La monarquia
El referèndum de Franco
Fa uns dies va morir la coneguda periodista Victoria Prego, que va fer fortuna a TVE divulgant la versió oficial de la Transició, aquella que ens diu que Espanya és encara avui dia el país de les meravelles gràcies als mateixos polítics franquistes i a Joan Carles I. Prego, malgrat el seu constitucionalisme indestructible, va obrir sense voler la capsa de Pandora del procés democràtic dels anys setanta, un recipient que ràpidament tot el sistema mediàtic espanyol va tancar abans que el geni que hi havia a dins volés lliure i destorbés massa la Pax Hispànica.
En una entrevista de la periodista a Adolfo Suárez, aquest va confessar, en un moment en què es pensava que no el gravaven, com Joan Carles I va assegurar-se el càrrec, el sou, el futur de la seva família i tot el que vindria després, com ara l’adquisició d’una fortuna incalculable. Per què no hi va haver un referèndum constitucional sobre quin havia de ser el model d’estat, si el retorn a la legalitat republicana vigent del 1936 o mantenir el monarca escollit per Franco?
“La major part dels caps de govern estrangers ens exigien un referèndum sobre monarquia o república. Vam fer enquestes i perdíem.” “Perdíem”, ho deia en primera persona perquè ell, de fet tots ells –els coneguts com a pares de la Constitució–, s’incloïen, és clar, en el bàndol monàrquic, ergo franquista. Calia trobar una solució per evitar que Franco perdés la seva última batalla després d’haver guanyat la guerra el 1939. Per evitar haver de convocar una consulta sobre la monarquia, doncs, es va col·locar per escrit les paraules rei i monarquia en la llei de la reforma política del 1977. Explícitament els ciutadans, votant que sí, segellaven la permanència d’una de les últimes institucions franquistes. Una manipulació de llibre. No era el primer referèndum constitucional sinó el darrer del franquisme.
El contingut de l’entrevista, realitzada quan el joancarlisme era religió oficial (1995), no va ser revelat fins al 2016. Prego tampoc en parlava en les seves arengues a favor del règim. No fos cas que allò desmentís una de les bases del periodisme, la recerca de la veritat. Una evidència com aquella desmunta el seu propi relat. L’únic amb certa influència, això també s’ha de dir, que en aquell moment va pressionar a favor del referèndum, segons les paraules de Suárez, va ser Felipe González.
Mà dura
Com molts altres dits intel·lectuals en els darrers anys, Victoria Prego va perdre qualsevol sentit de la mesura parlant de Catalunya, el referèndum de l’1 d’octubre i la posterior declaració d’independència. Va demanar al govern de Rajoy que anés més enllà de l’article 155 (més enllà?) i va escriure, entre altres proclames alarmistes, que els sobiranistes desitjaven morts als carrers del país. “Tenen una data gravada amb sang en l’imaginari independentista: la segona Setmana Tràgica.” Va donar suport explícit a l’únic discurs de Felip VI que ha fet fortuna a Espanya, el del 3 d’octubre del 2017.
Díaz Ayuso, la reina de Madrid
La família reial va abandonar les autoritats madrilenyes en la celebració del 2 de maig, la seva festa nacional. Ho va aprofitar la presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso, per exercir de reina oficiosa amb unes imatges que Miguel Ángel Rodríguez va preparar a consciència perquè quedés clar qui mana a la capital. La presidenta es va quedar sola a l’altar de les autoritats, va passar revista a tots els exèrcits, com sol fer Felip VI, i va mirar desafiant totes les càmeres que la van fotografiar. Tampoc hi eren els seus companys del PP, que faran bé de no perdre les properes eleccions, les que siguin, si no volen que la presidenta d’un Madrid més independent que mai els passi pel damunt.
Felip VI, a punt per envair Moscou?
Les visites del rei espanyol a les diferents acadèmies militars del seu exèrcit solen ser propaganda pura i dura, com les que fa Kim Jong-un a Corea del Nord. Tots els generals li riuen les gràcies mentre fan un passeig per les diferents instal·lacions. Ningú parla, amb tot, de quin és l’ús de les forces armades espanyoles, a banda de mantenir la suposada unitat d’Espanya i d’obeir l’OTAN. Pujarà el rei a un Eurofighter o a un helicòpter per mostrar la seva vàlua en els conflictes que assoten el continent? O simplement juga amb els seus ninots com fèiem nosaltres amb els Madelman?
