estat units
Els EUA temen que Rússia col·loqui una arma contra satèl·lits a l’espai
La Casa Blanca considera “preocupant” el desenvolupament d’aquest tipus armament
Assegura que “no hi ha una amenaça immediata per a la seguretat de ningú” ni “estem parlant que pugui ser utilitzada per atacar a éssers humans o per causar una destrucció física a la Terra”
La Casa Blanca ha assegurat aquest dijous que Rússia està desenvolupament una “inquietant” nova arma antisatèl·lit, tot i que no suposa una amenaça directa per a la població ni està desplegada.
Ho ha fet després que el cap del comitè d’intel·ligència de la Cambra de Representants, Mike Turner, hagués publicat, dimecres, un enigmàtic comunicat en el qual advertia sobre una “greu amenaça per a la seguretat nacional” nord-americana i instava el president Joe Biden a “desclassificar tota la informació sobre el tema”. “Puc confirmar que es tracta d’una tecnologia antisatèl·lits que Rússia està desenvolupant”, va declarar John Kirby, portaveu del Consell de Seguretat Nacional, aquest dijous durant una roda de premsa a la Casa Blanca i recollida per l’agència Efe, durant la qual va rebutjar aclarir si es tracta d’un tipus d’armament que inclogui capacitat nuclear, qüestió sobre la qual havien informat prèviament mitjans nord-americans.
Kirby va considerar que el desenvolupament d’aquest tipus d’armament és “preocupant”, però “no hi ha una amenaça immediata per a la seguretat de ningú”. “No estem parlant d’una arma que pugui ser utilitzada per atacar a éssers humans o per causar una destrucció física aquí a la Terra”, va dir Kirby. Això, però va afegir no impedeix que els Estats Units segueixi “de molt a prop” aquesta activitat russa i se l’agafi “molt seriosament”.
Biden va ordenar que estableixen “contactes diplomàtics directes” amb Rússia, però encara no ni hi ha hagut cap, va indicar Kirby. El secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, de visita a Albània, no va voler donar detalls sobre l’amenaça, però va afirmar que encara “és potencial”.
Rússia va considerar “infundades” les informacions i les va atribuir a una maniobra del govern nord-americà per forçar a la Cambra de Representants a l’aprovació d’un paquet d’ajuda milionària per a Ucraïna. El cas és, però que l’enigmàtic comunicat de Turner ha generat tota mena d’especulacions. Els satèl·lits a l’espai s’han convertit en un element important de la guerra a Ucraïna, perquè les forces ucraïneses han estat utilitzant la constel·lació Starlink d’SpaceX per a les seves comunicacions i planificar com actuar en el camp de batalla.
Quin tipus d’armes antisatèl·lit hi ha?
Les armes antisatèl·lit, explica l’agència Efe, són armament espacial dissenyat per incapacitar o destruir satèl·lits amb finalitats estratègiques militars. En general, aquest tipus d’armes es divideixen en dos tipus: les que xoquen físicament amb altres satèl·lits per destruir-los i els que usen un altre tipus de tecnologia per neutralitzar-los, com ciberatacs o làsers.
Quan van començar a desenvolupar-se?
La primera arma antisatèl·lit, recorda Efe, van desenvolupar-se els Estats Units en plena cursa espacial amb la Unió Soviètica, després que Moscou hagués posat en òrbita el 1957 el Sputnik 1, el primer satèl·lit artificial de la Terra.
La Força Aèria nord-americana va dissenyar aleshores el Bold Orion, un míssil balístic que va ser provat amb èxit el 1959, quan va ser llançat des d’un avió i va aconseguir abatre un petit satèl·lit de la NASA.
Posteriorment, els soviètics van desenvolupar un sistema coorbital capaç d’apropar-se als satèl·lits i fer explotar una ogiva amb metralla prou a prop per a abatre el seu objectiu.
Com ha evolucionat aquesta tecnologia?
En els últims anys, detalla l’agència Efe, algunes potències han accelerat les activitats militars a l’espai. La Xina, que va entrar a la cursa el 2007 destruint un vell satèl·lit meteorològic amb un míssil balístic, va provar el 2021 un sistema de míssil FOBS, que permet disparar una ogiva nuclear en una òrbita terrestre baixa. El mateix any, Rússia va llançar un míssil antisatèl·lit d’ascens directe per destruir un dels seus satèl·lits, una operació que els EUA van qualificar d’“irresponsable” perquè va deixar 1.500 peces de runa que van dificultar els treballs de l’Estació Espacial Internacional.
El 2022, el govern nord-americà es va comprometre a deixar de fer proves de míssils antisatèl·lits i va fer una crida per establir una normativa internacional per “un comportament responsable” a l’espai.
