El vot nul guanya les eleccions a Flix
Un 36, 23% dels electors van introduir a l'urna una papereta amb el lema «No als acomiadaments»
«Ha estat un èxit, hem demostrat que la gent del poble no passa de la política i el poble ha expressat el seu sentiment a través de les urnes», va dir el president del comitè d'empresa d'Ercros a Flix, Jaume Prunera. A Flix, l'abstenció no va ser tan elevada com a la resta del país i diumenge es va registrar un índex de participació del 50,4%. La decisió d'emetre un vot nul la va prendre l'assemblea de treballadors d'Ercros. «Volien diferenciar el vot nul dels vots en blanc», va explicar Prunera. És per això que van fer una crida als veïns del poble perquè introduïssin en el sobre un adhesiu amb el lema «No als acomiadaments». Un lema que expressa tant el rebuig als acomiadaments d'Ercros com als d'Inquide, que tancarà la planta que té al polígon químic de Flix.
Per la seua banda, l'alcalde de Flix, Pere Muñoz (ERC), va reconèixer que el vot nul ha estat el guanyador de les eleccions al Parlament Europeu al municipi. «Flix és la població on la crisi financera i econòmica ha impactat amb més força, el vot nul és el clar guanyador», diu Muñoz en un article en el seu bloc. «L'ERO d'Ercros i el d'Inquide s'ha reproduït amb un crit de bona part dels treballadors i treballadores, veïns i veïnes per un futur incert i malauradament amb massa interrogants», afegeix l'alcalde de Flix. Avui els veïns de Flix es concentraran a la plaça de l'Església a partir de les vuit del vespre per expressar la seua oposició als acomiadaments.
El cas d'Horta
També és significatiu el cas d'Horta de Sant Joan. Tot i que a la Terra Alta el vot nul no ha estat gaire significatiu, en el cas d'Horta de Sant Joan el percentatge de vots nuls ha estat gairebé del 5%. L'oposició de veïns i l'Ajuntament al parc eòlic dels Pesells en podria ser la causa.
La PDE destaca un desengany significatiu
r,r,El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Joan Antoni Panisello, valorava ahir els 1.253 vots nuls d'aquestes eleccions europees (el 2004, només n'hi va haver 185) com una prova inequívoca del «descontentament significatiu» que hi ha a les Terres de l'Ebre respecte als partits de l'arc parlamentari. Un descontentament que s'explica en gran part per l'actitud dels tres partits que governen a Catalunya: PSC, ERC i ICV. Uns partits que quan estaven a l'oposició eren antitransvasament i que un cop al govern defensen projectes, segons la PDE, clarament transvasistes, com el regadiu Xerta-Sénia. «És cert que excepte en el cas de Flix no hi hagut un vot nul massiu, però també és cert que la Plataforma tampoc vam fer campanya», va dir Panisello, que va destacar també l'elevada abstenció, una opció que també evidencia el descontentament.
