Política al ralentí

La temporada política ha començat al ralentí amb tots els ulls posats en la pròxima diada de l'Onze de Setembre. Els polítics de tots colors esperen atents el termòmetre de la participació ciutadana. Atents a les imatges que produirà la cadena humana, els lemes, les pancartes i els detalls... Com si hi hagués d'haver un abans i un després. La classe política no vol quedar fora. Uns esperen poder criticar-ho i els altres protagonitzar i encapçalar el dret a decidir. Hi ha polítics a favor i d'altres en contra de la cadena humana. Però, fins ara, ningú menysté que l'11-S servirà de termòmetre d'un protagonisme que hauria de ser exclusivament de la gent que hi participa.

La política ha fet vacances i en els inicis de la temporada es nota que hi ha una certa calma tensa. Des del govern central tot s'està fiant a la majoria del PP al Congrés. No hi ha pressa per res. Ni s'espera que hi hagi grans canvis de cares ni al partit ni al govern. No hi ha pressa. Ni per Síria, ni per Bárcenas, ni per les pensions, ni per Gibraltar... La majoria parlamentària aguanta allò inaguantable.

Des del govern català tot s'està fiant a “la causa” catalana. A l'expectació creada de cara a la consulta que podria fer-se l'any vinet o quan sigui. Tampoc hi ha pressa per impulsar que el Parlament enllesteixi temes de país estancats com ara la llei electoral o bé com es resol a curt termini el problema de les finances catalanes o la neteja de la corrupció pública.

Encetem temporada política pendents de la Diada. La política engega la nova temporada amb una certa serenor tot i els daltabaixos existents en els partits. Calma perquè uns tenen la majoria i els altres l'expectativa que treballen exclusivament per la “causa” catalana...