Política

Els nous aspirants

Laporta i Carretero lluitaran per separat amb una proposta inèdita: la declaració unilateral d'independència

Solidaritat avantatja Reagrupament en les enquestes

Enmig de la desafecció cap als polítics i cap a Espanya, dues apostes independentistes extraparlamentàries emergeixen i busquen el seu forat. En podria ser només una, però després de flirtejar no es van entendre. La unitat entre l'expresident del Barça, Joan Laporta, i l'exconseller d'Esquerra, Joan Carretero, no va quallar, tot i la voluntat de la massa sobiranista i el projecte molt semblant, amb una mateixa proposta inèdita: la declaració unilateral d'independència per part del Parlament de Catalunya. Una via frívola segons els crítics, possible i valenta segons els entusiastes.

Ja per separat, la carismàtica, controvertida i mediàtica figura de l'advocat Laporta ha agafat avantatge sobre la del metge Carretero, segons les últimes enquestes publicades, inclòs el CEO. Laporta ve de liderar un canvi gloriós al Barça, i aquest aval i la projecció del càrrec li ha permès en només quatre mesos crear una coalició, Solidaritat Catalana (SI), amb opcions d'entrar al Parlament. Joan Laporta ha aplegat al voltant seu un exconseller nacional de CDC, Alfons López Tena; un exdiputat d'Esquerra, Uriel Bertran; un exreagrupat, Emili Valdero, i una de les portaveus i responsable internacional de les consultes populars, Anna Arqué.

Precisament, és aquest moviment, la crisi del tripartit i l'esclat de la manifestació del 10 de juliol el que va acabar de diagnosticar que podia quedar un espai orfe. Laporta reivindica la política no com un fi, sinó com un mitjà; no una professió, sinó una missió. Amb aquesta empenta, i projectant la vessant més econòmica de la independència, l'exdirigent blaugrana ja fa dos mesos que recorre Catalunya amb notable presència de públic. De fet, està immers en un esprint des que va ser escollit candidat de Solidaritat per llistes obertes. Aquest va ser el motiu final, segons SI, de la no-entesa amb Reagrupament.

La formació de Joan Carretero fa molts més mesos que pedala i que trepitja el territori per intentar fer arribar el seu missatge. Reagrupament, amb l'exconseller de Governació Joan Carretero al capdavant, va néixer com a un corrent crític en el si d'Esquerra, fins que el 2009 va decidir abandonar el vaixell republicà. Des de llavors, els reagrupats han fet una feina de formigueta amb xerrades i conferències de petit format en nombroses poblacions, i ja fa mesos que preparen la cita electoral.

Negociacions trencades

A principis d'any, tothom donava per fet que Joan Laporta lideraria el projecte de Rcat i, en una de les assembles, va arribar a declarar-se “moralment reagrupat”. Semblava tot lligat, però després de molts estira-i-arronses les negociacions no van arribar a bon port i cadascú va seguir el seu camí per separat. Des de Reagrupament argumenten que la seva formació sempre ha posat totes les facilitats del món perquè hi hagués unitat, però Laporta no ha volgut.

Aquesta decisió atomitzarà el vot independentista, però Carretero, que sol parlar clar i català, repeteix del dret i del revés que ara ja s'ha de mirar endavant i que ningú ha de perdre el temps llepant-se les ferides. És per això que Reagrupament no vol en aquesta campanya capbussar-se en una espiral de lamentacions sobre què hauria passat si hi hagués hagut entesa amb Solidaritat, i el seu objectiu és estendre el dogma sobre els beneficis de la independència. El tripartit també serà l'objecte de totes les crítiques i tant Carretero com la seva mà dreta, Rut Carandell, ja han dit que donarien suport en la investidura a Artur Mas abans que a José Montilla.

114 candidatures

Solidaritat i Reagrupament són les dues formacions extraparlamentàries que tenen més possibilitat d'obtenir representació en uns comicis en què es presenten un total de 114 candidatures en les quatre circumscripcions, 44 més que en les eleccions anteriors. A banda dels partits tradicionals, en aquest ampli ventall de formacions es pot trobar la nova Alternativa de Govern de l'expopular Montserrat Nebrera; els xenòfobs de Plataforma per Catalunya (PxC), liderats pel polèmic Josep Anglada, o els freaks de la Coordinadora Reusenca Independent (CORI), amb Ariel Santamaria i Carmen de Mairena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Parlon: “El PSC no donarà suport a una investidura de Puigdemont”

barcelona
política

Aragonès deixa la primera línia política

barcelona
política

Puigdemont també presentarà candidatura a la presidència

Argelers de la Marenda

Girona continua sent feu de Junts i el PSC emergeix

girona

Illa eixampla la base

barcelona

L’abstenció torna als nivells anteriors al procés

Barcelona

El PSC obté els millors resultats dels darrers 12 anys a la demarcació

girona

ERC perd bous i esquelles i queda en tercera posició

GIRONA

Junts aguanta i el PSC supera ERC a Lleida

LLEIDA