Política

CiU guanya les eleccions amb la proposta d'un nou pacte fiscal

Artur Mas supera la travessa del desert i CiU venç per una majoria aclaparadora, però opta per governar amb el suport del PP d'Alícia Sánchez-Camacho

El govern d'esquerres s'esmicola a les urnes: la patacada electoral del PSC i d'ERC els causa una greu crisi interna

El pes dels partits independentistes es redueix

Convergència i Unió va tornar al poder després de set anys de govern d'esquerres a Catalunya. Ho feia de manera aclaparadora: a totes les comarques i a la ciutat de Barcelona. Artur Mas superava la travessa del desert i aconseguia el quart millor resultat de la història per a CiU. El govern tripartit del PSC, ERC i ICV-EUiA s'esmicolava després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i d'una crisi econòmica brutal. Aquells dies, la preocupació social ja era màxima. Tot s'estava ensorrant. Catalunya tenia un 17% d'atur, i continuava pujant, i un 56% de les llars tenien problemes per arribar a final de mes.

CiU va deixar el seu rival històric, el PSC, a una distància mai vista, tant en nombre d'escons (34 de diferència) com en percentatge (20 punts). En canvi, el PP d'Alícia Sánchez-Camacho va obtenir els millors resultats del seu partit a Catalunya. Allò va deixar pas a un nou pacte entre CiU i el PP a la Generalitat. Els reptes de la campanya electoral de Mas eren, primer, lluitar contra la crisi i l'atur i, segon, reivindicar un sistema de finançament equivalent al concert econòmic del País Basc. El govern de CiU iniciaria les negociacions pel pacte fiscal i faria les retallades pressupostàries més dures de la democràcia.

Els fins aleshores partits de govern van rebre un càstig especialment dur: el PSC va obtenir el fins llavors pitjor resultat de la seva història, i ERC va perdre de cop onze diputats. Montilla va anunciar que no repetiria com a líder del PSC i la crisi a ERC va provocar un daltabaix que acabaria donant el lideratge a un aleshores poc conegut Oriol Junqueras. La nova ICV-EUiA de Joan Herrera, que va perdre dos escons, encara va aguantar l'envestida. Dues plataformes polítiques, noves o recents, amb un discurs contrari a l'statu quo del sistema de partits català, van trencar el debat català. D'una banda, Ciutadans mantenia els tres diputats i, de l'altra, Joan Laporta assolia quatre escons per a una sorprenent Solidaritat per la Independència.

El nou Parlament sorgit el 2010 tenia un menor percentatge de vots independentistes. El 2004 l'independentisme –bàsicament, ERC– obtenia un 15,9% dels vots en unes eleccions, i el 2010 –dividit en tres opcions– quedava en l'11,5%. Tot i això, les enquestes indicaven que l'independentisme creixia al carrer, entre altres raons per l'economia, la sentència contra l'Estatut i les campanyes contra el català. Molts dels votants d'ERC havien anat a parar a CiU i, probablement, com es veuria dos anys després, era només un préstec per frenar el tripartit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Una campanya per posar a prova el futur del procés

barcelona
Oriol Lozano
Alcalde de Palau-solità i Plegamans (ERC)

“Treballem per seguir transformant el municipi”

Palau-solità i Plegamans
eleccions 12-m

La campanya electoral comença oficialment amb moltes cares noves

girona
estats units

Impliquen Trump en els esforços per no veure’s perjudicat en les eleccions

barcelona

El ple aprova el reglament del Consell de la Gent Gran

cassà de la selva

Paneque i Puga obren la campanya fent una defensa de la democràcia

l’escala
política

Arrenca la cursa per guanyar i, sobretot, sumar una majoria

barcelona
política

Illa se solidaritza amb Sánchez i fa una crida a la “resistència col·lectiva”

sabadell
haití

Dimiteix el primer ministre i es constitueix el Consell de Transició

barcelona