Pròxim Orient
Els colons avancen a l’ombra de Gaza
Israelians que colonitzen Cisjordània incrementen atacs contra palestins per expulsar-los de les seves terres
Almenys 18 comunitat de pastors han passat a l’extinció des de l’esclat de la guerra, l’octubre passat
Els assentaments a Jerusalem Est tallen la continuïtat palestina amb la resta de territoris ocupats
Itamar Ben-Gvir, ministre de Seguretat Pública, va ordenar la distribució d’armes entre grups de colons
Daphne Banai camina amb cautela enmig d’un paisatge que emana violència. Les seves passes sobre la terra arenosa són l’únic que trenca el silenci. “Em recordo quan els pastors palestins cobrien aquestes muntanyes”, diu corpresa mentre aixeca la mirada. Aquí hi havia la comunitat beduïna de Samra, a la Cisjordània ocupada. Ara, en canvi, la Daphne parla envoltada de restes que suggereixen una fugida en pànic. Bressols sense nadons. Bicicletes sense infants. Tot abandonat sobre la terra cremada.
La cinquantena de persones que van marxar de Samra eren només el principi. Des del passat 7 d’octubre, en què va esclatar la guerra a la Franja de Gaza, l’exèrcit israelià i els colons jueus més violents han incrementat els atacs i les amenaces contra residents de la Cisjordània ocupada, accelerant així un procés que grups i activistes contraris a l’ocupació denuncien com a neteja ètnica. Les múltiples comunitats de pastors de la vall del Jordà, que no viuen en entorns urbans sinó en assentaments informals, són el blanc més fàcil.
Banai, activista israeliana d’uns 60 anys, fa dècades que recorre Cisjordània en un intent d’evitar i de documentar agressions contra la població ocupada. “La gent de Samra va ser forçada a l’expulsió mitjançant la violència i la humiliació –lamenta en declaracions a El Punt Avui–. I els passarà el mateix a altres comunitats. A l’altra banda d’aquests turons, n’hi ha més que estan sent agredides brutalment.”
Els pitjors presagis de Banai es compleixen amb el pas dels dies. Fins a 18 comunitats de pastors com Samra han passat a l’extinció des d’octubre a Cisjordània, amb la vall del Jordà com una de les zones més afectades. La impunitat sense fissures de què gaudeixen els colons els permet agredir ciutadans israelians contraris a l’ocupació. Banai assegura que companys seus han patit robatoris i pallisses a mans de jueus violents que resideixen a Cisjordània.
Uns quants quilòmetres més al nord, la història es repeteix. Els pastors de la comunitat Farsia denuncien que els colons que viuen en assentaments propers –il·legals a ulls del dret internacional– els fan la vida impossible per tal d’expulsar-los. “La gent intenta quedar-se a les seves terres –explica Ayman Gharib, activista palestí–, però els destrossen les cases i els confisquen els vehicles. Ho fan tot per forçar-los a marxar.”
Gharib afirma que els colons llancen els atacs amb el suport dels soldats israelians. Múltiples investigacions independents ho corroboren. Itamar Ben-Gvir, ministre de Seguretat Pública i cap de les forces policials d’Israel, va ordenar la distribució d’armes i d’uniformes militars entre els colons. Això fa que, quan els palestins reben atacs, desconeguin si els assaltants són colons o soldats. La manca de separació entre les intencions de l’estat i les d’alguns colons fa impossible la rendició de comptes. “Fins i tot els advocats més acèrrims que ens representaven han abandonat”, lamenta Banai. “Diuen que és un cas perdut. Mira aquest home gran –diu en referència a un pastor que acabava de narrar abusos a càrrec dels soldats i dels colons–: s’ha de defensar amb les seves mans contra un dels exèrcits més forts del món.”
Murs i punts de control
“La guerra ha donat als colons l’excusa per intensificar els plans que ja tenien abans d’octubre”, denuncia el reporter Oren Ziv en declaracions a El Punt Avui. A Israel, lamenta, la societat civil hi viu d’esquenes: “El mur de separació que van aixecar fa vint anys va esdevenir un mur psicològic per deixar els draps bruts al darrere del mur.”
Els murs no són l’únic que fractura els palestins. Des d’octubre, i tal com va passar durant la segona intifada, les tropes israelianes han aixecat nous punts de control al territori, impedint així trajectes dels quals molta gent depèn per comprar o treballar.
Una altra fractura és la que Israel intenta construir a Jerusalem Est. Aprofitant el focus de la guerra a la Franja de Gaza, l’executiu israelià va anunciar la construcció de 3.000 nous habitatges exclusivament per a jueus israelians en aquesta part de la ciutat, que algun dia, segons el dret internacional, hauria de ser la capital d’un estat palestí.
La construcció d’assentaments a Jerusalem Est fa anys que permet a Israel avançar en l’alteració de l’equilibri demogràfic, però també en la interrupció de la continuïtat palestina entre la Ciutat Santa i la resta de Cisjordània. Viure en aquest territori sense ser israelià jueu, denuncien els palestins, representa una humiliació permanent.
