El circ de la política
Les joventuts d'alguns partits fan servir internet com a banc de proves per difondre campanyes agosarades que no incorporen cap proposta en concret
Experiments com el vídeo de l'orgasme socialista o la falsa pornografia de Nebrera són a la frontera del ‘freakisme'
El videojoc del PP contra els immigrants provoca una allau de crítiques
Ni els socialistesni els populars han paït del tot les últimes propostes de
les seves seccions juvenils
Tots els partits s'omplen la boca amb la necessitat imperiosa de recuperar la política en majúscules i allunyar el fantasma de la desafecció, però amb orgasmes socialistes, la pornografia de Nebrera o videojocs xenòfobs del PP és impossible que ho aconsegueixin. Més aviat al contrari. El circ de la política continuarà a l'alça amb el perill de convertir-se definitivament en una caricatura. Com diria l'Obèlix: “Estan bojos, aquests polítics”.
La subcampanya dels vídeos electorals, amb internet com a principal plataforma, ha agafat un protagonisme preponderant. S'abandonen els missatges i s'intenta despertar com sigui l'electorat. Es busca l'impacte visual, arribar a la boca del cor dels votants, aconseguir alguna rialla i ser els més chic de tots. Això sí, les formacions s'escuden en els seus cadells, les seccions juvenils, que són els encarregats d'aportar aquesta dubtosa frescor.
En aquesta cursa esbojarrada, més d'un s'ha passat de frenada. El PP ha estat qui ha anat més lluny i ha rebut una pluja de crítiques pel videojoc de l'heroïna Alícia Croft. La setmana passada, Noves Generacions va penjar al web un joc en què la candidata popular, Alícia Sánchez-Camacho, disparava contra “immigrants il·legals” i independentistes: un pas més dins de la política que està seguint el PP amb els immigrants en situació irregular. “Pitjor que Le Pen” o “Incita a la violència” van ser algunes de les acusacions que van retronar a les orelles dels populars, que van acabar retirant el producte. Sánchez-Camacho va argumentar que allà on deia “immigrants” s'hauria d'haver posat “màfies”, però no s'ha salvat de la denúncia de SOS Racisme. Alguns dirigents del PP tampoc no han paït aquesta estratègia.
El PSC no ha estat tan bel·ligerant, però també ha estat a l'ull de l'huracà amb les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC), que han agafat el timó d'aquesta subcampanya. L'atrevida imatge del Súpermontilla ja va causar un cert estupor, però el cas més polèmic ha estat el del vídeo Votar és un plaer, en què una noia té un orgasme mentre posa la butlleta del PSC en una urna electoral.
L'objectiu és mobilitzar l'electorat i cridar l'atenció amb un recurs fàcil i molt utilitzat en la publicitat: el sexe. A Ferraz, l'anunci ha despertat antipaties i tant la ministra de Sanitat, Leire Pajín, com la secretària d'Estat d'Igualtat, Bibiana Aído, l'han censurat per sexista, mentre que José Montilla s'ha fet el longuis. Les altres formacions també han carregat amb força contra els socialistes. JSC argumenta que busca el vot jove amb un “llenguatge modern”, però tampoc no ha descobert la sopa d'all. La noia socialista de l'orgasme beu directament de la influència de Meg Ryan a Quan en Harry va trobar la Sally.
Montserrat Nebrera també ha intentat fer-se lloc a la campanya i la millor manera que ha trobat és un fals espot pornogràfic en què s'insinua, però no es veu res. Només Nebrera amb una tovallola. A diferència dels partits grans, aquest experiment era l'única manera que la candidata pogués treure el cap enmig de la gran maquinària electoral –el mètode ha funcionat, i més de 120.000 persones ja l'han vist–. Una manera de despullar-se que, el 2006, Albert Rivera (C's) ja va provar amb fortuna i que, ara, ha tornat a repetir, però sense treure's la roba. L'últim a apuntar-se al carro ha estat Solidaritat amb l'actriu porno Maria Lapiedra, que demana el vot per Joan Laporta, mentre corre en roba interior per Madrid i embolcallada amb una estelada.
Producte personalitzat
CiU ha deixat aquest cop Confidenciat.cat al calaix, tot i que ahir el PP va maleir un anunci de la JNC, de precampanya, en què un jove disfressat d'Espanya roba una cartera per simbolitzar l'espoli fiscal. S'ha de reconèixer, però, que un dels productes més divertits que corren per internet és de la factoria de David Madí. Es tracta d'un vídeo pensat per respondre a l'abstenció i en què s'alerta de la victòria del tripartit només per un vot. La gràcia és que es pot personalitzar amb el nom d'algú, que llavors apareix a la tele o als diaris com a causant de la derrota. La federació va anomenar aquest culpable fictici Joan Pérez, i el PSC s'ha afanyat a fer un perfil de Twitter en què recorda que el tal Pérez és socialista.
