Política

opinió

Sous i retallades

En aquest context marcat per
les retallades i l'austeritat és lògic
que aflori amb força el debat referent a les retribucions dels càrrecs electes

La política de retallades indiscriminades del govern de la Generalitat està afectant la qualitat de vida de moltes ciutadanes i ciutadans del nostre país. Retallades en sanitat, educació i ajudes diverses estan afectant principalment els sectors més febles de la societat catalana: pensionistes, famílies, gent gran, majors de 45 anys, aturats, joves, nouvinguts... Són polítiques agressives que contribueixen a escapçar la cohesió social. Segons es desprèn d'un estudi publicat per la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya es calcula que al Principat l'índex de pobresa voreja el 20%, que la taxa d'atur juvenil ascendeix al 40% i que la taxa de pobresa entre les dones majors de 65 anys és del 33%.

En canvi, la tendència s'inverteix pel que fa a la protecció social: la taxa mitjana percentual del producte interior brut (PIB) que hi dedica la UE puja fins al 26%, mentre que a Catalunya és només del 18%. Voldria remarcar un fet d'especial rellevància, i és que l'acció combinada de la crisi econòmica que sacseja amb crueltat els sectors més febles de la societat i la política agressiva de retallades està creant una societat dualitzada i polaritzada, un escenari en què la convivència s'està esmicolant de mica en mica.

En aquest context marcat per les retallades i l'austeritat en general és lògic que aflori amb força el debat referent a les retribucions dels càrrecs electes (un debat del qual resten al marge, evidentment, els sectors empresarials i certes elits). Segons una notícia publicada per aquest diari el 17 d'agost, les retribucions dels càrrecs electes de les comarques gironines se situen en una mitjana que va dels 35.000 euros bruts anuals als 50.000. Hi ha casos en què la duplicitat de càrrecs (ajuntaments, Diputació, Parlament o Congrés de Diputats) comporta que els ingressos arribin fins als 90.000 euros bruts anuals, com és el cas de l'alcalde de Forallac.

La percepció ciutadana d'aquesta contradicció de la democràcia (retallades socials i retribucions generoses de càrrecs electes) es tradueix en un creixement continuat de l'anomenada desafecció, que no fa res més que posar en entredit la legitimitat del sistema democràtic i aguditzar-ne les contradiccions. Es tracta d'un debat enverinat que es retroalimenta i que malauradament no fa altra cosa que donar ales a l'extrema dreta i els populismes feixistes.

És per aquest motiu que els regidors i regidores de la CUP vam decidir subscriure un codi ètic de transparència i compromís que ens obliga, d'una banda, a ser absolutament transparents amb els nostres ingressos i, de l'altra, ens imposa un topall pel que fa a les nostres retribucions públiques, que no poden en cap cas superar dues vegades i mitja el salari mínim interprofessional. Creiem que és important fer gestos en aquest sentit, que ajudin a netejar la imatge de les persones que han decidit dedicar una part del seu temps a intentar millorar les coses a través de les institucions públiques i a intentar demostrar que política i honestedat encara poden anar plegades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona