L'estelada fa història a la tele

Una catalana i de Madrid –així es va definir l'actriu Loles León– es va encarar dilluns en un plató de TVE amb Curri Valenzuela a propòsit de la celebració de la Diada, però sobretot amb la seva vinculació amb el cas Pujol. “La força de Catalunya s'hi veurà”, va dir Loles amb un to de veu alt, no de peixatera al mercat, sinó de reivindicació –i que denotava un deix d'empipament envers els qui s'inventen una realitat que no és–, i així ho va etzibar a Curri quan la periodista li va recriminar que pel fet de cridar no tenia més raó. La picabaralla en una taula de dones, Amigas y conocidas, que fa tertúlia de continguts més lleugers, demostra que en dos anys “la qüestió catalana” ha passat de ser menystinguda en el minut 21 del Telediario a fer-ne la cobertura que pertoca i fins i tot en el minut 17.14 h connectar amb l'acte principal de la V a Barcelona en el Canal 24 Horas.

La minimització d'un esdeveniment massiu és una de les estratègies periodístiques –també ho és el llenguatge, l'ús d'órdago o desafío– per ensenyar la realitat d'una determinada manera. Però esbiaixat també és quan es magnifiquen les minories. No serem, espectadors, tan innocents tots plegats de no creure que els mitjans, i sobretot les grans estructures de les teles públiques, són instruments actius en tot procés.

TVE, tele que paguem tots, també els catalans, ha silenciat en aquests dos anys personatges cabdals de la història com ara Carme Forcadell, de l'ANC. Ahir se la va poder sentir en l'acte central de la V, retransmès en directe pel Canal 24 Horas. Les paraules de Forcadell tenien traducció simultània. En la connexió prèvia, la presentadora va explicar que la V formava una senyera però va insistir que s'havien vist moltes estelades, “la bandera independentista”, va reblar per si algú no ho sabia. S'ha passat d'amagar-la en partits de futbol, a lluir en tots els informatius. El titular del Telediario no era només l'excés d'estelades –com si els periodistes madrilenys la descobrissin per primer cop–, sinó que hi havia una Diada i dues celebracions, equiparant la festa alternativa de les associacions unionistes a Tarragona amb la convocatòria multitudinària de Barcelona. “Divisió a Catalunya”, “Actes de la Diada dividits”: aquest és el missatge que es transmet des de la tele pública estatal. Quant a mitjans, res a dir: van fer connexions amb la periodista Gemma Esteba, que estava seguint la V, i al matí Lluís Falgàs va explicar l'ofrena floral, i també Judit Huerta, des de Tarragona, seguia Societat Civil a l'amfiteatre –la connexió era un pla curt amb imatges de preparatius–. La cobertura també es fa amb matisos, amb les formes. TVE no va muntar cap set a la plaça Catalunya, com se sol fer per eleccions, un desplegament que denota transcendència. No ho van fer perquè esperen el 9-N?

La tertúlia d'Al rojo vivo de La Sexta sí que va muntar la parada al “cor de la capital catalana”. Antonio García Ferreras, el presentador, era conscient que aquest cop havia de fer alguna cosa més que convidar Joan Tardà, d'ERC. Jaume Collboni, del PSC, un dels tertulians, va agrair la presència a Barcelona. García Ferreras, que amb el to que diu independentista sembla que digui terrorista, destacava l'ambient festiu, però s'exclamava en veure tantes estelades. “Són independentistes i són molts”, devia pensar, com si des de Madrid no en fos conscient. La Sexta va insistir en les escridassades que els independentistes havien proferit a Albert Rivera, de Ciutadans, que havia hagut de sortir del set escortat. Entre els reporters que tenia García Ferreras, un, al domicili dels Pujol, que explicava que havien posat la senyera al balcó. A la tarda de La Sexta, en el seguiment que feia Más vale tarde, el reporter Xesco Tàpies va dir que havia vist Piqué del Barça amb el seu fill Milan. Més enllà de les curiositats de la jornada, l'informatiu de les 20 h va començar amb les imatges aèries i un silenci de dos segons, que emfatitza el moment històric. La presentadora Cristina Saavedra va destacar la festivitat de la jornada, reivindicativa però molt distesa. La notícia de La Sexta sobre els actes del matí incloïa frases com ara que el president Mas havia fet una classe d'història a la premsa estrangera i que les banderes espanyoles no hi tenien cabuda. Aquest to sorneguer habitual en les notícies també de Tele 5, quan van dir que “la senyera brillava per la seva absència”. A l'informatiu de Pedro Piqueras es va destacar el “poderío independentista” i l'“eufòria d'Artur Mas” i la “deriva secessionista”. Van ser els únics que van usar el mot desobediència. La reportera de Tele 5 ho va captar: els manifestants no reclamaven poder votar, sinó la independència. Per Antena 3, va ser una “demostració de força de l'independentisme català”. I tots van connectar amb Tarragona, a l'acte dels unionistes. Les imatges, més tristoies, potser perquè ja havia enfosquit, potser pels plans curts. A 13 TV es repeteixen i no només quan pregunten: “Està en perill la unitat d'Espanya?” Isabel Duran va voler desmuntar “les mentides històriques del nacionalisme” i va emetre un vídeo vist a Intereconomía; el d'una descendent de Rafael Casanova, tot un patriota, però espanyol.