Política

JOSEP LLUÍS CAROD-ROVIRA

«Voldria que la reactivació del Camp i l'Ebre no depengués del magatzem de residus»

L'únic representant de la demarcació en la primera línia del govern d'entesa repassa qüestions conflictives en temps de crisi, defensa la logística, aposta per una gestió única dels grans equipaments del Camp de Tarragona i garanteix una posició antitransvasista a l'Ebre

EL LOGIS PENEDÈS
«Es pot parlar de l'abast o l'extensió, però no podem tancar els ulls si volem ser una economia competitiva»
la segregació de la canonja
«Aquesta setmana hem acordat enviar al consell de govern, perquè l'aprovi dimarts, l'avantprojecte de llei per a la segregació»
LES INFRAESTRUCTURES
«Cal una única autoritat que posi fi a les decisions dispars preses a 600 quilòmetres d'aquí»
futura llei d'espais de culte
«Estem promovent un model de laïcitat a la catalana pel qual s'han interessat altres països»
transvasaments
«Les dessalinitzadores i altres mesures fan que ja no haguem de pensar en una excepcionalitat»
–La revisió del pacte de govern ve marcada per l'actual context de crisi. Quin paper hi han de jugar el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre?
–«De la mateixa manera que la crisi ha estat global i no hi haurà sortides exclusivament nacionals, tampoc n'hi haurà de territorials. Però sí que hi ha comarques més ben situades per sortir-se'n si saben utilitzar els valors de què disposen. Aquestes comarques tenen, a més a més del sector petroquímic més important de la Mediterrània, una oferta turística de primera magnitud capaç de combinar un turisme cultural amb un turisme de lleure, amb Port Aventura com a emblema de qualitat. També hi ha sectors amb moltes possibilitats com ara l'agroalimentari o el de les energies renovables.»
–Però una part important del centre de recerca en energia renovable se'n va a Barcelona i el museu de l'energia, també, després que ja passés de llarg l'ITER. Com s'ha d'interpretar, en la recerca d'alternatives a la dependència de la construcció?
–«Ni la crisi ni la sortida de la crisi vindran donades per un sol fenomen. És cert que la referència turística del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ha fet que hi hagués una eclosió immobiliària molt difícil de sostenir. Però tampoc s'ha d'esperar que hi haurà una única solució a un problema amb molts matisos.»
–Li dic perquè aquesta és una demarcació eminentment productora d'energia, que havia de trobar-hi un contrapès i a la vegada un apèndix com podia ser la recerca energètica, però si els equipaments se'n van a fora...?
–«No se n'han anat, perquè no hi havia cap acord. Una cosa és el desig legítim de tots els territori i una altra cosa el que acaba sent. El més important és que el Camp i l'Ebre mirin cap a dins i reflexionin sobre què necessitaran en un futur per sortir de la crisi, tenint clar que ja res serà com abans. Vivíem en una situació d'economia exprés, de fer molts diners i molt ràpidament, i molta gent se'n beneficiava. Ara hem de passar a l'economia responsable, en què tothom s'ha d'arromangar. El govern ho està fent amb mesures d'austeritat i ho ha de fer encara més donant facilitats a les iniciatives empresarials, ja que de vegades encara pesa massa la inèrcia d'una màquina burocràtica feixuga que no és competitiva. I les empreses han de fer el que hem fet sempre: treballar, treballar molt i treballar bé. I els treballadors s'han d'espavilar, perquè tenim uns índex d'absentisme que tampoc ens fa competitius. I l'últim element, els bancs, han de ser més valents. El govern ha de ser exigent amb les entitats financeres perquè permetin que circuli el diner i empreses amb trajectòries impecables puguin tirar endavant projectes interessants.»
–L'aposta potser més clara del govern per a l'especialització del Camp de Tarragona és la logística, però el seu projecte estel·lar, el Logis Penedès, no ha generat gens de consens i continua encallat, amb divergències entre el govern del qual forma part el seu partit i la gent d'Esquerra del Baix Penedès.
–«Hi ha projectes que, d'entrada, provoquen una actitud de rebuig perquè probablement no s'han explicat prou bé. Però no té sentit mantenir actituds de rebuig sense més a iniciatives que poden comportar un increment important del nombre de llocs de treball d'una manera neta. Les àrees logístiques a Europa són imprescindibles i el que algú presenta ara com un cercle viciós s'hauria de tractar com un cercle virtuós: si pretenem que augmenti el consum, algú ha de produir i els productes s'han d'estacionar temporalment en algun lloc. El govern entén que Catalunya i el Camp de Tarragona necessiten espais logístics. Es pot parlar de tot, de l'abast o de l'extensió, però no podem tancar els ulls si volem ser una economia competitiva.»
–Però si el seu mateix partit al Baix Penedès està en contra del projecte, potser els que primer han de fer un esforç per explicar-lo internament són els partits del govern, perquè si no, hi ha contradiccions difícils d'entendre.
–«La contradicció és una característica de l'espècia humana. Dir ‘no' és molt fàcil i els que hem estat molts anys fent de diputats a l'oposició, ho sabem bé. El que costa més és dir que sí a mesures que potser no et satisfan al cent per cent però que no tenen alternatives. En moments de crisi, quan no hi ha alternatives, la millor és la que sosté el govern.»
–Potser el problema de fons és que aquest territori necessita infraestructures però a la vegada està sobreocupat i això també genera retards en obres capitals?
–«Lamentablement, moltes de les grans decisions que afecten aquest territori depenen del govern estatal. En les últimes dècades ha faltat una visió nacional de Catalunya i s'han fet infraestructures sense connexió. Ha arribat el moment de planificar conjuntament. No té sentit planificar el Camp de Tarragona sense que el port, l'aeroport, les àrees logístiques o el tren d'alta velocitat depenguin d'una direcció comuna.»
–Doncs, amb l'aeroport, l'Estat acaba de dir que no complirà el suposat acord annex al de l'Estatut per traspassar a la Generalitat els de Reus, Girona i Sabadell.
–«Ja no em refereixo només a això, que també, perquè l'Estat ha de complir per llei i tenir la valentia d'acceptar que en el segle XXI el centralisme és ineficaç i va contra l'economia. El port de Tarragona ha de tenir autonomia per establir mecanismes de complementarietat amb el de Barcelona. Però el que també vull dir és que les grans infraestructures del Camp de Tarragona haurien de formar una única anella logística, amb una única autoritat que posés fi a la disparitat de competències i a les decisions preses a 600 quilòmetres de distància.»
–Fa sis mesos que es van adjudicar les obres del pavelló de Sant Jordi de Tarragona, que depèn del seu departament. Quan començaran els treballs?
–«S'està acabant de redactar el projecte executiu i la idea és que abans de l'estiu puguin començar les obres.»
–A Tarragona, el projecte eternament pendent és l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI). Si em permet, aquest diari ha publicat darrerament alguna carta al director d'estudiants que lamentaven que la Generalitat no tingui diners per a l'EOI i en canvi el vicepresident se'ls gasti en el foment de les llengües indígenes a l'Amèrica del Sud. Què els diria?
–«D'entrada, els convidaria a parlar amb mi. Quan vaig a l'Equador, no hi vaig per caprici personal, sinó a supervisar allò que el Parlament va aprovar sense cap vot en contra. Si en aquests països hi ha educació intercultural, és perquè hi va apostar el Parlament. També és bo que se sàpiga que l'ambaixada d'Espanya a Malabo costa dues vegades i mitja més que totes les delegacions de la Generalitat, Aquesta acusació és un desconeixement de la realitat, tot i que també entenc que els estudiants estiguin cansats de veure com fa dues dècades que s'arrossega una mancança sense resoldre. Em consta que en pocs dies l'Ajuntament de Tarragona tindrà enllestida una proposta de conveni que la Generalitat estudiarà amb la màxima rapidesa perquè això comenci a ser una realitat en el termini més breu possible.»
–En quin punt està la llei de centres de culte, que també impulsa el seu departament?
–«Els tres grups que donen suport al govern ja hem arribat a un acord i l'avantprojecte està en la fase final. És una proposta per la qual s'han interessat altres països i fa goig de dir que Catalunya està promovent un model de laïcitat a la catalana, de respecte a la diversitat religiosa sobre la base que el país i el govern no tenen una religió oficial.»
–I la llei comportarà que els Ajuntaments hauran de reservar espais urbanístics per als diferents llocs de culte, ara que hi ha municipis com Tortosa immersos en aquest debat?
–«La llei està feta a petició dels Ajuntaments i l'objectiu és garantir el dret a l'exercici de la llibertat religiosa i que alhora aquest dret no topi amb els veïns que viuen en un bloc de pisos. La llei ha de garantir la seguretat, la higiene i la dignitat que se suposa que han de tenir els espais per a la pregària. Això no vol dir tant que l'Ajuntament hagi de preveure un espai obligatori per a la construcció d'equipaments religiosos com que tingui present que, sigui quina sigui la confessió religiosa que demana una autorització, s'han de complir uns requisits determinats.»
–El seu govern té a les mans la segregació de la Canonja, per quan?
–«Aquesta setmana el consell tècnic del govern ha acordat enviar al consell de govern, perquè l'aprovi la setmana entrant, l'avantprojecte de llei per a la segregació de la Canonja, cosa que em satisfà personalment, pels meus vincles canongins, i políticament, perquè hi ha un consens. Després haurà de passar pel Parlament, però no ha de ser una tramitació llarga perquè tothom hi està d'acord.»
–Ara fa un any de la sequera. El govern ja té del tot descartat el transvasament de l'Ebre en un altre hipotètic episodi futur?
–«Els partits que estem al govern ja fa temps que el vam descartar, quan el 2004 vam dir que no formaríem part ni donaríem suport a cap govern que fos favorable al transvasament. El que va impulsar el PP amb el suport de CiU ja és història.»
–Però fa un any hi havia en marxa un projecte per captar aigua de l'Ebre i portar-la a Barcelona.
–«Hi havia una situació d'emergència en què ens podíem trobar sense aigua per al consum de boca més de la meitat de catalans i catalanes, i les situacions d'emergència són excepcionals. Quan es produeix un problema, hi ha d'haver una solució, però l'aposta d'aquest govern són les plantes dessalinitzadores al Prat i a Cunit i els equipaments necessaris perquè no haguem de pensar en una excepcionalitat.»
–El que sí que hi ha ara és una proposta estatal per modificar l'àmbit geogràfic de les conques hidrogràfiques que integra el riu Sénia a la conca de l'Ebre, amb la qual cosa les plataformes estan alertant que això obre l'aixeta d'un transvasament al nord de Castelló a través del Xerta-Sénia que impulsa el seu govern. El govern d'Aragó s'hi ha manifestat en contra i el valencià, a favor. La Generalitat no ha dit res. Què en pensa?
–«La posició nostra és clara. El nostre govern no farà costat a cap política de transvasaments, tot i que em sembla lògic que les plataformes alertin l'opinió pública de possibles mesures que puguin ser contràries al territori. Cadascú fa la funció que ha de fer.»
–Encara no han començat les obres de descontaminació a Flix.
–«La solució és lenta, però n'hi ha una. Fins ara, durant anys en què es van acumular els materials, no n'hi havia, de solució.»
–La renovació de la llicència a Garoña i el magatzem centralitzat de residus radioactius (ATC) han reobert el debat sobre l'energia nuclear. Hi ha un mandat del Parlament per demanar que l'ATC no vingui a Catalunya i, en canvi, el delegat del govern a Tarragona creu que seria fins i tot positiu.
–«Amb l'energia nuclear, no hi ha unanimitat enlloc. Ni la té Catalunya ni cap país d'Europa. El dubte és si té sentit obrir més centrals nuclears per produir un determinat nombre d'energia que es pot produir amb recursos renovables. A Catalunya hem arribat al límit de centrals. Crec que s'està més aviat en la fase de compte enrere i el debat se situa en les mesures que permetin la continuïtat de l'activitat econòmica al territori. En primer lloc, la decisió d'instal·lar un magatzem és del govern espanyol i, en segon lloc, una cosa és la resolució del Parlament i una altra el paper del poder executiu català, de qui no depèn la capacitat de decidir on va aquest ATC. Personalment, preferiria que la reactivació de l'economia del Camp de Tarragona o les Terres de l'Ebre no es traduís en la recepció d'aquest ATC. Però rebutjar una alternativa comporta plantejar altres sortides. No em sorprèn que el delegat de Tarragona es preocupi pel futur econòmic del seu territori i faci les afirmacions que ha fet, de la mateixa manera que ell entendrà la meva posició personal.»
–No hem parlat gaire del partit. Què li sembla que la seva federació, la regional d'Esquerra al Camp, sigui l'única del país amb un president crític i impulsor de Reagrupament com Albert Pereira?
–«Em sembla l'expressió democràtica del que han volgut els militants d'Esquerra, i prou.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Govern i Ajuntament de Barcelona, sobre el processament de Martín Villa: “Ja era hora”

barcelona

Cuixart veu “desídia de molts governants” cap a la causa independentista

barcelona

Sánchez reivindica la socialdemocràcia i el diàleg amb Catalunya com a eina d’unitat

valència

Marta Rovira: “No estem preparats per tornar-ho a fer”

barcelona

Eva Granados, Montse Mínguez, Víctor Gutiérrez i Manuel García Salgado representaran el PSC a l’executiva del PSOE

valència

Òmnium presenta un espai de formació en lluita no violenta

barcelona
JORDI SERRANO
historiador

“L’adversari número 1 és Felip VI i alguns no ho han sabut llegir”

BARCELONA

Martín Villa, processat

BARCELONA

Junqueras veu lluny un pacte amb el PSOE pel pressupost

barcelona