Política

La desafecció se'n va a votar

Abstenció a banda, la suma de vots nuls i en blanc assoleix xifres rècord en unes eleccions a la demarcació, més de 16.000 sufragis (el 4,9%)

El vot de càstig hauria obtingut dos regidors a Tarragona

L'anomenada desafecció política s'accentua, i a més desdobla els seus flancs. Més enllà de les habituals xifres d'abstenció, que han estat més altes que mai, les eleccions municipals del 22 de maig destaquen al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre perquè han estat, amb diferència, les que han atret més gent a les urnes... per emetre un vot de càstig, és a dir, un vot nul o directament en blanc. I és que més enllà de l'anècdota de paperetes guixades, de vegades amb mal gust, sobres omplerts amb totes les butlletes i consignes possibles o fins i tot amb bocins d'embotit, hi ha un ciutadà emprenyat que ha decidit igualment anar a les urnes per exterioritzar el seu rebuig al sistema, a la crisi, a la política, al seu Ajuntament o, simplement, als candidats que s'hi presentaven. Un rebuig que, parlant d'unes municipals, és difícil de resumir en una sola raó, ja que n'hi pot haver una de diferent a cada municipi.

Més de 16.000 enutjats

L'únic que és objectiu, doncs, són els 16.384 tarragonins que han votat així, segons les dades oficials encara provisionals, que representen un 4,9% del total dels que hi van anar, el nombre més alt de descontents, de molt, que havien votat mai fins ara en unes eleccions a la demarcació, en una tònica idèntica –fins i tot inferior– que a la resta de Catalunya. El 2007, per exemple, la xifra al Camp i l'Ebre havia estat del 3,15%, mentre en les eleccions del novembre passat al Parlament –tot i que òbviament responen a dinàmiques diferents– ja s'apuntava un augment de l'enuig, ja que hi va créixer del 2,38% del 2006 al 3,65%.

Càstig menor als pobles

El vot de càstig del 22-M, això sí, ha estat asimètric en funció de la localitat. Com és costum, és als municipis més petits on més gent ha anat a les urnes (un 92% al Molar o el Masroig, i més d'un 90% a Vallclara o el Prat de Comte, els més participatius), i també on menys vots nuls i blancs hi ha hagut en línies generals (ni un de sol a l'Argentera, l'únic municipi de la demarcació). Moltes han estat les veus que, arran d'això, ja han aprofitat per recuperar el debat sobre la conveniència d'una reforma electoral que prioritzi les llistes obertes, un sistema que ja s'aplica ara als municipis menors de 250 habitants, i que permet triar directament una o més persones d'una o més candidatures. Ara, també és cert que aquesta pràctica no ha estat garantia a tot arreu d'una major participació. A més, han estat igualment alguns dels municipis més petits –sobretot, aquells on es presentava una sola llista– on també s'han trobat les xifres més altes de vots blancs i nuls sumats, s'entén que en desaprovació a la manca d'alternatives: un 31% a Vinebre, seguit de pobles com Capafonts (22,5%), Blancafort (22%), Bellmunt del Priorat (21%), Cabacés (19%), Barberà de la Conca (18%) o Pira (13,5%). Fins i tot Falset (8,77%), Móra d'Ebre (7,53%) o Torredembarra (7,45%) registren en aquest sentit una notable xifra de descontents.

Dos “edils” a Tarragona

De fet, també hi ha molts municipis grans on el còmput conjunt del vot de càstig supera el 5% mínim per ser elegible, fet que li hauria donat més d'un hipotètic regidor –o, millor dit, una cadira buida a la sala de plens– en diversos consistoris en aplicació de la llei d'Hondt. Seria el cas, a banda de tots els ja esmentats, de Tarragona, on a més es presentava l'única llista a la demarcació d'Escons en Blanc, un partit que precisament propugna això, ser escollit per deixar el seient vacant. Doncs bé, sumats els 523 vots que va rebre –un gens menyspreable 1,1%, que el fan novena força al davant de PxC– als 1.695 en blanc i els 634 nuls, serien més que ICV, i prou (2.852 vots, un 5,89%) per obtenir dos no regidors, en detriment del PP i CiU.

En localitats com Cambrils, Montblanc, Calafell o la Ràpita, el vot de càstig també ha superat de poc el 5%, i a Tortosa es queda just en aquest llindar. A Amposta (4,78%), Valls (4,73%), Reus (4,5%), Alcanar (4,47%) o Vila-seca (4,14%) no hi arriba, tot i que a tot arreu hi ha pujat. Segur que els polítics ja n'han pres bona nota.

LA XIFRA

2.852
vots
(5,89%), que li haurien donat dos edils, va tenir el vot de càstig a Tarragona (nuls, blancs i Escons en Blanc)

Les municipals amb menys participació

Vots blancs i nuls a banda, les eleccions del 22 de maig van ser les que van registrar un pitjor percentatge de participació en unes municipals en el conjunt de la demarcació –tot just un 60,56%–, des de la recuperació democràtica (vegeu gràfic). Van ser tot just 7 centèsimes menys que el 2007, però un passet més –i potser no l'últim– d'una dinàmica que, amb alguns alts i baixos, ha seguit una tendència a la baixa des del 1987, l'any en què es va assolir més participació, el 69,29%. En números absoluts, en canvi, va ser el 2003 quan més gent va anar a votar, 342.000 persones (àmpliament superades, això sí, per les 385.000 de les generals del 2004). Les municipals, en tot cas, no solen ser les més abstencionistes, ans al contrari: darrere les estatals (que sempre són les que estiren més gent) són les més participatives, al davant de les catalanes i, no cal dir-ho, les europees.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La policia italiana reté Puigdemont a l’Alguer

barcelona

La Guàrdia Urbana protegeix Colau de les protestes

barcelona

La pregonera de la Mercè demana als polítics que negociïn i a la ciutadania que els fiscalitzi

barcelona

Alsina diu des de Roma que a Itàlia hi ha “interès” per la taula de diàleg després de reunir-se amb diverses autoritats

Roma

El TC aixeca la suspensió de la part de la llei d’ordenació del litoral que habilita els ajuntaments a autoritzar activitats

Madrid

Destrossen el cartell d’‘Amnistia’ del Col·lectiu Enriqueta Gallinat de Barcelona

barcelona

Els autònoms rebutgen la proposta del govern espanyol d’eliminar la prestació per la Covid

barcelona

Junts impulsa una llei de l’audiovisual catalana “urgent” davant l’“ofensiva” del govern espanyol

Barcelona

El PP rebutja l’ús del català al Congrés i veu prioritari garantir el castellà a Catalunya

madrid