Balanç de legislatura
Economia
La crisi ho capgira tot
L'economia pateix un daltabaix a escala mundial, com un huracà que ho ha arrasat tot, enfront del qual el govern català ha intentat parar el cop
En quatre anys, el nombre de gironins sense feina s'ha més que doblat, fins a arribar als 54.400
Formació, plans d'ocupació i ajuda a l'emprenedoria, entre altres, no han estat suficients
El novembre del 2006, les comarques gironines tenien 24.154 aturats. Una xifra que es mantenia més o menys estable des de feia un bon grapat d'anys. Crisi, recessió, baixada del consum, expedients de regulació d'ocupació, tancament d'empreses, atur, bloqueig del sistema financer. Res d'això apareixia com a prioritats a resoldre en la passada campanya electoral. Tot el contrari que ara. Les formacions s'omplen la boca de mesures per reactivar una economia que està sota mínims. I és que, en aquests darrers quatre anys, la crisi ho ha capgirat tot.
Si llegim el pla de govern que va presentar el tripartit a principi d'aquesta legislatura, en l'àrea de prioritats econòmiques, es deia que Catalunya “viu en els darrers anys una de les seves èpoques més expansives”. El producte interior brut (PIB) creixia a un ritme del 3,3% de mitjana anual –de velocitat de locomotora a la velocitat de tractor actual–, la taxa d'ocupació era del 71,4% i la inflació disminuïa progressivament (amb una evolució, al llarg del 2006, del 4,3% al primer trimestre al 2,7% al quart trimestre).
Per tant, en aquell moment les accions de govern previstes eren seguir impulsant l'acord estratègic de competitivitat vers la internacionalització i la innovació, garantir el servei energètic, millorar la qualitat de l'ocupació –l'objectiu era arribar el 2010 a una taxa d'ocupació del 74%–, col·laborar per assolir un sistema financer competitiu a l'entorn europeu, garantir el creixement de més petites i mitjanes empreses. I així fins a seixanta-nou pàgines de bones intencions, que no se sap fins a quin punt han estat útils. Perquè les prioritats van canviar radicalment a partir del 2008.
Tres anys de crisi econòmica
Una crisi d'abast mundial amb conseqüències mai vistes ha provocat que el govern tripartit hagi hagut d'improvisar canvis a mesura que la situació empitjorava. Actualment tenim 54.400 aturats a la demarcació, més del doble que fa quatre anys. La taxa d'ocupació se situa al 56,6%, gairebé vint punts menys que el 2006. Els expedients de regulació d'ocupació s'han disparat. Les cues a l'atur són el pa de cada dia. Tancaments d'empreses a dojo. Les entitats financeres tallen l'aixeta del crèdit. Aquesta és una radiografia dels darrers tres anys. I tot just sembla que hem tocat fons, tenint en compte que el PIB comença a créixer tímidament (un 0,2%, segons dades d'ahir) després de molts trimestres amb xifres negatives.
Ha estat com un huracà que ho ha arrasat tot. Tenint en compte que la situació és global, des del govern català s'ha intentat parar el cop. A les comarques gironines, amb l'esclat de la crisi, les cues a les oficines de l'atur eren escandaloses. A la ciutat de Girona la situació era realment greu i per això es va obrir una nova oficina del SOC a Salt per tal de distribuir la gent que anava a fer gestions. A part, s'han aprovat plans extraordinaris d'ocupació a través dels ajuntaments amb finançament de la Generalitat. S'ha invertit en formació per a aturats per intentar reciclar el gran nombre de persones que s'havien quedat sense feina, sobretot al sector de la construcció, un dels més malparats. S'han creat aules de recerca intensiva de feina. I més ajudes i més plans per joves, dones, emprenedoria.
Es podria haver fet més?
No es pot dir que el govern no hagi fet res. Que no hagi prioritzat la lluita contra la crisi. Però les seves accions han estat ben encaminades? Podria haver fet més? Un altre govern ho hauria fet millor? De crítiques n'han plogut per tots costats. Les primeres, de l'oposició. Però, en aquest cas, la postura era fàcil.
Pel que fa als agents socials, els empresaris han posat el crit al cel perquè han considerat que l'administració ha posat més bastons a les rodes que no pas ha ofert una mà estesa. I els sindicats han criticat el que consideren una retallada de drets socials, especialment amb la reforma laboral aprovada pel govern espanyol. Una reforma que facilita l'acomiadament però que, segons l'administració, incentiva la contractació. A aquesta mesura s'hi afegeix una retallada de sous als funcionaris i una reforma de les pensions que està per caure. La indignació ha fet sortir al carrer els sindicats, amb protestes contra el tancament d'empreses, contra les retallades socials i arribant a una vaga general a nivell estatal. Però la desafecció de la ciutadania no és només en la política i s'ha estès cap als moviments socials.
Caixa Girona
Dins l'anàlisi de l'evolució econòmica no podem deixar de parlar de Caixa Girona. Després de 70 anys d'història, l'entitat ha estat engolida per La Caixa. És l'exemple dels canvis que ha generat aquesta crisi econòmica. El govern català ha instat les petites entitats financeres a reestructurar-se i agrupar-se, forçats pels canvis en el mercat a escala europea. I, en el cas de Caixa Girona, no li ha deixat cap opció a seguir sola. De fet, una opció inexistent.
Aquesta crisi ho ha capgirat tot. Fins al punt que, segons alguns experts, res tornarà a ser igual. La bonança d'anys anteriors passarà a la història. Bona herència la que rebran els que liderin el govern català a partir del 28 de novembre.
