Maragall, per l'estat propi
L'exconseller socialista diu a Prada que cal “explorar” el camí de la independència i planteja que es treballi en una constitució catalana
Diu que no se sent incòmode amb la reclamació de l'11-S: “Catalunya, nou estat d'Europa”
Ernest Maragall ha fet el salt. L'històric dirigent i exconseller socialista, germà de l'expresident Pasqual Maragall, va fer un pas decisiu ahir –que si no és definitiu poc li falta– per abraçar tesis obertament independentistes. Haver acceptat la invitació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per participar en un debat a Prada, en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, sobre la feina que es pot fer des del món universitari per crear un nou estat català, ja denotava d'entrada que ell no se sentia pas lluny de la reivindicació, i més quan no fa ni un mes va ser l'únic diputat del PSC que es va desmarcar del seu partit per unir-se al clam de CiU, ICV i ERC per un nou concert econòmic.
Ahir aclariria abans que res que no parlava en nom del seu partit, sinó de la plataforma Plaça 21 que acaba de crear, i matisava per començar: “No sóc estrictament independentista, però el terme no em fa cap por.” I certament li'n fa tan poca, de por, que tot el seu discurs posterior va animar a una sola fita: que Catalunya treballi per assolir la independència, i aprengui a tenir “cultura d'estat”. “Ara ja som estat en una colla d'àmbits, com ara la ciència, la recerca, la llengua, la cultura i els esports, però no ho som en altres en què ens cal aprofundir seriosament”, reflexionava, com sobretot l'educació, però també la justícia, la defensa i les relacions internacionals. I això, segons ell, “vol dir feina”, la d'anar “construint el país dia a dia”, treballant des d'ara. “Per ser estat s'ha d'actuar com a estat, tenir aquesta actitud”, defensava.
Maragall, de fet, anava més enllà i suggeria que la universitat ha d'aportar idees sobre “l'amplíssim àmbit de reformes estructurals” que el país té pendents, i fer propostes sobre “com ha de ser aquest estat propi”. Per això li suggeria ja, per exemple, que comenci a pensar en la redacció d'una constitució catalana que pogués encaixar dins del marc europeu. Més clar, l'aigua...
Per l'exconseller, això sí, no n'hi ha prou amb “guanyar en gruix d'estat”. Un país “en construcció”, segons ell, també “necessita unitat, i en aquest terreny n'hi ha un dèficit global, fins i tot en el pacte fiscal”, lamentava. Per això mateix, tot i que va donar a entendre que sí, evitava confirmar que anirà a la mobilització de la Diada convocada per l'ANC. “Si és una manifestació que permet expressar-se a Catalunya en plenitud i en llibertat, s'hi ha d'anar, però si és unidimensional m'interessa menys”, raonava, per la qual cosa demanava “claredat perquè sigui un plantejament obert i acollidor, sense renunciar a res”. Personalment, de fet, no se sent “incòmode” amb el lema Catalunya, nou estat d'Europa, però creu que altres ciutadans hi han de poder expressar altres demandes. Això sí, evitava donar consignes al seu partit sobre si hi ha d'anar. “El PSC és lliure de prendre les seves decisions, i no estic en condicions de donar consells ni de forçar ningú.”
LES FRASES
Estudis sobiranistes universitaris
El discurs independentista de Maragall va eclipsar una taula rodona amb àmplia representació de partits del ventall sobiranista català. Tots van coincidir a apuntar que la universitat és imprescindible en qualsevol procés sobiranista que es vulgui obrir, en aspectes com ara la internacionalització. Per Jordi Turull, portaveu de CiU al Parlament, a més ha de “crear consciència” i, com es fa a Londres, “impulsar programes que estudiïn el sobiranisme identitari des de l'àmbit acadèmic”. Per l'exconseller republicà Josep Huguet, la universitat catalana “ha de ser autocrítica” per sortir de la “mediocritat i el corporativisme” que suposa seguir en el model espanyol “napoleònic”, i segons la portaveu d'ICV Dolors Camats, que avisava que “abans que res està en risc la independència de la mateixa universitat“, cal treballar “amb tots els escenaris possibles, i no només amb el que desitgem”. Amb molts matisos, també es va coincidir que, preservant el català, caldria apostar més per altres idiomes del coneixement, com ara l'anglès.
