El futur de Duran i Lleida

Des de fa molts anys el futur polític de Duran no acaba d'aclarir-se. Deixa la secretaria general i segueix com a portaveu de CiU al Congrés. Continuarà defensant les tesis de la federació. Res ha canviat en la seva feina política. Ni a la coalició. És una renúncia trufada d'una forta dosi de teatralitat. Tot seguirà igual, si bé aquest pas enrere és un primer gest que indica que Duran no serà el pròxim candidat de CiU a les eleccions de 2015. Mentrestant, tot i que la política va molt accelerada, continuaran els dubtes i picabaralles que tenen els dos partits que, sense arribar mai a haver estat casats, ni ser parella de fet, ni res que els faci inseparables, han aconseguit fins ara importants rèdits electorals. Ningú descarta que CiU seguirà fent pinya electoral a les municipals de 2015. No hi ha dubte que Duran és un pes a la política catalana i ara mateix un bon enllaç permanent de Catalunya a Madrid. Malgrat tots els desaires d'ambdós governs, Duran és escoltat pel PP i el govern espanyol més d'allò que apareix públicament. Fet que sovint fa enfadar l'actual Convergència. És escoltat a Madrid com al seu moment ho era Miquel Roca, que va tenir un moment històric amb els vents més favorables de l'encaix Catalunya-Espanya. Era escoltat i aquest fet va provocar forts daltabaixos amb Pujol. Ambdós coincidien políticament i en canvi passaran en els annals de la història hispanocatalana com gat i gos. Els exemples de malentesos Pujol-Roca han prescrit i des de fa anys ambdós mantenen una educada relació amistosa. És probable que Duran sigui un polític “amortitzat” a la coalició i que vulgui o li vulguin administrar la seva retirada per terminis. Amortitzat a la coalició i tota una incògnita de futur en el centredreta català. Doncs, no sembla que hagi acabat la corda...