Serret: “L’acció exterior catalana ara és molt més forta que al 2017”
La consellera defensa que s’ha recuperat la capacitat d’interlocució al màxim nivell, després dels intents d’aïllament de l’Estat
Admet que han canviat els principis per tornar-se a presentar com a “socis fiables”
La consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha reivindicat aquesta tarda que “de manera general, l’acció exterior catalana ara és molt més forta que el 2017”. Serret ho ha justificat pel fet que, després de “l’estratègia d’aïllament” a què l’ha volgut sotmetre l’Estat i l’intent de desmantellar-la arran de l’aplicació del 155, avui el govern ha “recuperat bé la capacitat d’establir bones relacions de confiança i d’interlocució al màxim nivell”.
Segons la consellera, d’ençà del 2017 les premisses en les relacions internacionals catalanes han canviat, ja que ara es basen en els principis de voler “ser útils” i mirar d’establir relacions de confiança i respecte mutu per “guanyar credibilitat, empatia i adhesió”. “Això és el que ens fa guanyar capacitat per tornar a tenir relacions obertes, bilaterals”, ha raonat durant una xerrada que, rere el títol Bon govern i construcció nacional, ha organitzat la Fundació Irla en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. “En la mesura que ens presentem com un soci proactiu que vol contribuir a construir davant problemes comuns, guanyem capacitat de relació, d’incidència i que se’ns respecti”, ha conclòs. I és que Serret està convençuda que si es percep Catalunya com “un soci fiable” i un referent més a nivell europeu en la defensa per exemple dels sistemes democràtics, es guanyarà confiança i respecte. “I al final ho tindrem molt més fàcil”, ha sentenciat.
En tot cas, la consellera ha admès també que el govern mira ara de, quan es relaciona amb les contraparts, “no donar mai excusa o oportunitat perquè es presenti com un problema i no puguin fer res per torpedinar” la capacitat catalana d’establir relacions. “A partir d’aquí hi ha nombroses circumstàncies”, ha deixat en l’aire, això sí.
Construcció nacional
La consellera s’ha mostrat partidària abans de “repensar i reforçar” la construcció nacional de Catalunya en base als grans consensos interns, el bon govern i una visió “en positiu”, per tal de fer front a l’evolució d’una societat “líquida i canviant” i als reptes globals. Serret ha esmentat com a “elements indissociables” la construcció de la república, però també la necessitat de reforçar el sistema democràtic i el de cohesió social, i més encara per fer front a l’onada feixista reaccionària. “Necessitem generar cohesió, sentiment d’arrelament i adhesió a la identitat catalana”, ha defensat, un repte que, subratlla, ha d’interpel·lar especialment les noves generacions. “Necessitem afinar molt bé la visió, les eines i els acostaments pensant en elles, hem d’assegurar la seva vinculació per assegurar la continuïtat de la construcció nacional”, ha insistit. Això sí, també constata que no es parteix de zero, si bé “hi ha molts canvis que fan que necessàriament tot això s’hagi de revisar”.
Serret ha parlat de la llengua i la cultura, així com d’una “idea cívica” de la nació com a terra d’acollida, com a elements estructurals en aquesta construcció, que hauria de generar adhesió a uns principis de futur en què tothom al país se senti còmode, o com a mínim no se’n senti refractari. En aquest espai, Serret també veu “fonamental” el paper de les institucions per relligar el sentit de comunitat en base a elements comuns com el sistema educatiu, el sanitari, el cultural o els serveis socials. Fins i tot ha citat el Club Súper 3. “Hem de ser útils, donar utilitat i servei a la ciutadania, perquè això és el que acaba alimentant la confiança i credibilitat de les institucions, i genera aquesta identificació i orgull de sentir-se seus aquests principis”, ha conclòs.
