La votació sobre el català a Europa es podria ajornar

La votació sobre l’oficialitat del català a Europa que s’hauria de votar demà en una cimera de ministres d’Assumptes Europeus o d’Exteriors penja d’un fil i és molt probable que s’acabi ajornant per més endavant.

El motiu és que per tirar endavant l’oficialitat del català cal la unanimitat dels 27 estats membres i, a hores d’ara, ni tan sols l’anunci del govern espanyol d’assumir els costos econòmics que tindria l’oficialitat del català, basc i gallec ha convençut tothom.

Alguns d’ells, a banda d’expressar dubtes econòmics, legals i polítics, temen que pugui provocar una reacció en cadena. És a dir que tingui un efecte crida en altre llengües regionals.

Malgrat que fonts diplomàtiques apunten que els 27 estan “oberts” a debatre i analitzar l’oficialitat del català, el basc i el gallec, subratllen que encara s’han de resoldre dubtes legals, pràctics i financers sobre la proposta. Els socis europeus demanen així alentir el procés davant les presses expressades pel govern espanyol, que pretenia ja portar a votació la iniciativa aquest dimarts.

Això no vol dir, però, que no s’acabi votant. Segons el diari El País, el més probable sinó hi ha consens demà és que s’ajorni la votació al proper Consell d’Assumptes Generals, el 24 d’octubre, o al següent, el 15 de novembre. Tots dos serien abans de la investidura de Pedro Sánchez.

Davant de la possibilitat d’un ajornament, avui s’està redoblant les pressions diplomàtiques. El ministre en funcions de la Presidència, Félix Bolaños, ha assegurat durant una visita a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona que el govern espanyol “està fent tot l’esforç i totes les gestions a tots els nivells” per aconseguir que el català esdevingui llengua oficial de la Unió Europea. “Tan espanyol és el castellà com el català, l’euskera i el gallec”, ha afegit.

Per la seva part el president de la Generalitat, Pere Aragonès ha reclamat a Europa que faci oficial l’ús del català per “corregir una anomalia història” i també per “igualtat lingüística”.

Aragonès ha publicat aquest dilluns un article d’opinió en diferents diaris europeus, entre ells La Repubblica (Italia), Público (Portugal), Table.Media (Alemania) y Nacional (Croacia), en el que demana l’oficialitat del català a la UE.

El president apunta que la petició no busca que els catalans siguin “una excepció a Europa”, sinó que “deixin de ser-ho”.

També la Plataforma de la ha reivindicat avui des de Brussel·les que el govern espanyol disposa de “tots els arguments polítics, jurídics i econòmics” perquè el català, el basc i el gallec siguin reconeguts “demà mateix” com a llengües oficials a la Unió Europea. “Només cal que negociïn hàbilment”, ha apuntat avui en una atenció als mitjans el responsable de la campanya sobre l’oficialitat de l’organització, Pol Cruz, després de reunir-se amb la representació espanyola davant la UE. Segons l’entitat, la decisió que es prengui demà no passarà desapercebuda, ja que n’estaran pendents “més de deu milions d’europeus”.

En la mateixa compareixença, el representant de la plataforma ha reconegut que no pot fer un vaticini de què succeirà demà, tot i que ha remarcat que existeixen totes les eines perquè la decisió “sigui favorable”.