Política

conflicte bèl·lic al pròxim orient

Blinken demana a Netanyahu que freni la violència de colons contra palestins a Cisjordània

El secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha demanat aquest dijous a Jerusalem al primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu, que porti davant la justícia als colons israelians a la Cisjordània ocupada que ataquen, moltes vegades de manera letal, als palestins.

Blinken, qui ha visitat Israel en diverses ocasions des que va esclatar la guerra entre l’Estat jueu i el grup islamista Hamàs, el 7 d’octubre, “ha instat a prendre mesures immediates per a responsabilitzar als colons extremistes per la violència contra els palestins a Cisjordània”, ha indicat un comunicat del Departament d’Estat.

“Els Estats Units segueixen compromesos amb mesures tangibles per a promoure un Estat palestí que viva en pau, llibertat i seguretat al costat d’Israel”, ha afegit el funcionari estatunidenc, durant la seva reunió amb Netanyahu.

La Cisjordània ocupada i Israel viuen la seva major espiral de violència des de la Segona Intifada (2000-05), un fenòmen que es va aguditzar des que va esclatar la guerra entre israel i Hamàs, el 7 d’octubre. Des de llavors, 248 palestins de Cisjordània (inclosos més de 60 menors) han mort en esdeveniments violents, la majoria per foc de tropes israelianes però 9 per atacs de colons, inclòs un nen. A més, s’han registrat prop de 3.000 ferits.

La trobada entre Blinken i Netanyahu es produeix després que es van registrar dos incidents de seguretat: un a Jerusalem, en el qual un palestí va matar a tirs a tres israelians, i un altre a Cisjordània, on un presumpte atropellament intencionat va deixar dos soldats israelians lleument ferits.

També ocorre en el setè dia de treva entre Israel i Hamàs, després d’un acord mediat pels Estats Units, Catar i Egipte que inclou l’intercanvi d’ostatges a les mans del grup islàmic per presos palestins en presons israelianes, així com l’entrada d’ajuda humanitària en la Franja de Gaza.

Blinken ha reafirmat el suport dels Estats Units al dret d’Israel a protegir-se de la violència terrorista de conformitat amb el dret internacional humanitari i ha instat Israel a prendre totes les mesures possibles per a evitar danys als civils, ha indicat el Departament d’Estat.

La guerra ha deixat més de 15.000 palestins morts, la majoria dones i nens, en la Franja de Gaza, que va quedar sumida en una greu crisi humanitària. Del costat israelià, es registren més de 1.200 morts.

El secretari d’Estat busca ampliar el alto el foc, però Netanyahu li ha deixat clar que reprendrà els atacs sobre la Franja quan acabi de recuperar als ostatges. “Hem jurat, he jurat, eliminar a Hamàs. Res ens detindrà”, va dir el primer ministre israelià, segons un comunicat difós pel seu govern.

En la seva visita, Blinken es va reunir prèviament amb el president israelià, Isaac Herzog, així com amb els membres del Gabinet de Guerra israelians i contempla una cita amb el president de l’Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, a Ramallah, Cisjordània.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

ERC facilitarà la investidura de Puigdemont si es posa d’acord amb el PSC

barcelona
unió europea

Von der Leyen torna a allargar la mà a l’extrema dreta durant el debat europeu

barcelona
guerra a gaza

L'exèrcit israelià amplia la seva ofensiva a Rafah

barcelona
GIRONA

Asens reivindica el vot "antifeixista" en l'inici de campanya

GIRONA
guerra a gaza

L’exèrcit israelià diu que va avisar Netanyahu de la feblesa del país abans de l'octubre

barcelona
Amèrica Llatina

El TIJ no aplicarà cautelars contra Quito per l’assalt a l’ambaixada de Mèxic

barcelona
Política

Mor Ángeles Flórez, última miliciana socialista espanyola viva

rússia

Detenen un alt comandament militar rus per corrupció, el quart en un mes

barcelona
política

Junts vol situar a Europa la demanda d’un referèndum dins la Constitució

barcelona