, i la primera des del 1933 que és nomenada amb una legislatura ja en marxa, i no al seu inici. Si no hi ha sorpreses, com que en la primera votació no assolirà la majoria absoluta necessària, Erra sortirà escollida en la segona volta en el ple extraordinari convocat aquest migdia, gràcies al suport que rebrà d’ERC i els vots en blanc de la CUP, davant d’altres candidats que previsiblement només seran votats pels seus grups, com Assumpta Escarp (PSC), Joan Carles Gallego (En Comú Podem) i Matías Alonso (Cs).

La decisió de la també alcaldessa sortint de Girona, Marta Madrenas, d’encapçalar la llista del 23-J a la demarcació ha aclarit finalment el panorama dins del partit, que fins ara sempre havia evitat en els òrgans interns –o, més ben dit, mai havia figurat formalment en cap ordre del dia– el debat del relleu de Laura Borràs però no volia obrir un nou front, ara que havia evitat el del candidat per Barcelona al Congrés amb la renúncia de Jaume Giró, amb una possible batalla per esdevenir la segona autoritat del país. A la pacificació hi ha contribuït la mateixa Borràs, que, una mica tocada internament per la sentència d’inhabilitació per prevaricació, s’ha abstingut de fer el que li demanava el cos, que era presentar algú més de la seva confiança per ocupar el càrrec, i al final s’ha fet seva la candidata que ja sembla que tenia el major consens intern. Borràs, escollida presidenta fa tot just un any a Argelers, de moment surt així del pas però tampoc en resulta especialment reforçada. Dimecres ja deixava clar que no pensa dimitir davant les veus crítiques que ho demanen, tot i que s’ho plantejarà en el proper congrés nacional, que s’hauria de fer d’aquí a un any, segons els estatuts.

Més enllà dels debats interns, la proclamació d’Erra s’emmarca en l’etapa de desglaç en l’independentisme que paradoxalment han obert els mals resultats del 28-M. I és que tot just tres dies després, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ja deixava clar que el partit volia complir els acords d’inici de la legislatura i, per tant, explicitava per primer cop que la presidència del Parlament havia d’estar en mans de Junts. Amb això, aquest no és un front que hagi estat en el focus de les converses que els dos principals partits –tampoc se n’ha parlat amb la CUP, que s’ha desmarcat, com ja va fer a l’inici de la legislatura, del “debat de les cadires”– mantenen aquests dies per mirar de conformar el “front democràtic” que va reclamar Pere Aragonès. El president ho va proposar com a mesura d’urgència davant el probable adveniment de la dreta i l’extrema dreta al govern espanyol, però també davant la pèrdua de 300.000 vots per part d’ERC, atribuïda en una primera anàlisi al desencís de l’electorat independentista per les baralles constants dels partits. I tot i que Junts en xifres absolutes va aguantar el tipus, tampoc va complir expectatives més enllà de Barcelona, i per tant li interessa tant com a ERC mostrar una actitud més conciliadora un cop vist que la tàctica d’oposició dura al govern no li ha permès sumar vots provinents dels republicans.

Uns i altres s’han conjurat per tancar el màxim de pactes independentistes en ajuntaments, consells comarcals i diputacions, i malgrat que saben que hi haurà excepcions per les mateixes dinàmiques municipals, algunes ja confirmades, miraran que es compleixi almenys en els llocs més significatius. Aragonès també ha reclamat a Junts que doni més “suport” al govern del qual va sortir, sense especificar si això implicaria tornar-hi, un escenari, en tot cas, del qual Junts ja ha començat a parlar internament aquests dies, i no seria descartable que es plantegés de debò després de les eleccions, en funció dels seus resultats. Amb això, la veritable prova del cotó abans del 23-J serà veure si s’assoleix un pacte programàtic de mínims, un cop descartada també de seguida la llista unitària que va plantejar de nou Junts. Avui precisament expira el termini per presentar coalicions, i amb aquest expirarà també una proposta que ja va néixer morta.