Continuisme i menys PSC en el nou govern Sánchez
Bolaños suma Justícia a Presidència per fer d’apagafocs amb l’amnistia
Hereu fa el salt a Indústria i no compensa l’adeu d’Iceta i Raquel Sánchez
L’expresident canari Torres serà la veu territorial i Óscar Puente (Transports) traspassarà Rodalies
Montero (Hisenda), quarta vicepresidenta
Marlaska (Interior), Robles (Defensa) i Albares (Exteriors) continuen
Adeu a Podem
El pla de Pedro Sánchez de reduir el govern va viure un sobtat “canvi d’opinió” i al final els 22 seients del Consell de Ministres que compartien el PSOE i Podem es mantindran amb el PSOE i Sumar. Després d’un cap de setmana de suspens en què ha tingut els seus pendent del mòbil i ha frustrat vanitats airejades, el continuisme –tretze cares segueixen i nou són noves– és l’essència del nou govern, on Félix Bolaños és reforçat com a superministre i a Presidència hi suma Justícia per fer d’apagafocs amb l’amnistia, i on María Jesús Montero reté Hisenda i ara amb rang de vicepresidenta. La sorpresa és el poc pes que Sánchez dona al PSC, un senyal que ell sent que no deu res a la marca catalana i que veu l’èxit del 23-J com a seu perquè situa com a ministre d’Indústria Jordi Hereu i prou, i això que ve d’Hispasat i no de la vida de partit al carrer Pallars. El segon català serà Ernest Urtasun, a Cultura, en nom de Sumar. “Un equip d’alt perfil polític per a una legislatura d’alt perfil polític”, els definia Sánchez.
El nou govern neix sota la incògnita del futur de Nadia Calviño, vicepresidenta primera i ministra d’Economia que es manté però que el 8 de desembre dirà adeu si és elegida presidenta del Banc Europeu d’Inversions. Amb aquest enigma a l’horitzó, la solució de Sánchez és tenir un pòquer de vicepresidentes –Calviño, Yolanda Díaz (Treball), Teresa Ribera (Transició Ecològica) i María Jesús Montero (Hisenda)– i un economista comodí, José Luis Escrivá (de Seguretat Social passa a Transformació Digital) per tenir asos a la màniga si el BEI l’obliga a canviar de cartes en quinze dies. El nou govern presumeix de feminisme amb dotze dones i deu homes.
Bilateral d’accent canari
Tot al PSOE de Valladolid
El traspàs de Rodalies pactat amb ERC serà executat per Óscar Puente, el diputat revelació de la investidura fallida d’Alberto Núñez Feijóo perquè Sánchez va delegar en ell la rèplica com a cop d’efecte i que ara assumirà la cartera amb més pressupost, Transports (antic Foment). L’exalcalde de Valladolid pren el relleu de la catalana Raquel Sánchez, i el seu repte serà teixir complicitats amb Laura Vilagrà (Presidència) i Ester Capella (Territori). Sorprenentment, el PSC va ser el pulmó electoral del resultat de Sánchez el 23 de juliol però és el PSOE de Valladolid el gran premiat del repartiment, ja que té el doble de quota que el PSC en el Consell de Ministres: Puente i la seva antiga número dos a Pucela i ara nova ministra d’Igualtat, Ana Redondo, enfront d’un únic català, Jordi Hereu, alcalde de Barcelona del 2006 al 2011 i president d’Hispasat des del 2020. Hereu entronca amb la llarga tradició de ministres catalans d’Indústria, dels socialistes Joan Majó (1985-1986), José Montilla (2004-2006) i Joan Clos (2006-2008) fins als populars Anna Birulés (2000-2002) i Josep Piqué (2002-2003).
Ministres d’estat fixos
A més del continuisme econòmic, tots els ministeris d’estat estaran en les mateixes mans: Fernando Grande-Marlaska (Interior), Margarita Robles (Defensa) i José Manuel Albares (Afers Exteriors) són renovats. De la cinquantena de noms que ha portat al Consell de Ministres, Sánchez, que no té pietat a l’hora de sacrificar fidels, només en conserva cinc del primer govern del juny del 2018: Calviño, Ribera, Marlaska, Robles i Luis Planas (Agricultura).
Cinc carteres a Sumar
A més de Yolanda Díaz com a vicepresidenta segona i titular de Treball, Sumar té quatre ministres més: Ernest Urtasun (Cultura); la metgessa que va saltar de les marees blanques a Más Madrid, Mónica García (Sanitat); l’errejonista i exdiputat de Podem Pablo Bustinduy (Drets Socials i Consum) i la descendent de palestins i eurodiputada d’IU Sira Rego (Infància i Joventut). Per Díaz, era vital que després de matar Podem no fos vista com a dòcil davant el PSOE, i per això Sumar es vanta d’obtenir les mateixes cinc carteres que va aconseguir Podem el 2020 amb Pablo Iglesias com a negociador. Que Podem no digereix ser esborrat per la dona posada a dit per Iglesias ho evidenciava ahir Pablo Echenique: “Avui Sánchez i Díaz expulsen oficialment Podem d’un govern que no existiria si no fos per Podem.” El cas de Bustinduy com a ministre de Drets Socials i Consum –cartera refusada per Nacho Álvarez, tip del xoc Podem-Sumar– és gairebé una picada d’ull familiar: la seva mare, Ángeles Amador, va ser ministre de Sanitat (1993-1996) amb el PSOE de Felipe González, i el seu pare va ser el creador i director de Cercanías Renfe.
Igualtat retorna al PSOE
Amb el vet a Podem acaba l’etapa d’Irene Montero a Igualtat, que retorna al PSOE per fer realitat un nou feminisme apte per a “homes d’entre 40 i 50 anys que han vist alguns discursos que han estat incòmodes”, com va dir Sánchez al·ludint a amics seus, o “un feminisme per al 99%”, com ha dit Díaz. “Clara Campoamor i les feministes de la Segona República també van tenir el seu particular «el teu feminisme molesta els meus amics de 40 i 50 anys», però avui ningú discuteix que gràcies a elles som un país millor”, etziba Montero en el comiat a Igualtat.
Amb la continuïtat de Diana Morant a Ciència –que suma Universitats– Sánchez premia la gestió i discreció d’una enginyera en telecomunicacions que impulsa el Mare Nostrum 5 i fomenta la contractació indefinida. Seguretat Social recau en la navarresa Elma Saiz. Pilar Alegría, al seu torn, suma Esports a Educació i serà la nova portaveu, la quarta cara dels Consells de Ministres dels dimarts en cinc anys després de la basca Isabel Celáa (2018-20), l’andalusa Montero (2020-21) i la manxega Isabel Rodríguez (2021-23).
Vistiplau dels lletrats a la llei d’amnistia
La llei d’amnistia obtenia ahir l’aval dels lletrats perquè pugui ser qualificada per la mesa del Congrés avui i iniciar la seva tramitació. L’equip del nou lletrat major, Fernando Galindo, sosté que la del 2021 no podia ser admesa perquè era ideada com a indult general i que l’actual “no té defectes formals que impossibilitin l’admissió a tràmit”. Vox presentarà querelles per prevaricació contra els lletrats.
