JOSEP LÓPEZ
ALCALDE D'ULLÀ (PSC)
“La variant de Torroella va per llarg”
Amb el 40% de nouvinguts, defensa rebre més ajuts
Creu que amb aquesta obra els ha tocat la loteria
Ullà està experimentant un canvi històric amb el pla de barris, que connectarà els tres sectors urbans i socials del municipi. Això representa una inversió de tres milions d'euros.
Com va el pla de barris?
Hem estat molts anys buscant-lo. I finalment l'hem aconseguit, amb un 75% del cost subvencionat. Crec, sincerament, que ens ha tocat la loteria. Ara estem buscant cobrir el 25% que falta.
Sembla que no és possible la subvenció del nou ajuntament, no?
Estem treballant i farem les reunions que facin falta amb la Generalitat per canviar-la. Seria molt important, ja que passaríem del 75% al 88% subvencionat.
És difícil treure profit del desenvolupament del pla general, que es va aprovar fa dos anys però que no es tira endavant, no?
En aquests moments està totalment parat. I ens ha parat la construcció d'habitatges socials i una residència geriàtrica.
Es pot dir que han enganxat un mal moment?
Sí. Gran part de la culpa la té aquesta crisi. Si no hi ha estabilitat econòmica la gent no es pot posar a comprar habitatges i les entitats bancàries no donen diners.
Veu un futur negre?
La cosa està bastant aturada. Però algun dia sortirem de la crisi. Cal veure com es reestructura tot. Cal que la gent tingui primer feina, i després fer els habitatges.
El fet de tenir més del 40% de població immigrada encara ho complica més?
En general són persones poc qualificades, que treballen al camp o la construcció. Crec que la Generalitat i l'Estat ens han d'ajudar. Jo, personalment, crec que un municipi com el nostre amb aquesta taxa d'immigrants ha de tenir moltes més ajudes. No sols monetàries, sinó també humanes, educadors de carrers, comunitàries...
Per tant?
L'Ajuntament ja ha creat, amb l'ajut d'altres administracions superiors, el club de la feina per mirar d'ajudar la gent a fer currículums o buscar feina per internet. També parlem amb les empreses per veure quin perfil de treballadors necessiten i així ajudar a formar-los. I, a més, a través de la Generalitat i del pla de barris hem demanat una subvenció per poder donar formació a les persones aturades, en comerç, anglès i neteja.
La solució podria mai implicar l'abolició dels municipis petits?
Abolir, no. Això mai. Cada poble té la seva identitat. Crec que hauríem de rebre més ajudes i, sobretot, mancomunar serveis entre municipis per abaratir costos.
La variant de Torroella farà que la carretera que passa pel poble no sigui tan transitada. Això els pot perjudicar?
Sé que la variant va per llarg, almenys tres o quatre anys. Han d'acabar de parlar amb la gent del territori per veure la seva ubicació, sempre intentant que tingui el menor impacte. A més, amb el pla de barris transformen el nucli antic per fer- lo encara més atractiu, per ser visitat, i més amb la creació del parc natural del Montgrí.
És un problema ser tan a prop d'un municipi gran com és Torroella?
Torroella és com una moneda; té dues cares. Per un costat, és un problema, ja que la gent d'Ullà acaba fent vida social a Torroella. I nosaltres fem activitats i n'hem d'anul·lar per falta de gent. Però també és una virtut, ja que ho tens tot a mà.
