Dins i fora de l'aigua

Vaig a trobar l'Albert Rivera amb la intenció de preguntar-li per quin motiu les americanes li vénen sempre estretes i quan el tinc al davant, com que em rep amb mànigues de camisa, m'adono que és un home musculat, d'espatlles amples, atlètiques. Als atletes les americanes sempre sembla que els vinguin petites. Si se les fan a mida, els van amples. No encerten mai la talla justa. Li faig de totes maneres la pregunta i em diu: “Més estretes em venien quan vaig entrar al Parlament. Com que vaig deixar de fer exercici em vaig engreixar uns quants quilos. Ara n'he perdut tres”.

El líder de Ciutadans m'ha citat en un xiringuito marítim, davant del club Atlètic de la Barceloneta, on practica la natació i altres esports. És el seu barri. “Jo vaig néixer a la Barceloneta, on els pares tenien una botiga de productes electrònics. El pare un dia va decidir traslladar el negoci a Granollers, on veia més oportunitats. Després d'uns anys de tenir el radi d'acció entre Granollers, la Garriga i Cardedeu, he tornat a viure aquí, amb la meva parella. Observi aquest mar”. L'observo. En un cantó la ciutat de Barcelona, i aquí la platja. Som a principis d'octubre, fa un bon sol i hi ha gent prenent-lo amb vestit de bany. “Això no es troba enlloc més del món”.

Parlant del seu pare. Tinc entès que fa uns dies va tenir un problema greu de salut. “Està millor, gràcies. Una reacció al·lèrgica el va deixar sense respiració i el cor se li va aturar. El vam traslladar a l'hospital i el metge ens va dir que un semàfor vermell més i no ho explica”. Vostè és molt jove. Trenta anys. Hi pensa, de totes maneres, en la mort? “Només temo la pròpia mort pel fet que em privarà de seguir gaudint de la vida. Tinc moltes ganes de viure, molts projectes. L'incident del pare m'ha fet rumiar. Jo sóc molt independent però em fa por deixar de tenir la seva companyia o la de la mare. Sóc fill únic... El que passa és que estic segur que ho superaria. Sóc molt resistent. L'esport m'ha modelat molt el caràcter. Pensi que durant molts anys jo era un jove waterpolista que s'entrenava matí i tarda i que els caps de setmana competia. L'esport ajuda a la superació de les dificultats. I això val per a la política, per a la feina i per a la família. Tenia un entrenador que ens deia: ‘A dins de l'aigua tots sou iguals; no hi ha rics ni pobres'. És una gran veritat”.

Perdoni que hi insisteixi. I després de la mort? “Res”. No té un sentiment religiós? “Cap. No estic batejat. Als set anys hi va haver el moment de fer la primera comunió i els pares em van donar plena llibertat d'elecció. No la vaig fer, tot i que a escola m'havien preparat. El pare no és creient. La mare sí, encara que no practica. De vegades, per exemple en un funeral, envejo els que creuen. Penso que deu ser agradable fer-ho”.

Té fills? “No, però en volem tenir”. Amics? “Amics, sí, però em sap greu tenir-los abandonats. La política absorbeix. M'he hagut de perdre alguns naixements, alguns bateigs. Així que puc, però, miro de reunir-m'hi. Sopem junts, obrim una ampolla de vi. Amb alguns, fem expedicions amb moto. Jo sóc molt de les motos. Hi estic enganxat. És una afició que em ve del pare. Amb ell o amb els amics, tant podem anar a córrer a alguns circuits d'Espanya com fer una excursió pel Montseny o per la collada de Toses. Un cop a lloc esmorzem”.

Va al cine? Al teatre? “Al teatre, poc. Al cine, més. Trio. M'agrada el cine que fa pensar, aquell que t'incita a comentar la pel·lícula un cop acabada. Tinc a casa totes les pel·lícules de Woody Allen. Me les va regalar la Mariona, la meva companya, i de tant en tant, al vespre, ens en posem una”. La música? “Tota: l'espanyola, la flamenca, el rock, l'electrònica, les fusions...”.

Com es veu, vostè? “Sóc un idealista i un tossut. Quan una cosa se'm posa entre cella i cella no paro fins a aconseguir-la”. Les celles d'Albert Rivera són importants. Tendeix a mantenir-les arrufades. En aquest clotet que li queda entre l'una i l'altra deuen tenir lloc els actes de tossuderia que esmenta. “També sóc ambiciós. No en el sentit pejoratiu que se li dóna en aquest país d'envejosos que és Espanya. Per mi una persona ambiciosa és aquella que es marca objectius difícils d'assolir. Sempre en duc una de cap. La Mariona em diu que sóc un cul inquiet, que no paro. Necessito sempre una pastanaga al davant”.

Vostè va estudiar dret i es dedica ara a la política. Quins són els objectius ambiciosos que s'ha marcat? “La política no serà per sempre. Vull muntar una empresa. Tant pot ser que tingui a veure amb el dret com no. Ha de ser un projecte propi. Fer un equip i muntar alguna cosa. Ara bé, la meva ambició última, amb l'activitat que sigui, és ser feliç, passar-m'ho bé, no avorrir-me”.

Per què va estudiar dret? “És una vocació que em va venir de petit. Jo sóc un rebel i crec que exercir el dret és una manera de portar la contrària”. Al líder de Ciutadans li agrada portar la contrària? “Portar la contrària o, defensant causes, poder argumentar”. Causes perdudes? “Perdudes o no”.

Dorm bé? “Ara, en campanya, menys perquè tot el dia tinc el motoret engegat. És la mateixa sensació de quan tenia exàmens”. Albert Rivera té els anys joves molt frescos a la memòria.

M'imagino que domina les noves tecnologies. “També hi estic enganxat. Crec que un polític, que per definició s'ha de relacionar amb les persones, no pot prescindir de les xarxes socials, de tot allò que el faci proper als ciutadans, siguin electors o simpatitzants seus o no. Tinc pensat fer una trobada virtual de persones que han connectat amb mi. Virtual no vol dir que no sigui real”.

Què valora de la gent? “La sinceritat i la coherència. Odio la hipocresia, la doble moral. M'agrada la persona que no deixa indiferent, la que impacta, aquella de la qual puc aprendre coses. La que no m'aporta res no m'interessa”.

Com creu que el veuen? “Com que sóc una mica tímid i introvertit deuen pensar que sóc distant”. Tímid? Al Parlament es defensa molt bé. Sembla que no hi hagi res que el pugui aturar. “Sí, sí, però en el fons jo estic més bé dins de l'aigua que a fora”.