Cares noves a totes les files

A dalt de tot de l'hemicicle, a tocar del galliner polític, com va assenyalar Uriel Bertran per referir-se a la zona de premsa i convidats, Joan Laporta es va estrenar ahir com a diputat en un Parlament que en campanya va qualificar “de fireta”. Lluny de les butaques del govern, l'expresident del Barça va rebre més flaixos que la majoria, des de la seva arribada a quarts d'onze a l'edifici de la Ciutadella –va passar pel bar– fins a la seva pujada per les escales de tapís vermell. Davant seu, la convergent Irene Rigau ironitzava amb un “gràcies, gràcies, molt agraïda per la rebuda” perquè darrere seu apareixia el líder de Solidaritat, que se saludava amb quasi tothom amb qui es creuava.

A alguns dels diputats, Laporta ja els coneixia de la llotja del Barça. Allà els feia d'amfitrió, al Parlament serà al contrari. Un home que coneix totes dues cases, Jacint Borràs, un històric de CDC i directiu blaugrana amb ell del 2007 al 2010, l'esperava per donar-li la benvinguda, no pas el vot. “En aquest tema no tinc el cor gens dividit, però me l'aprecio”, va raonar. Borràs té una filla de diputada per Convergència, la Meritxell. Ella, ja amb experiència parlamentària, és una de les 56 dones que ocupen escons, rècord de les nou legislatures catalanes, vuit vegades més que el 1980, quan només n'eren set. Avui, les dones representen el 41,5% del Parlament, començant per la presidenta Núria de Gispert.

Quaranta-quatre diputats són nous, 22 de CiU, entre els quals hi ha el retorn de l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i els debuts del batlle de Vic, Josep M. Vila d'Abadal; el jove Roger Muntañola, o un fitxatge independent com és Cristina Iniesta. També hi ha set entrades noves del PSC, entre les quals cal destacar el retorn de Celestino Corbacho i l'entrada de Laia Bonet o Jaume Collboni; nou dels 18 del PP, amb Alícia Sánchez-Camacho o Jordi Cornet; Hortènsia Grau a ICV; Marc Sanglas a ERC; Jordi Cañas a Cs,i els quatre de SI, a excepció de Bertran, que ha retrocedit dues files després d'haver marxat d'ERC.

Entre els adéus, les desfetes del tripartit, amb la renúncia de José Montilla, l'acomiadament forçat de Josep-Lluís Carod i el final pactat de Joan Saura. Encara a la renglera del govern, emocionats, tots tres eren la imatge d'una època que s'acaba, com la del ja expresident del Parlament, Ernest Benach, a la tribuna d'autoritats. També sis consellers més de l'últim govern han plegat: Antoni Castells i Mar Serna (PSC), Josep Huguet, Jordi Ausàs i Joan Manel Tresserras (ERC) i Francesc Baltasar (ICV).

És llei de vida, uns entren i d'altres surten. Bé, hi ha una excepció: Higini Clotas, l'incombustible socialista que fa 30 anys que és al seu escó. És l'únic que queda de la primera investidura de Jordi Pujol i el va anar a saludar al galliner. “Tu t'ho coneixes millor que ningú això, eh...?”, va dir-li l'expresident.

A pocs metres, Laporta i Rivera feien una encaixada de cortesia. Són l'estranya parella de l'última fila, tots dos disposats a destorbar l'oasi català. En el cas de Laporta, a evidenciar les mancances del Parlament i donar-li més poder. Ahir, Solidaritat ja va diferenciar-se amb la proposta de Toni Strubell com a presidenciable, però també va provocar murmuris d'incredulitat.