De llistes i llistats

Pocs minuts abans d'iniciar-se l'acte central de l'agenda electoral targarina els papers ja estan repartits. Els puntals del govern, Joan Amézaga (AIPN-PSC) i Jordi Ramon (ERC), xerren amb aparent tranquil·litat al pati de butaques del Teatre Ateneu. L'oposició, que s'ha multiplicat amb tres nous candidats a ocupar-los el lloc, està escampada i més nerviosa per l'escenari. És el debat amb tots els partits que s'hi presenten -bé, al candidat de Partit per Catalunya no se l'espera, perquè ni s'ha molestat a contestar la invitació de Ràdio Tàrrega- i el teatre és quasi ple.

El govern presenta el llegat de dues legislatures històriques, pot ser conscient que toca revàlida i el futur sempre és incert quan queda en mans dels ciutadans. Pels escassos ciutadans que segueixin de prop la política municipal als plens, poques sorpreses. El deute municipal d'un govern “poc prudent” com a principal argument de Rosa Ma. Perelló (CiU), contra els 48 milions d'inversions “transformadores en època de bonança, que d'altra forma no podríem haver fet ni a llarg termini” del govern. És a dir, l'Ajuntament ha fet com tothom, gastar quan podia sense estalviar, confiats en que la bonança seria quasi eterna. La cap de l'oposició busca espais per l'estocada a un alcalde amb la lliçó ben apresa amb arguments severs: “Caldrà retallar o apujar impostos”. Exhibició de responsabilitat que confia -potser massa- en la comprensió d'uns ciutadans esgotats d'arguments i desitjosos de solucions ràpides. La conveniència de restaurar o no Cal Trepat, que per CiU representarà una càrrega de manteniment i per ERC una oportunitat de creixement econòmic i una necessitat per no deixar caure el patrimoni targarí. L'anhel compartit per tothom de cargolar a qui faci falta per què desviïn d'una maleïda vegada la C-14. El disseny de l'antiga N-II que “ha estat participatiu i podem estar discutint tota la vida o aprofitar-lo per potenciar el comerç”, sintetitza Ramon. Com sol passar, la resta de polítiques planegen subsidiàriament . Alguns candidats es limiten a llegir-les estil Pare Nostre, com les propostes culturals de CiU o les de promoció econòmica del PP.

Tàrrega tampoc s'escapa de les qüestions estrella que recorren aquests dies el país, l'economia i la immigració. Com que el canvi de model econòmic no es planteja, la fredor dels números acaba protagonitzant el debat. Amb un cop d'efecte marca de la casa, Amézaga aprofita per torçar els arguments estudiats de Rosa Ma. Perelló (CiU). “Deixi de repetir que som el 5è. municipi més endeutat de Catalunya. Tingui, la llista del ministeri d'Hisenda on es veu que som el 45è. d'entre 948”. Rialles al pati de butaques. Perelló no es dóna per vençuda, perquè la constància és una de les seves virtuts i l'explota. Intercanvi de la llistes de municipis, també provinent d'Hisenda. Paràmetres de càlcul diferents que maregen la perdiu. Allò comú a totes les administracions que aixeca sempre la desconfiança dels ciutadans. Perelló, però, remata bé. “Al final, l'important és el deute que tenim”. Un nouvingut al quadrilàter, Jaume Ponsarnau (Sumem per Tàrrega) pregunta sobre quin és el total del deute. Amézaga, molest davant d'un candidat poc documentat, li etziba: “Està a disposició de tothom, podria haver-ho demanat com ha fet el PP. És de 22 milions”. Perelló: “De 30”. Amézaga: “De 30 si suma les factures pendents, però aleshores també hi ha de posar els pagaments pendents. Hi ha romanent de tresoreria i eixugarem el deute entre el 2011 i el 2012”.

Plataforma per Catalunya cola a la immigració, defensant el “racisme positiu” amb arguments com que “les ajudes socials són per a gent que no se les ha guanyades”. L'escenari es trenca pel davant i arriben xiulets i un “estàs malalt” des del pati de butaques. Amézaga aprofita per desmuntar “llegendes” sobre els ajuts de menjador escolars i Ramon per refermar que “hem de treballar perquè tots els targarins que pateixen tinguin el màxim d'ajuts”. L'alcalde, que per això ho és, clou la festa anunciant que no es tornarà a presentar i apel·lant a la responsabilitat ciutadana. Els aplaudiments són poc entusiastes i van per colles. També n'hi ha per a PxCat. Serà que a més de responsables, els targarins són molt ben educats?