Política

argentina

Revés judicial contra la reforma laboral de Milei

Un tribunal declara inconstitucional els articles sobre aquesta matèria inclosos en el decret de necessitat i urgència firmat el desembre passat

Nou revés de la justícia argentina contra els articles referits a qüestions laborals inclosos pel decret del president ultra Javier Milei en el seu decret de necessitat i urgència per desregularitzar l’economia. La Cambra Nacional d’Apel·lacions del Treball de l’Argentina ha declarat inconstitucional la reforma laboral inclosa en el decret, que va signar el president ultra el 20 de desembre de 2023, només deu dies després d’arribar a la Casa Rosada.

En la seva resolució, al qual ha tingut accés l’agència Efe, el tribunal considera que els articles referits a qüestions laborals són contraris al que es disposa per la Constitució pel que fa als límits de l’executiu a l’hora d’emetre decrets. Concretament, van contra l’article 99 de la Carta Magna, que estableix que el poder executiu no té competència per emetre disposicions de caràcter legislatiu.

No obstant això, els jutges declaren que aquests articles en matèria laboral inclosos dins del decret tindran validesa formal si el Congrés argentí els ratifica dins del període de sessions extraordinàries en curs. En cas contrari, “la seva vigència cessarà de ple dret”.

La decisió judicial respon a un recurs d’empara presentat per la Confederació General del Treball (CGT), el principal sindicat de l’Argentina, que va impulsar una vaga general el passat 24 de gener –la primera des del 2019– i els dirigents del qual militen majoritàriament en el peronisme opositor.

El desembre passat, Milei va anunciar en un discurs a la nació un decret amb més de 300 mesures per liberalitzar l’economia. El conegut Decret de Necessitat i Urgència (DNU) és un mecanisme recollit a la Constitució que permet a l’executiu legislar en circumstàncies excepcionals, tot i que impedeix fer-ho en matèria penal, tributària o electoral. Després de la seva promulgació, el Congrés pot determinar si continua o no vigent.

Entre altres mesures, el decret inclou canvis en els judicis laborals, l’ampliació del termini de prova a les empreses i la reducció de baixes per embaràs. També cita una reducció de les aportacions i contribucions per a les pensions de jubilació i de les indemnitzacions.

Aquest és un fort cop judicial pel mandatari argentí, que ja va advertir en el seu primer discurs com a president de l’inevitable “període de duresa” que s’obria pas a l’Argent després de la seva elecció.

El revés arriba hores abans que es debati en el Congrés la llei de Bases i Punts de Partida per a la Llibertat dels Argentins, conegut com a ‘llei òmnibus’, projecte estrella de l’executiu, que ha quedat reduït a pocs més de 300 articles dels 664 inicials després de les negociacions amb altres blocs polítics a la cerca de suport.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a gaza

Hamàs accepta una treva però Israel respon amb nous atacs aeris a Rafah

barcelona
guerra a gaza

Hamàs accepta la proposta d’alto el foc temporal

barcelona

Paneque insisteix que cal invertir en els parcs naturals gironins

girona

Torrentà diu que ERC ha estat el primer en apostar per polítiques feministes

girona
guerra a gaza

Biden reitera a Netanyahu “la clara posició” dels EUA contra una invasió de Rafah

barcelona
política

La JEC obliga RTVE a “compensar” la resta de partits per l’entrevista de Sánchez de dilluns passat

barcelona
estats units

El jutge amenaça Trump d’empresonar-lo per no obeir l’ordre de silenci

barcelona
Política

Lluís Llach votarà Puigdemont

barcelona
estat francès

Macron aposta davant Xi per una relació equilibrada entre la UE i la Xina

barcelona