Política

estats units

Les protestes estudiantils als EUA generen divisió dins del Partit Demòcrata

Veus destacades entre els demòcrates creuen que s’han vist desbordats per actuacions de desobediència civil

Les protestes estudiantils pro palestines que s’han estès pels campus universitaris dels Estats Units han deixat en evidència les divisions dins del Partit Demòcrata en un any electoral en què és clau mostrar unitat davant la fortalesa que presenta el seu rival republicà.

Una vegada més, ha estat l’ala més esquerrana la que s’ha mostrat més pròxima als estudiants, però l’ ‘establishment’ del partit, començant pel mateix president Joe Biden, han enarborat un discurs de ‘llei i ordre’ en el qual han ressaltat a més els pocs incidents d’antisemitisme, encara que entre els activistes hi hagi un bon nombre d’activistes jueus antiisraelians.

És significatiu que les protestes tinguin com a epicentre Nova York, una ciutat (i un estat) dominats pels demòcrates des de sempre i que al mateix temps alberga la major comunitat jueva del món fora d’Israel, a més de magnats jueus que es compten entre els principals finançadors de les universitats.

La governadora de l’estat, Kathy Hochul, i l’alcalde Eric Adams, tots dos demòcrates de l’ala dretana i fermes defensors de l’estat d’Israel des que va començar la guerra a Gaza (incloent viatges de solidaritat al país hebreu), han estat categòrics en prendre distàncies amb els joves activistes.

L’alcalde Adams fa dies que es posiciona contra ells, i ahir va anar més lluny en afirmar que les protestes eren organitzades per “agitadors externs” a la universitat, “gent que no tenen res a veure amb l’assumpte i volen agreujar les coses”.

Li va contestar a la seva manera la congressista Ilhan Omar, musulmana, que ahir es va personar al campus de Minnesota (on s’ha replicat la protesta, també amb carpes) i, amb un megàfon en mà, va elogiar als seus promotors: “Estic increïblement commoguda per la vostra valentia com a cos estudiantil, posant-hi els vostres propis cossos per davant, per a aixecar-vos en solidaritat i fer que pari el genocidi que té lloc ara a Gaza”, els va dir. I va afegir, entre aplaudiments dels presents, que li semblava “profundament dolorós” observar que, mentre el món descobreix les fosses comunes a Gaza “els nostres mitjans de comunicació, polítics electes, el nostre president i els nostres líders gasten el seu temps parlant d’aquestes protestes”.

La també congressista Alexandra Ocasio-Cortez no va ser a cap campus però va escriure en el seu compte a la xarxa X que les manifestacions dels estudiants eren no violentes, i respondre a elles amb un extraordinari desplegament policial era “una resposta perillosa i temerària, que representa el fracàs del lideratge”.

Un dels pesos pesants del partit, el líder de la majoria demòcrata al Senat, Chuck Schumer, també jueu, va deixar clar quin és el dilema al qual s’enfronta el partit, que com en altres moments de la seva història s’ha vist desbordat per actuacions de desobediència civil que li han sobrepassat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

xina

Xi Jinping viatja a Europa per estrènyer relacions bilaterals

barcelona
argentina

Milei acusa Sánchez de posar en risc les dones i la unitat d’Espanya

barcelona
estats units

Les universitats es preparen per afrontar actes propalestins en les cerimònies de graduació

barcelona
política

Les càbales sobre pactes donen color a la campanya

barcelona

Energia i renovables: sortir de la cua sense prendre-hi mal

Girona

La llavor de la dignitat

Banyoles
Guillem Agulló Lázaro
Pare de Guillem Agulló Salvador, assassinat pel feixisme

“L’extrema dreta és incapaç de donar un premi per les llibertats”

Banyoles
Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta
Editores de “Màtria o barbàrie”

“El nom de ‘màtria’ és un revulsiu, una altra manera de relacionar-nos políticament”

Barcelona
la crònica

Llum a Rull amb el somni de Muriel