Galliner polític espanyol

Segons els papers secrets de l'ambaixada dels Estats Units, un dels defectes que detecten en el president Zapatero és que “s'adreça més al galliner que no pas als de la primera fila”. Pels nord-americans, el galliner és el soroll. Tot el soroll que fa el poble. És a dir, el soroll que ve de les tertúlies, dels confidencials, dels rumors... En política espanyola, la base del soroll l'organitza el PP. La bancada, tal com els va batejar el president del Congrés, José Bono.

En el govern Aznar el soroll provenia de les files socialistes....Una diputada socialista de l'època d'Aznar em deia que era veritat que des de l'escó xiulaven “discretament” per inquietar els discursos dels ministres i diputats del PP. Deia que aquells xiulets eren “menors” i més educats que el que havia provocat el Partit Popular a l'època del “Váyase, señor González”... Més ordenats que els actuals quan xiulen, picant de mans i amb els peus, i criden quan senten quelcom que no els agrada del govern socialista. El soroll entre el PSOE i el PP s'ha fet tan evident que converteix la política espanyola en poc atractiva. Amb les enquestes a la mà només pot manar l'un o l'altre. Segons la demoscòpia, d'aquí a poc temps li tocarà al PP. Com a l'època de Cánovas (conservador) i Sagasta (progressista), en què hi va haver un temps per a tots dos.

L'actual soroll fa molt difícil que solucionin problemes conjuntament. Això ha quedat demostrat per exemple en l'estancament del Tribunal Constitucional i en la reforma laboral, i s'haurà de veure el comportament del PP en el motí dels controladors. Fins ara, Rajoy dóna suport al govern perquè solucioni el problema. Tot i que exigiran responsabilitats polítiques. És a dir, s'engegarà el galliner.