Precampanya electoral
Els suports
Una parella que s'avé
El PSC i Ciutadans pel Canvi renoven la col·laboració per als propers dos anys, tot i que no concorreran en coalició electoral al proper 28-N
Els socialistes donaran suport a la ILP de la llei electoral de CpC
La foto entre el president de la Generalitat, José Montilla, i el de Ciutadans pel Canvi (CpC), Àlvar Roda, és la de la reconciliació d'un matrimoni, el del PSC i l'associació cívico-política, que darrerament ha trontollat. L'acord polític signat dimecres deixa la unió nascuda el 1999 en poc més que una parella que s'avé, després que els socialistes descartessin mantenir la coalició electoral amb què es presentaven des de feia 11 anys.
Va ser el 1999 quan Pasqual Maragall, amb la idea d'anar més enllà dels partits, va gestar una plataforma que li donés suport com a candidat del PSC a les eleccions. Naixia Ciutadans pel Canvi. I també l'aliança que Montilla ha trencat. L'acord garantia posicions per als representants de la plataforma en la llista conjunta al Parlament. I va permetre que Josep Maria Vallès es convertís en conseller de Justícia quan Maragall va arribar a la presidència de la Generalitat, el 2003.
Incògnita del 2006
Tres anys després, quan Montilla va ser designat candidat dels socialistes s'obria la incògnita de si es mantindria l'acord amb Ciutadans. El setembre del 2006 ambdues parts subscrivien un protocol que renovava la coalició i fixava per a CpC sis representants a la llista de Barcelona, tres a la de Lleida, un a la de Tarragona i un a la de Girona. En el terreny més polític, la plataforma deixava clar que els seus diputats només donarien “suport d'investidura al candidat socialista, José Montilla, per presidir un govern progressista”. De sociovergència no el volien saber res, era el missatge d'aquella clàusula inclosa en el conveni.
Al llarg d'aquests 11 anys, la plataforma s'ha anat transformant
fins a esdevenir l'associació cívico-política que és a l'actualitat. Per la seva presidència han passat Josep Maria Vallès, Carme Valls i Àlvar Roda. Aquest últim va ser elegit a primers d'octubre en l'onzena convenció de CpC, en què es va palpar al malestar pel trencament de l'aliança electoral amb els socialistes. Abans d'arribar a l'assemblea, algunes veus dins de l'entitat havien advocat per trencar la col·laboració amb els de Montilla. En la convenció, hi va haver tibantors, segons van confirmar des de l'associació, per escollir la junta rectora presidida per Roda. Antoni Comín va quedar fora de l'òrgan directiu. Comín, junt amb Mohamed Chaib –que té doble militància al PSC–, són els
dos únics membres de la plataforma que s'han integrat a la llista dels socialistes. Quan el partit va anunciar que no es reeditaria la coalició, que hagués implicat reservar llocs per a CpC en un moment de baixa expectativa electoral per al PSC, ja es va obrir la porta a incorporar algun
representant de Ciutadans.
En la darrera legislatura, CpC havia assolit una certa rellevància pública amb la presentació d'una iniciativa legislativa popular (ILP) per fer una llei electoral, normativa que va embarrancar en la ponència parlamentària que l'abordava.
Ara, amb l'acord polític per als propers dos anys, el PSC assumeix “un 95%” de les propostes de CpC, segons el seu president. Promet donar-li suport en el debat d'admissió a tràmit de la ILP per la llei electoral. Promet impulsar una reforma federal de la Constitució –el PSC ho inclou en el programa–. Promet impulsar la cooficialitat del catà a l'Estat... Són els nous vots d'un matrimoni que ja no va junt al 28-N.
